baudelaire2.jpg 

Una de les darreres fotos de Charles Baudelaire dedicada al seu editor Malassis
(extreta de La maquina del tiempo)

 

Beure de les fonts de la terra on encara hi bressolen, en¬†llocs ignots -per sort encara existents!-, aig√ľes que la terra¬†transforma i recicla malgrat totes les contaminacions humanes, totes les gasiveries i maldestres accions humanes, totes les estretors i afanys rid√≠culs¬†d‚Äôendre√ßa de la ment¬†humana.

Beure i trobar dins del corpus de tot l‚Äôimaginari hum√†, la¬†font clara de Baudelaire amb una reivindicaci√≥ de la¬†veu pura de la embriaguesa. Una reivindicaci√≥ que sobta als defensors sempre ben lloats -sens dubte i¬†sense cap ironia!-¬†de tota sensatesa i serenitat, i alhora no sobta gens,¬†si hom coneix l‚Äôempremta de l‚Äôautor de “Les fleurs du Mal”, i una mica m√©s en profunditat, coneix la natura de la vida i del ser¬†de la condici√≥ humana.

√Čs en els “Petits po√®mes en prose”, en el poema XXXIII, a on Baudelaire ens assenyala la necessitat d’estar¬†sempre embriacs, i ens en detalla el perqu√®: “Pour ne pas sentir l’horrible fardeau du Temps qui brise vos √©paules et vous penche vers la terre”.

Pel qui s‚Äôendinsi despullat de cos, de cor i de ment vers el viure de cada dia i de cada nit, i¬†transcorri sense crosses falagueres, sense les il¬∑lusions de saviesa, i reconegui, com Rabindranath Tagore a “Ocells perduts”, que el misteri de la creaci√≥ √©s gran com la foscor de la nit, sabr√†, ni que sigui per un breu instant -i millor que aix√≠ sigui-, la porci√≥ de veritat que cont√© aquesta afirmaci√≥ positiva¬†de l’embriaguesa que ens fa Baudelaire, la immensa porci√≥ de consolaci√≥ per al viure que significa, la part de m√®tode que cont√© i per la¬†qual li √©s possible a l‚Äôhome con√®ixer m√©s enll√† de la ra√≥ de la ci√®ncia i de la t√®cnica, perqu√® aquesta no ens diu prou de la metaf√≠sica sempre necess√†ria per a viure.

En una carta del 21 de gener de 1856 adre√ßada per Baudelaire a Toussenel, s’assimila la imaginaci√≥ a la “l’intelligence par excellence”, i rere d‚Äôella, ens descobreix tota una teoria obtinguda sens dubte per l‚Äôaproximaci√≥ metodol√≤gica que proporciona l‚Äôembriaguesa : “L’imagination est la plus scientifique de les facult√©s, parce que seule elle comprend l‚Äôanalogie universelle ou ce qu‚Äôune religion mystique appelle la correspondance‚ÄĚ. Es tracte, per√≤, de la imaginaci√≥ creativa que hom no ha de confondre pas amb la simple fantasia.

Per l’Artificier, pel qual resa sempre en la seva interioritat¬†la cita de Shiller que com un baix continuo li diu :¬†“Car estic conven√ßut que l‚Äôacte suprem de la ra√≥, aquell que abra√ßa totes les idees, √©s un acte est√®tic, i que veritat i bondat nom√©s en la bellesa s‚Äôagermanen”, aquesta imaginaci√≥ creativa que estableix correspond√®ncies no derivades¬†necess√†riament¬†de la ra√≥, nom√©s pot obtenir-se per la via de l‚Äôentusiasme i de l‚Äôaprehensi√≥ emp√†tica, de l‚Äôexperi√®ncia subjectiva de la embriaguesa, embriaguesa d‚Äôacci√≥, de pensament, de sentiment… o¬†de vi, de poesia i de virtut, com m√©s us plagui…

“Enivrez-vous”, doncs! Homes de ci√®ncia! Lletrats i juristes! soci√≤legs i pol√≠tics! perqu√® en la recerca de les possibles relacions entre el tot, sols d‚Äôimaginaci√≥ desbordada s‚Äôomple l‚Äôal√®, i no cal dir els artistes, que haurien de con√®ixer la via en que Dion√≠s va completar la saviesa d’Apol¬∑lo, com explica Nietzsche en els escrits preparatoris al llibre “El naixement de la trag√®dia”.¬†La¬†via de Dion√≠s que no √©s altra que la de¬†l’embriaguesa.

“Il faut √™tre toujours ivre. Tout est l√†: c’est l’unique question. Pour ne pas sentir l’horrible fardeau du Temps qui brise vos √©paules et vous penche vers la terre, il faut vous enivrer sans tr√™ve.
Mais de quoi? De vin, de poésie ou de vertu, à votre guise. Mais enivrez-vous.
Et si quelquefois, sur les marches d’un palais, sur l’herbe verte d’un foss√©, dans la solitude morne de votre chambre, vous vous r√©veillez, l’ivresse d√©j√† diminu√©e ou disparue, demandez au vent, √† la vague, √† l’√©toile, √† l’oiseau, √† l’horloge, √† tout ce qui fuit, √† tout ce qui g√©mit, √† tout ce qui roule, √† tout ce qui chante, √† tout ce qui parle, demandez quelle heure il est; et le vent, la vague, l’√©toile, l’oiseau, l’horloge, vous r√©pondront: “Il est l’heure de s’enivrer! Pour n’√™tre pas les esclaves martyris√©s du Temps, enivrez-vous; enivrez-vous sans cesse! De vin, de po√©sie ou de vertu, √† votre guise.”