Un Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Mes: agost de 2009

DELS CONFLICTES, LA PAU.

rc00_lacarregab1.jpgLa c脿rrega de Ramon Casas

 

A nosaltres mateixos en primer lloc i a tothom que ens envolta,
perqu猫 aquesta 茅s la primera acci贸 per la Pau.聽

 

Si el conflicte 茅s inherent a la vida, caldr脿 que el sapiguem entendre i conformar en les nostres vides. Si el conflicte personal, interpersonal, social o c貌smic, era i 茅s un fen貌men normal, quotidi脿 de la vida, cal afrontar-lo en la normalitat que ens permeti el seu abast…

Si com ja va dir Picasso deixem de percebre les coses per efecte del costum, per mor de la seva visualitzaci贸 perp猫tua, per l鈥檃cci贸 insidiosa del quotidi脿, podem dir que ocorre el mateix amb les paraules que, tamb茅, per efecte de la seva repetici贸 -oral o escrita- deixem de connotar-les en els seus m茅s originaris sentits. 脡s aix铆 com les paraules: amor, solidaritat, toler脿ncia, democr脿cia, just铆cia, llibertat, pau, conflicte, guerra, etc., per l鈥檃cci贸 continuada del temps i per l鈥檃cci贸 continuada del tedi, que “Il ferait volontiers de la terre un d茅bris / et dans un b芒illement avalerait le monde ” com diu Baudelaire en el primer poema que adre莽a al lector de Les fleurs du mal, esdevenen, f脿cilment i a bon preu, un conjunt de mots distints i de significacions diverses segons 猫poques i contextos. Per貌 aquesta dispersi贸 pot fer-se encara m茅s punyent si tenim en compte que les paraules s贸n signes ling眉铆stics i per tant arbitraris. La imatge ac煤stica dels mots, 茅s a dir els seus significants, poden lliscar per diversos significats degut a l鈥檃cci贸 inadvertida de la repetici贸 balafiada o b茅 per l鈥檃cci贸, diguem-ne advertida, de la seva manipulaci贸 prou interessada.

No hi ha dubte que els dos mots que encap莽alen aquest post, conflicte i pau amb els seus ant貌nims i derivats, poden patir, d鈥檜na manera extrema, aquesta acci贸 manipuladora, aquest afront intencional i intencionat, ja que posen en joc els interessos m茅s primaris, les forces brutes de l鈥檈xist猫ncia humana, el mal de la b猫stia com diria l鈥檈scriptor Josep Pla. Tanmateix, no serem pas nosaltres els que intentarem restituir el significat originari dels mots; l鈥檈xtensa bibliografia i documentaci贸 en general que els lectors poden trobar en s贸n les millors respostes autoritzades. I ells, i nom茅s ells, hauran de perfilar en la seva personal, 煤nica i irrepetible acci贸: el seu darrer i personal铆ssim significat. Vet aqu铆, doncs, la nostra escomesa individual.

Els conflictes i les seves respostes, sempre presents com a llei de l鈥檈sdevenir hum脿 individual, interpersonal i col路lectiu, com l鈥檃nar i venir de la vida, com de l鈥檃nar i venir de l鈥橴nivers, es presenten sovint per la possessi贸 i la distribuci贸 dels recursos naturals i humans, les fonts d鈥檈nergia, la conquesta de territoris per a la pr貌pia expansi贸; el domini 猫tnic, familiar o de clan d鈥檜ns determinats privilegis; les maquin脿ries i els engranatges econ貌mics que necessiten, al preu que sigui, beneficis per a les seves poblacions afavorides; la ind煤stria armament铆stica; les accions gratu茂tament antisocials humanes, com a caracter铆stica de la modernitat humana, la banalitat o gratu茂tat en l鈥檃cci贸 malvada -com remarca el fil貌sof Norbert Bilbeny-; els desastrosos desequilibris que provoca un desenvolupament insostenible; l鈥檈sclavitud moderna dels grans moviments de poblaci贸; les grans concentracions urbanes; els afanys de notorietat com a reafirmaci贸 personal en els l铆ders socials; el domini ideol貌gic antidemocr脿tic a trav茅s de la manipulaci贸; la robotitzaci贸 creixent dels sistemes d鈥檕rganitzaci贸 i de serveis socials, els jocs psicol貌gics per a l鈥檈xpansi贸 egoc猫ntrica en les esferes personals; … Per貌 tamb茅, per les forces irracionals i desconegudes que conformen el rerefons de totes les esferes humanes: l鈥櫭瞨bita mental individual, els misteris de les relacions interpersonals, els fets suprapersonals dels estats i del m贸n menats per visibles i no tant visibles fils, les lluites imposades per la mateixa filogen猫tica, l鈥檌ncessant evoluci贸 de les malalties i finalment per la interrogaci贸 m脿xima que significa tot l鈥橴nivers. Mes tot aquest garbuix indestriable no representa necess脿riament una derivaci贸 o resoluci贸 cap el nihilisme, cap a la incomprensi贸, vers la viol猫ncia en totes les seves formes i cap a la guerra com la seva m茅s cruenta forma d鈥檈xpressi贸 col路lectiva. Als conflictes, com a part de l鈥檃cci贸 tamb茅 lliure de l鈥檋ome, hom pot donar-hi una resposta limitada a la franja del que s鈥檋a anomenat Cultura de la Pau, definida per la UNESCO com el conjunt de valors, actituds i conductes que conformen i infonen a la vegada interaccions i intercanvis socials basats en principis de llibertat, just铆cia, democr脿cia, toler脿ncia i solidaritat; que rebutgen la viol猫ncia i procuren prevenir els conflictes tot tractant d鈥檃frontar-ne les seves causes; que resolen els problemes mitjan莽ant el di脿leg i la negociaci贸; i que no nom茅s volen garantir a totes les persones el ple exercici de tots els seus drets ans tamb茅 proporcionar-los els mitjans per a una participaci贸 en el desenvolupament endogen dels seus agrupaments socials. Caldr脿 aqu铆, per貌, com en tota activitat humana, mesurar b茅 la ratlla justa dels l铆mits humans, all貌 que pertocar脿 a la necessitat i all貌 que pertocar脿 a la llibertat dels individus, o dit a la manera dels cl脿ssics: la frontissa 鈥搒empre for莽a boirosa i imprecisa- entre la llibertat i el dest铆, entre el poder limitat dels homes i el poder dels “d茅us eterns”. Perqu猫 en les m煤ltiples transaccions humanes res no pot fer encara negar ni afirmar els vells mites bescantats per la modernitat d鈥檈n莽脿 de la Il路lustraci贸: l鈥檕bertura de la caixa confiada a Pandora per Zeus, el mite de S铆sif, l鈥檌njust dest铆 d鈥橢dip o la queixa paorosa de Job que resa: (…)L鈥檋ome neix de les entranyes de la mare, viu un instant i s鈥檃tipa de neguits. S鈥檕bre com les flors i es marceix, passa com una ombra i no s鈥檃tura (…) (Job 14, 1-2) Sapigueu, doncs, que 茅s D茅u qui m鈥檕primeix i m鈥檃trapa amb el seu filat. (…) (Job 19, 6), la pres猫ncia necess脿ria o no del monstre Leviatan en virtut de l鈥”homo homini lupus” (Hobbes), l鈥檈xpulsi贸 del Parad铆s o la fi de l鈥橢dat d鈥橭r… .

O per dir-ho en una tessitura m茅s actual, caldr脿 basar-nos en all貌 que Epictet 鈥搖na altra vegada hem de rec贸rrer als cl脿ssics!- va simplificar en la formula m茅s 貌bvia , per貌 no per aix貌 menys l煤cida, de: La felicitat i la llibertat comencen amb la clara comprensi贸 d鈥檜n principi: algunes coses estan sota el nostre control, depenen de nosaltres i d鈥檃ltres no. Nom茅s despr茅s d鈥檋aver fet front a aquesta regla fonamental i d鈥檋aver apr猫s a distingir entre el que tenim al nostre abast i el que no, seran possibles la tranquil路litat interior i l鈥檈fectivitat exterior. I 茅s aqu铆 on t茅 cabuda la possibilitat de treballar per la Pau, la Cultura de la Pau, definida per la UNESCO. Com una acci贸 que dep猫n tamb茅 en una molt bona part del nostre control, com una acci贸 que podem fer, que podem fabricar amb un enorme esfor莽 i amb una indubtable fermesa, tant en la vida personal com en la col路lectiva i sense signes de fatalitat universal, ni aix貌 s铆, sense tampoc ingenu茂tats antropoc猫ntriques bescanviadores de l鈥檃ntiga saviesa.

Una sola frase de Salvador Espriu ens podria fornir tot un programa d鈥檈ducaci贸 per la Pau per a tot el m贸n, tot un programa per a desgranar-hi els conflictes, el millor to necessari per afrontar-los. Ens referim als mots continguts en la improvisaci贸 per a titelles que 茅s la Primera hist貌ria d鈥橢sther, tot un luxe per a la llengua catalana, riquesa que es correspon amb el luxe espiritual del seu contingut… “Atorgueu-vos sense defallences, ara i en cr茅ixer, de grans i de vells, una almoina rec铆proca de perd贸 i toler脿ncia. Eviteu el m脿xim crim, el pecat de la guerra entre germans. Penseu que el mirall de la veritat s鈥檈smicol脿 a l鈥檕rigen en fragments petit铆ssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d鈥檃ut猫ntica llum”. Aquest seria el significat de la paraula toler脿ncia, la vera solidaritat, la veritable racionalitat en qu猫 es fonamentaria la Cultura de la Pau. El seu ensenyament per貌 no hauria d鈥檈star circumscrit dins l鈥櫭爉bit de l鈥檈ducaci贸 diguem-ne reglada, la que s鈥檈xecuta com a forma d鈥檃prehensi贸 intel路lectual, pura i dura, a trav茅s d鈥檜ns programes docents, sin贸 mitjan莽ant els 煤nics procediments pels quals aprenem i ens fem m茅s savis: les viv猫ncies reals i les experi猫ncies mist猫riques que nom茅s pot donar-nos l鈥檈xperi猫ncia art铆stica i/o m铆stica, no pas la fredor,聽ans la seducci贸 i el sofriment, la vida en definitiva, que pot fornir-nos no pas 煤nicament d鈥檜na visi贸 objectivada, ans sobretot, aquella que ens 茅s compresa a trav茅s d鈥檜na pr猫via aproximaci贸 subjectiva.

El Budisme Zen diu: No observis el gat, sigues gat. Tamb茅 el mestratge de persones que hagin fet el que digu茅 Rousseau a Emili 茅s a dir que abans d鈥檌ntentar l鈥檈mpresa de formar un home, 茅s necessari que hagin trobat en un mateix l鈥檈xemple que s鈥檋a de proposar. Aquest hauria de ser el millor equipatge per a una proposta educativa que prepari una societat amb assoliment de Cultura de la Pau. Que prepari tamb茅 l铆ders socials i gestors que coneguin prou b茅 els conflictes i llurs possibles solucions pac铆fiques.

I finalment, un dubte. El dubte de l鈥櫭簄ic parany encara no definible per a una cultura de la Pau. El temor que en els mateixos conflictes interindividuals, en les confrontacions que genera el nostre present dins les nostres societats, cada cop m茅s sofisticades i vistes a trav茅s d鈥檌nstruments tecnol貌gics 鈥搑ecordeu el que va ensenyar Ivan Illich: l鈥檈ina, l鈥檌nstrument pot passar de servidor a opressor- on s鈥檈sdev茅 allunyada la pres猫ncia f铆sica humana, els conflictes, es resolguin com a processos aut貌noms de les decisions humanes per unes superestructures an貌nimes i es confonguin en simples jocs de v铆deo-consola o jocs de rol, per a una voracitat incalculable de distracci贸, per a avorrides masses humanes desitjoses d鈥檃ventura, consumidores insadollables, en les dubtosament benestants i flamants, societats capitalistes avan莽ades.

(Practicament tot el contingut d’aquest article va ser publicat anteriorment a:聽 http://www.bib.uab.es/socials/bpau.htm)

 

D’ALL脪 QUE ANOMENEM VIDA EN EL PARLAR DE CADA DIA

debussy1893.jpgClaude Debussy al piano

 

D鈥檃ll貌 que anomenem vida en el parlar de cada dia… D鈥檃ll貌 que hom apel路la quan diu:聽茅s la vida! 脡s a dir, d鈥檃quella聽consci猫ncia i percepci贸 que tot d鈥檜na ens ve聽fruit d鈥檜n desvetllament emocional que estimula la intu茂ci贸 i la comprensi贸 no anal铆tica de les coses, i ens empeny a un enteniment global, vera莽, i m茅s proper a la l貌gica paradoxal聽pr貌pia del fet de viure, al marge de la seva basta tristor聽o de la seva magna alegria. D鈥檃ix貌 茅s聽del que es vol parlar en aquest post.

 

Que la vida sigui feta de la mateixa聽mat猫ria dels somnis com fa dir Shakespeare a Pr貌sper a La tempesta: 鈥淭ots estem fets de la mat猫ria de qu猫 estan fets els somnis, i 茅s el somni que encercla les nostres vides鈥[1], i que aquesta sigui una percepci贸 recorrent en les nostres vides, no nom茅s enfront el passat viscut, sin贸 fins i tot pel present dif铆cil de percebre. O que com el que ens diu Plat贸 al llibre VII de La Rep煤blica, on聽la percepci贸 d鈥檃ix貌 que hem anomenat vida se鈥檔s presenta com la conseq眉猫ncia聽de la condici贸 humana expressada en l鈥檃l路legoria del mite de la caverna… on la聽vida humana 茅s comparada a la d鈥檜n聽esclau encadenat dins una caverna, d鈥檈squena a la llum i que no veu les coses reals,聽ans solament les ombres projectades a la paret interior de l鈥檈spluga, les quals ell pren per la mateixa realitat, i que nom茅s per l鈥檃cci贸 pr貌pia del fil貌sof -llegeixis aqu铆 el pensador, l鈥檃rtista o el poeta i el m铆stic- 茅s capa莽 d鈥檃lliberar-se d鈥檃questa il路lusi贸… 脡s a dir, que nom茅s a traves de l’experiencia emotiva i intel路lectual聽extraordin脿ria ens sigui possible la percepci贸 de l’instant i de la veritat de la vida…聽 amb les seves altes sensacions i tamb茅 amb la seva brutalitat manifesta…

 

Que aquest dos pensaments tant inversemblants i estranys 鈥揺l de Shakespeare i el de Plat贸- sobre la vida hagin subsistit i promogut tanta i tanta construcci贸 de sentit i discussi贸 dels 鈥渘onsense鈥 al llarg de 400 anys, el primer, i uns 2400 anys el segon, malgrat les discontinu茂tats de totes les coses humanes, 茅s que alguna cosa ens diuen, malgrat les perp猫tues vacil路lacions humanes, 茅s que alguna cosa contenen de la sensaci贸 i de la percepci贸 de la vida, malgrat la higi猫nica entronitzaci贸 de la ra贸 que van dur a terme els vents de l鈥檃vui caduca ja Il路lustraci贸.

 

驴Qu猫 茅s, doncs, la vida en aquesta accepci贸 que hem definit a l鈥檌nici d鈥檃quest post?

Tornem al primer, al jove, Luk谩cs. El Luk谩cs molt reivindicat per l鈥檃utor d鈥檃quest blog i tamb茅 per 脕gnes Heller, i llegim un fragment del seu llibre “L鈥櫭爊ima i les formes鈥, i si pot ser tot oint la Sonata de Debussy per a violoncel i piano en Re menor聽. Debussy, el聽m煤sic que encap莽ala amb una fotografia aquest escrit, recull en aquesta sonata tota una聽modulaci贸聽musical paral路lela al discurs de Luk谩cs, plena de la sensaci贸 de vida com nom茅s ho pot formular el llenguatge musical.聽I sobretot, llegim el text聽amb un esperit ben dissemblant al de qui聽茅s mou聽煤nicament pel聽profit per la vida, d鈥檃quell qui no sap desprendre鈥檚 de les coses聽necess脿ries del fer i desfer quotidi脿, …聽Diu Luk谩cs:

 

鈥淟a vida 茅s una anarquia del clar-obscur: no s鈥檋i acompleix res del tot i res no arriba mai a la fi; sempre es barregen noves veus , desconcertants, en el cor de les que ja abans ressonaven. Tot flueix i s鈥檃iguabarreja, sense contemplacions, en una mescla impura; tot 茅s destru茂t i destrossat, res no pren florida fins a la vida veritable. Vida 茅s poder viure quelcom fins al final. La vida mai es viu plenament, completament fins al final. La vida 茅s la cosa m茅s irreal i menys viva de totes les imaginables; nom茅s se la pot descriure negant-la; nom茅s aix铆, perqu猫 sempre hi surt alguna cosa a fer nosa… 鈥

 

I continua “La vida veritable 茅s sempre irreal, sempre impossible per a l鈥檈mp铆ric de la vida. Brilla una cosa, s鈥檈nlaira en zig-zag com un llampec pels seus camins trivials; una cosa que pertorba i atreu, perillosa i sorprenent, l鈥檃tzar, la gran ocasi贸, el miracle. Enriquiment i desconcert: no pot durar, no es podria suportar, no es podria viure a les seves altures -ales altures de la pr貌pia vida, de les 煤ltimes possibilitats pr貌pies-. Cal tornar a un ambient clos, atu茂t, cal negar la vida per poder viure.

Perqu猫 els homes estimen all貌 que la vida t茅 d鈥檃lat, la seva indeterminaci贸, amb aquella oscil路laci贸 que mai no acaba, per貌 que tampoc聽 mai no arriba al capdamunt; estimen la gran incertesa com a mon貌tona, abaltidora can莽贸 de bressol. Per貌 el miracle 茅s el determinant i el determinat: penetra a la vida de forma imprevisible, casualment i sense cap mena de connexi贸; despietadament ho resol tot en un balan莽 clar i inequ铆voc. I els homes odien聽l鈥檌nequ铆voc i el temen. Llur feblesa i covardia acariciar脿 qualsevol fre que els arribi des de fora, qualsevol obstacle que els barri el pas. Perqu猫 darrera de cada cingle, el pendent del qual mai no podr脿 superar, hi ha paradisos insospitats que floreixen per a somnis inerts. Anhel i esperan莽a 茅s la vida per a ells, i all貌 que els veda el dest铆 esdev茅, f脿cilment i a bon preu, la riquesa interna de l鈥櫭爊ima. L鈥檋ome mai no sap on acaben els corrents de la vida: on res no s鈥檃compleix , tot 茅s possible…”[2]

 

Tota una definici贸 de la vida. Luk谩cs encerta plenament en aquest sentiment que en diem vida. Una visi贸 que inclou聽un vell programa de m铆nims de la vida, una part dels 鈥渋nequ铆vocs鈥 de que parla en el seu text, expressat sint猫ticament com un baix continu en el transcurs del temps en que es desenvolupa la nostra i 煤nica vida. Un programa de m铆nims que hom descobreix de sobte emocionalment 鈥搕ot i que intel路lectualment ja ho sabia!- com la percepci贸 mare de la vida. 脡s allo que el text seg眉ent descriu o afai莽ona:

 

鈥淭otes aquestes veus plenes de la for莽a mineral i vegetal i del clam dels ventres que xisclen plens de llavors, arriba un dia, que amb la posta somnolent de la llum, sobtadament, comprensivament, emmudeixen alabatudes, per paradoxals i eterns silencis d鈥檈scassos minuts, que despullen, encara m茅s, si cal, la nostra pell. I ens parlen d鈥檃ltres lleis, iguals d鈥檌nversemblants, iguals de ver铆diques, del caminet vell i humil de la vida, l鈥櫭簄ic sender sense el caos absolut del possible, del meravell贸s possible! redemptor de la sofren莽a del ser:聽El caminet vell i humil de la naixen莽a, el cr茅ixer, el decr茅ixer…聽 i la mort.鈥[3]

 

La darrera聽veu d鈥檜n rellotge tou dalini脿, per貌, rellotge al cap i a la fi, que ens marca la nostra聽condici贸 biol貌gica.



[1]

Traducci贸 de Salvador Oliva.[2]

Traducci贸 d鈥橝rthur Quintana.[3]

Extret de 鈥淒e l鈥檈lementalitat de la pell i de la quimera鈥 de l鈥檃utor d鈥檃quest blog.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén