H. HIPOCRESIA. De la reivindicació de la falsia.
Què gràcil resulta l’expressió mitjançant la paraula, el gest i l’acció de la immediatesa del pensament i del sentiment en un esperit noble, ric, amorós, harmoniós i serè. La naturalitat i la sinceritat sempre haurien d’estar presents en el capteniment de les persones quan el seu esperit no té la impermeabilitat com a norma, quan les seves interaccions amb l’entorn es barregen amb la seva subjectivitat tot donant fruits melodiosos, fruits d’un capteniment humà que dialoga amb autenticitat i varietat.
Però, senyores i senyors, quan un esperit no té la gràcia d’un esperit noble, ric, amorós, harmoniós i serè, quan les seves interaccions amb l’exterior no produeixen cap moviment interior, quan… (potser perquè les vicissituds de la vida personal, social, o de voluntat de la destinació còsmica, no han donat a aquesta criatura aquest bé tan escàs entre l’espècie humana… ) si us plau, és de pregar que se n’estigui de la naturalitat i de la espontaneïtat. És a dir, que en certa mesura sigui fals o més ben dit que sigui hipòcrita.
Sí, sí, han estès bé, que sigui hipòcrita si us plau!. Comprovaran com la hipocresia pot ser un veritable vehicle per a transformar la seva personalitat… perquè a còpia de fer el fals, l’esperit que no és noble és perdrà en la més insondable perversió, o bé, i ací hi ha l’ideal de la situació, aquest mateix esperit, a còpia de modificar la seva conducta assolirà aquell bé tan preuat del qual en vol fer gala pública.
NO HO DUBTI, SI VOSTÈ NO HA ASSOLIT AQUELL ESTAT DE GRÀCIA, O JA SENSE EUFEMISMES : SI VOSTÈ ÉS UN BÈSTIA, SI US PLAU, US HO PREGO, SIGUI HIPÒCRITA.
– Hypocrite lecteur, – mon semblable, – mon frère! *
* Au lecteur / Les fleurs du mal, Ch. Baudelaire
Brutus “El murri”
(Brutus, anomenat “el murri”, és famós per les seves màximes que li han causat molts enemics. Fart de tanta naturalitat i espontaneïtat va etzibar aquest minúscul discurs en el transcurs d’una conferència realitzada a Roma, dins un congrés filosòfic sobre “Il concetto da verità in la postmodernità”)
Deixa un comentari