g_eresbier_lulu.jpgPintura d’Eduard Resbier¬†

 

Que la vida ocorri, que la vida succeeixi, mentre la tenim, no √©s pas mat√®ria de consci√®ncia gaire sovintejada.¬†Que la vida passi i sigui el bressol de tots els somnis, no forma part¬† de la meditaci√≥ habitual, ni encara menys sembla -en realitat nom√©s ho sembla- que formi part de la diguem-ne “meditaci√≥”¬†de les altres formes de vida del planeta, que com sabem des de Darwin i des de la gen√®tica actual, no estan pas gaire allunyats de nosaltres. Rarament quan hom viu pensa que est√† vivint, llevat de moments molt trasbalsadors. I sortosament de no pensar-hi,¬†hem de dir!

Per√≤ l‚Äôartificier, que ho sap, vol sempre aquest l√≠mit despert, aquesta consci√®ncia trasbalsadora, all√≤ que elevi qualsevol petit gest, qualsevol petit moviment involuntari del cos a la percepci√≥ absoluta i a la seva idealitat. ¬†√Čs per aix√≤ que segueix observant la vida en tots i cadascun dels seus moviments, en cada una de les seves pulsions m√©s √≠nfimes, en cada una de les seves manifestacions conscients o inconscients. Per a l‚Äôartificier -i pel qui aculli aquests nom- la vida √©s la gran obsessi√≥ i la gran passi√≥. I en¬†descriur√†, en percebr√†, en recrear√† cada un dels seus passos, cada una de les seves inintel¬∑ligibles transversalitats i verticalitats, cadascuna de les seves brutals o delicades manifestacions. I tamb√©, i vet ac√≠ la seva tend√®ncia ultramundana, en vol recrear els abismes, aturar certs moments per a la impossible, en la vida,¬†atenci√≥ pedag√≤gica. Vet aqu√≠ el seu drama i la seva grandesa.

 I finalment també la seva irrefrenable tendència a la perversió, pensin ara en la esplèndida obra escènica El verí del teatre de Rodolf Sirera. Aquest pot ser també l’artificier, un home que es pot captenir sota totes les formes i, alhora, de cap, i que executa al llarg  del seu moviment vital totes i cadascuna de les formes possibles. 

Aquest √©s l’Artificier.