Un Blogs.uab.cat d'arquitectures i geografies de les emocions, els pensaments i les accions.

Mes: desembre de 2008

A. ART. El dret i l’inrev茅s d’un discurs sobre ART a prop貌sit d’una exposici贸 bibliogr脿fica

El dret d鈥檜n discurs : Sobre la intervenci贸 pl脿stica en una exposici贸 bibliogr脿fica de la Biblioteca de CC. Socials de la Universitat Aut貌noma de Barcelona.

( Sobre l’exposici贸 vegeu : http://www.bib.uab.cat/socials/exposicions/forumrecerca/index.htm )

La intervenci贸 pl脿stica, que s鈥檋a fet a la vitrina de l鈥檈xpositor tem脿tic de la biblioteca de CC. Socials de la UAB, no 茅s pas un afegit decoratiu a una mostra bibliogr脿fica. Contr脿riament, el que es pret茅n, 茅s una correspond猫ncia pl脿stica amb els dos nuclis tem脿tics que motiven l鈥檈sdeveniment, a saber: 鈥淟a Universitat i Empresa鈥 i 鈥淓l Cost i el finan莽ament de la Recerca鈥, tot dins el marc de l鈥檃portaci贸 del Servei de Biblioteques al F貌rum de la Recerca 2006.聽

La pintura que destaca en el centre de la vitrina 鈥揻eta a partir d鈥檜na t猫cnica mixta- reprodueix a J. W. Von Goethe a partir del fam贸s retrat de Tischbein fet a prop de Roma, i una cita extreta del seu pensament que s鈥檋a col路locat amb una transpar猫ncia damunt la pintura. Aquest conjunt, respecte a la tem脿tica 鈥淯niversitat i Empresa鈥, vol emfatitzar els lligams entre el general i el particular a partir la figura de Goethe i de la seva cita. Goethe com el paradigma suprem del mon universitari, del geni multidisciplinari, una de les intel路lig猫ncies i sensibilitats m茅s poderoses de la humanitat, amb una cita que resa: 鈥淎ll貌 que 茅s general ha d鈥檃comodar-se eternament en all貌 que 茅s particular鈥, es a dir, la Universitat com a general i l鈥橢mpresa com el particular, un lligam i una 鈥渁comodaci贸鈥 que ha de produir-se en tot moment. Si l鈥檕bservador que ho contempla divideix la vitrina en dos espais, a l鈥檈spai corresponen a l鈥檈squerra llegim en els vidres la representaci贸 de conceptes de l鈥櫭爎ea del coneixement, del pensament, de la ci猫ncia, etc… , tot ell representa la Universitat. Veureu que en aquesta part del vidre hi figura una llista de les diferents mat猫ries que componen el coneixement hum脿 segons la Unesco. El mateix quadre de Goethe -pintat expressament per l鈥檃vinentesa- est脿 considerablement despla莽at en aquest sector.

A l鈥檃ltra banda de la vitrina hi ha el particular, la societat, el m贸n de l鈥檈mpresa i els seus productes representats per diverses icones, que en terminologia goethiana en dir铆em icones del particular. Producci贸 empresarial entesa en el seu sentit m茅s ampli del terme, 茅s a dir, producci贸 de b茅ns i serveis, producci贸 de benestar i de desenvolupament. Un petit quadre 鈥搕amb茅 en t猫cnica mixta i pintat tamb茅 especialment per l鈥檈xposici贸- representa la icona del m贸n fabril, una icona lligada al imaginari industrial d鈥檜n passat molt recent d鈥檃quest pa铆s, d鈥檃questa comarca: el Vall猫s i alhora, com sempre ocorre amb el veritablement local, una icona de representaci贸 universal. Molt lligat a aquesta darrera imatge, els feixos de llana que travessen esbiaixadament tota la vitrina -i que a m茅s simbolitzen la preemin猫ncia, en el passat, del t猫xtil, en aquest pa铆s- lliguen el sector del coneixement amb el de la empresa, amb un lligam ben fort i fr脿gil alhora, que tamb茅 es simbolitza pel significat dels mots 鈥渇eed-back鈥 que s鈥檌nscriuen entre les dues 脿rees de la vitrina. Tamb茅, i partint del mateix origen, uns feixos de llana de color f煤csia provinents de l鈥櫭爎ea del coneixement acaben amb la retolaci贸 al vidre sobre els costos i el finan莽ament de la recerca, i que donen origen, en el mateix lloc, a una agrupaci贸 de llibres sobre aquesta tem脿tica.

Finalment la foto d鈥檜n quadre -d鈥檃utor desconegut fins avui-, dins el sector de la vitrina de la producci贸 empresarial, troba una metaf貌rica correspond猫ncia entre unes cireres ben vermelles i els R+D+i que defineixen els plans de progr茅s en tot el m贸n.

L鈥檌nrev茅s del mateix聽discurs o autocontestaci贸 a l’anterior聽escrit:

Tota inauguraci贸 reclama d鈥檜n discurs. No us parlar茅 d’universitat, ni d鈥檈mpresa, ni encara menys dels costos i el finan莽ament de la recerca… Aquesta hora nocturna demana uns aires de confessi贸, de privacitat, de complicitat…

Si fos de dia… per aquesta inauguraci贸 podria llegir-vos el text que explica la intervenci贸 pl脿stica que s鈥檋a fet…聽Podria comen莽ar dient-vos, si fos de dia, i l鈥檃cte no fos privat, repeteixo,聽…La intervenci贸 pl脿stica que s鈥檋a fet a la vitrina de l鈥檈xpositor tem脿tic de la biblioteca de CC. Socials no 茅s pas un afegit decoratiu a una mostra bibliogr脿fica… Per貌, 茅s de nit, i us dic que mai l鈥檃rt -o all貌 que pretengui 茅sser-ho- 茅s un afegit decoratiu en un espai sonor, temporal o material. Disculpeu-me, perqu猫 l鈥檃rt no 茅s all貌 complementari, ans all貌 substancial. L鈥檃rt 茅s vida. …Contr脿riament, el que es pret茅n, 茅s una correspond猫ncia pl脿stica amb els dos nuclis tem脿tics que motiven l鈥檈sdeveniment, a saber… No! tampoc! La intervenci贸 pl脿stica no 茅s una correspond猫ncia als dos nuclis tem脿tics que desvetllen l鈥檈sdeveniment, 茅s exactament a l鈥檌nrev茅s… els dos nuclis tem脿tics deriven de la intervenci贸 pl脿stica… almenys per l鈥檃rtista… 鈥淟a Universitat i Empresa鈥 i 鈥淓l Cost i el finan莽ament de la Recerca鈥, tot dins el marc de l鈥檃portaci贸 del Servei de Biblioteques al F貌rum de la Recerca 2006…

La pintura… el dibuixet m茅s b茅 en dir铆em, cal dir-ne per貌 oficialment pintura perqu猫 hom sap que les coses s贸n en gran part com nosaltres les anomenem, com nosaltres les definim… que destaca en el centre de la vitrina 鈥揻eta a partir d鈥檜na t猫cnica mixta- reprodueix a J. W. Von Goethe, a partir del fam贸s retrat de Tischbein fet a prop de Roma, i una cita extreta del seu pensament que s鈥檋a col路locat amb una transpar猫ncia damunt la pintura… ,per貌 no us puc seguir parlant d鈥檃questa manera, a vosaltres…聽 que mireu de nit les coses amb ulls de dia, a vosaltres que mireu les coses amb ulls de nit, …聽聽L鈥檕bjecte d鈥檃rt, al qual pretenem ser-ne convidats avui, 茅s una m铆nima pretensi贸 d鈥檌ntervenci贸 art铆stica, entre nosaltres, gaireb茅 rid铆cula,… per tant millor que parlem no pas d鈥檃questa intervenci贸, sin贸 d鈥橝RT en maj煤scules. Parlarem, doncs, d鈥檕bjectes, d鈥檌matges, d鈥檕mbres, de sons, de silencis, d鈥檃ccions, de no accions, de desficis, de sanglots, de badalls…聽 parlarem de tot all貌 que puguin ser susceptibles d鈥檜na experi猫ncia art铆stica. D鈥檃questes ni poden haver de moltes menes, de moltes qualitats i registres. Si tot aquest conjunt el mirem com a obra d鈥檃rt, 茅s que els volem veure, avui, pels seus valors evocatius i il路lustratius.

Aquesta experi猫ncia perqu猫 ens arribi al moll de l鈥檕s ha de ser presentada com:聽 un simple lleure? una alli莽onament? un coneixement? una transformaci贸?…Com transmetre-la? Com fer el pas de l鈥檃nima del creador a l鈥檃nima del receptor? D’un jo a un tu?( … )

L鈥檃rt depassa tota explicaci贸 racional, malgrat pugui tenir una estructura s貌lida.聽 L鈥檕bra d鈥檃rt, sigui una veu, un text, un objecte, o un no objecte, un so o聽un silenci, una llum o una foscor, un imatge quieta o en moviment, una acci贸 humana isolada o relacionada, una abs猫ncia o una pres猫ncia, un instant o una eternitat…聽 Genera o ha de generar sempre un moviment de l鈥檈sperit hum脿, en el terreny dels sentiments, en el terreny de les idees, en el terreny de l鈥檃cci贸, en el terreny de les intu茂cions. Sovint no cal instant脿neament entendre l鈥檕bra racionalment, sovint aix貌 no cal ni聽 fer-ho. Cal deixar-nos portar. Cal entrar-hi sensorialment, a poc a poc, sense presses, … I sense esperit de profit. Ai l脿s! Quan en la pres猫ncia d鈥檜na obra d鈥檃rt o acci贸 art铆stica el convidat al seu gaudiment, vol una comprensi贸 immediata, un resultat previsible o segur,聽 un recompte i explicaci贸 anal铆tica聽 de la mateixa,…聽聽 a l鈥檈stil escolar, a l鈥檈stil acad猫mic… Senyores i senyors! estem q眉estionant la mateixa ess猫ncia de l鈥檃rt!聽El creador d鈥檃ntuvi nom茅s ens proposa entrar en la seva obra. Davant d鈥檜n gat dibuixat, per exemple, et demana que siguem l鈥檜ll del gat que mira, no que observis simplement el gat, davant d鈥檜n arbre, et demana que siguis branca, fulla que empeny amb for莽a per eixir, que prenguis la seva 脿nima verda. Pren l鈥檃nima de les coses, doncs, arrisca’t! I si conv茅… camina com ho fan els gats, miola, estirat i fes el romancer com nom茅s ho saben fer ells… o creix i estirat com les fulles, que ho fan des d鈥檜n doblec fins allisar-se, fins a聽la m脿xima tibantor.聽Sols aix铆, sense barreres dins la nostra ment, sense barreres en el nostre cos, podem entrar en l鈥檕bra amb una mirada que no persegueixi cap finalitat, amb una mirada neta. Perqu猫 tot objecte o acci贸 art铆stica veritable no t茅 res de tranquil路litzador per naturalesa. “Tots els dibuixos que sabem calcar no valen davant l鈥檃cci贸 o l鈥檕bra. Ens trobem acarats al desconegut i nom茅s la revivisc猫ncia de l鈥檈xperi猫ncia proposada per l鈥檃rtista i no pas la racionalitzaci贸 d鈥檃questa experi猫ncia ens donar脿 la possibilitat d鈥檈nriquir-nos, de cr茅ixer…聽” (Salvador Oliva dixit)

SIGUES GAT. NO OBSERVIS SIMPLEMENT EL GAT. PREN LA SEVA 脌NIMA, I SI CONV脡, CAMINA COM HO FAN ELS GATS, MIOLA, ESTIRAT I FES EL ROMANCER COM NOM脡S HO SABEN FER ELLS… NO RESTIS MAI FORA DE LES COSES. SOLS AIX脥 VIUR脌S L鈥橝RT! VISCA L鈥橝RT!

Johannes de Vincennes

DE L’ARTIFICIER I EL SEU OFICI

El gest suau de la m脿 茅s prou inequ铆voc dins el lloc on es d贸na, per a fer entendre a l鈥檃utom貌bil quina n鈥櫭﹕ la voluntat del vianant. L鈥檋ome de peu, nom茅s ha mogut la m脿 esquerra. Imm貌bil, comprova com al davant mateix de les seves cames -d鈥檌mplacable pantal贸 negre- s鈥檋i obre la portella d鈥檜n Mercedes de color plumb铆. A l鈥檃ltra m脿 porta agafat un malet铆 de fusta de xicranda negre amb incrustacions de plata embotida.
El veiem ara com a silueta ombr铆vola marcada en els cortinatges del vidre darrer del cotxe. L鈥檋ome du barret d鈥檃mples ales i la seva espatlla 茅s tamb茅 ampla i recte, en el seu clatell s鈥檋i evid猫ncia un cabell meticulosament tallat just al moment que s鈥檃llunya vers el punt de fuga de l鈥檋oritz贸.
Els ulls, els pocs ulls, que per un moment es fixen en l鈥檋ome del gest suau, atenen a diverses impressions. Uns primers, a les del suposat viatge, a l鈥檈leg脿ncia s貌bria del seu vestit, al seu moviment senyor铆vol. Altres, uns segons, molt pocs, a la seva profunda mirada, al seu esguard endolat, uns ulls girats vers l鈥檌nterior.
Despr茅s el podem contemplar com una imatge plana que s鈥檃llunya, una imatge que s鈥檈nxiqueix. Hom la veu creuar una ret铆cula de carrers d鈥檜n tra莽 de perpendiculars i paral鈥eles ben mesurades, en evident contrast amb les construccions de volums curvilinis on hi sotgen motius florals i humans en extrema idealitzaci贸. Podem comprovar-ne el plaer del moviment, dir铆em que l鈥檃utom貌bil mateix es congratula de que el dest铆 de totes i cadascuna de les peces que el componen s鈥檃justi tan i tant b茅 a la finalitat que les infon. S鈥檈ndevina tamb茅 el viu, harm貌nic i acompassat mirar a banda i banda, de l鈥檋ome que s鈥檃sseu darrera el vehicle.
Si pels ulls dels observadors primers l鈥檋ome s鈥檃dre莽a a un viatge geogr脿fic, tot sembla confirmar-ho, el viatger contempla tot el que deixar脿, amb el capteniment previst a la seva dignitat. Pels observadors segons -molt pocs- el viatge 茅s interior; l鈥檋ome mostra una atenci贸 serena -ni massa apassionada, ni massa indistinta- vers el seu pensament, del qual amara l鈥檈ntramat de carrers i l鈥檌nterior del cotxe travessat pel lleu raig de Sol de l鈥橭est.
Posteriorment, ja cap el final de l鈥檈ntramat urb脿, l鈥檃utom貌bil desaccelera fins que es detura. No 茅s pas un aeroport, ni tampoc una estaci贸 de ferrocarrils, ni una central d鈥檃utol铆nies, ni encara menys una estaci贸 mar铆tima. Al paratge no hi ha cap brogit, es ben quiet, talment sembla que ning煤 l鈥檋abiti. Quan l鈥檋ome torna a ser ja un vianant, el cotxe maniobra per a retornar, puix el cam铆 茅s finit. No sabem el temps que ha durat el trajecte. Sols veiem que en segueix una arranada gespa on l鈥檋ome de peu es descal莽a en gest cl脿ssic, mentre camina amb pas resolt, quasi al mateix temps que dues dones l鈥檈scometen i l鈥檃cullen. Rere d鈥檈lles, un entramat de murs blancs i al biaix anuncien l鈥檃rribada a alguna construcci贸.
L鈥檈difici 茅s baix, d鈥檜na sola planta ja que no sobresurt a cap mur. Als seus cantells daurats s鈥檋i entotsolar脿 el visitant, dir铆eu que tamb茅 a la mateixa hora la llum Solar s鈥檋i reclour脿. Hi ha un breu passar en les arestes dels murs, del cristall… al carb贸, mentre els grills eixordadors s鈥檈ncenen al temps que guspiregen els estels.
Ja sol en cambra closa, mour脿 els dits i la ment a una impensada forma, cavalcar脿 pels pa茂sos m茅s insospitats i… comuni贸 feli莽! amb tots els seus viatges reals i irreals, totes les seves ast煤cies passades o futures, interiors o exteriors.
Commogut crear脿 com l鈥檃rtificier, en la precisi贸 i amb la delicadesa del qui treballa una mat猫ria altament explosiva; en mesurar脿 la cilindrada, els m茅s infinits mil路l铆metres.
En certa manera, els dos grups d鈥檕bservadors que el contemplen coincidiran. Viatge interior, viatge geogr脿fic. Les l铆nies s贸n convergents, quan a cambra closa concebr脿 en una perspectiva c貌nica vers un punt fixa on rebl脿 la composici贸, la forma, l鈥檕bra d鈥檃rt.

ENTORN EL CONFLICTE SOBRE “EEES” O “BOLONYA”

CAP A UNA NOVA PROPOSTA DE PEDAGOGIA NEGOCIADORA EN EL CONFLICTE ACTUAL A LA UNIVERSITAT

Amo茂na el grau del conflicte que des del primer moment ha pres l鈥檈nfrontament entre un grup d鈥檈studiants de la nostra Universitat i els c脿rrecs que ens representen, enfrontament que ara s鈥檈st茅n a d鈥檃ltres universitats
La major part de la comunitat universit脿ria en v脿rem prendre consci猫ncia arran de l鈥檕cupaci贸 i posterior desallotjament per part de la policia del grup d鈥檈studiants atrinxerats a la Facultat de Lletres.
Proposo quatre punts de reflexi贸 previs a una necess脿ria i nova avinentesa de gesti贸 del conflicte, a saber:

1. Els c脿rrecs que ens representen (rector, vicerectors, degans, etc.) elegits segons les normes democr脿tiques vigents han de comptar d鈥檈ntrada amb tota la nostra confian莽a, de la mateixa manera que hi han de comptar el grup d鈥檈studiants que protagonitzen aquesta divergent actitud, tant per la seva cr铆tica com pels mitjans de produir-la, que no podem bandejar d鈥檈ntrada pel fet de que no s鈥檈xecuti a trav茅s dels mitjans establerts legalment. Per aix貌 nom茅s cal pensar que tota la nostra legalitat democr脿tica actual havia estat abans il鈥egal, defensada i combatuda pels respectius defensors i opositors fins i tot des de la viol猫ncia, abans que fos el nou 鈥渟tatu quo鈥. No hem d鈥檕blidar el nostre aprenentatge hist貌ric.

2. Cal de primer, doncs, fer marxa enrere, fer una retirada de totes les sancions i criminalitzacions m煤tues -en el darrer comunicat de la UAB de 28.11.2008, per part del rector, hi ha indicis que aix貌 podria considerar-se- per acceptar i pensar que ni els uns s贸n uns feixistes ni els altres uns aprenents de terroristes. Cal, en segon lloc, acceptar -per qu猫 no?- un refer猫ndum amb totes les garanties de discussi贸 pr猫via sobre l鈥橢EES (Bolonya), encara que institucions superiors i leg铆times com ho s贸n el Parlament de Catalunya i les 鈥淐ortes Generales Espa帽olas鈥 ho hagin ja ratificat. La veritable democr脿cia 茅s lenta, cal anar endavant i enrera si cal, i cal, sobretot, davant d鈥檜na decisi贸 presa leg铆timament, reconsiderar-la si genera un rebuig prou motivat. I aqu铆 no hi val a dir que es tracta d鈥檜n grup minoritari -tota oposici贸 sempre 茅s minorit脿ria, tot canvi ha estat inicialment molt minoritari-, o un grup que s鈥檋a manifestat violent, ja que si 茅s aix铆, cal desarmar-lo, amb la veritable oferta de di脿leg, 茅s a dir, un di脿leg sense condicions pr猫vies i sense pors a les rectificacions o no que calgui fer. Nom茅s aix铆 hi ha voluntat de di脿leg. No 茅s ingenu茂tat, 茅s l鈥櫭簄ica sortida pedag貌gica i terap猫utica alhora. Cal no caure en els paranys que ja hem pogut llegir en alguns diaris aquests darrers dies que s贸n gent ni tant sols vinculada a la Universitat com a forma de desautoritzaci贸, perqu猫 aix貌 recorda massa -als que ja passem dels cinquanta anys- a la ret貌rica del franquisme.

3. Cal considerar el marc en qu猫 ens trobem: la universitat. La nostra societat postmoderna amb el seu benefici贸s i alhora pertorbador eclecticisme, amb la seva beneficiosa i alhora pertorbadora frivolitat, fa perdre una certa missi贸 atorgada a la universitat des dels seus or铆gens, a saber, la pretensi贸 d鈥檌ntegritat formativa dels seus educands. La universitat encara no 茅s la societat, la universitat ha de preparar per a la societat. Cal no perdre de vista la voluntat pedag貌gica global i alhora terap猫utica en ordre a la responsabilitat social de les organitzacions, que m茅s que en cap altra ens pertoca. Les ocupacions for莽ades s贸n inc貌modes i violentes, per貌 no oblidem que es tracta d鈥檈spais p煤blics tamb茅 fets per a la manifestaci贸 p煤blica. Cal considerar el possible capteniment equivocat dels educands; cal menys, per貌, acceptar els errors comesos pels seus educadors. Cal protegir les institucions i les seves persones aix貌 sens dubte. Cal fer apostes noves i constants per a una resoluci贸 no violenta ni coercitiva del conflicte, perqu猫 aquest 茅s l鈥櫭簄ic punt de progr茅s hum脿 civilitzador en qu猫 tothom hi podria estar d鈥檃cord. 脡s per aix貌 que la universitat mant茅 programes com cultura en viu, atorga premis, doctorats honoris causa, participa i genera debats 猫tics i filos貌fics, dissenya camins curriculars tranversals i variats, acull congressos cient铆fics, mant茅 l鈥橝ut貌noma Solid脿ria, mant茅 una costosa estructura bibliotec脿ria i de publicacions, un gran grup d鈥檈mpreses i institucions entorn de l鈥檃nomenada esfera UAB, etc.

4. Malgrat les ferides personals que pot haver generat en les persones m茅s implicades, comprensibles i a protegir, cal cercar mitjancers v脿lids, que no tinguin aquest bagatge per tal d鈥檃torgar de nou la confian莽a perduda. Disposem d鈥檜na C脿tedra Unesco de la Pau, d鈥檃ut猫ntics especialistes te貌rics en gesti贸 de conflictes, que haurien d鈥檋aver actuat als primers s铆mptomes del conflicte si aquest hagu茅s estat detectat. O b茅 en el moment 脿lgid del conflicte, quan es varen ocupar els espais de la Facultat de Lletres, fer una crida r脿pida a uns mitjancers, etc. Deixem estar all貌 que no s鈥檋a fet, per貌. Hem de comprendre, tamb茅, totes les raons de qui est脿 gestionant una realitat tan complexa com ho 茅s una universitat i la radicalitat jove, potser inesperada, d鈥檜n grup d鈥檈studiants tan compromesos en la seva lluita, en temps de joves que acusem de no prendre responsabilitats col鈥ectives

Crec que aquestes consideracions s贸n suficients per a una nova embranzida negociadora que no caigui en el par脿metres sempre foscos i tristos de la pitjor condici贸 humana.

Josep Vicens-i-Planagum脿 (PAS del Servei de Biblioteques. UAB) / 30 de novembre de 2008

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén