Lingüística forense, el llenguatge com a prova i evidència
Anàlisi del discurs, fonètica, camps semàntics…
La lingüística forense és un camp de la lingüística aplicada que busca la resolució de certs problemes judicials, mitjançant l’anàlisi del llenguatge.[1] S’usa per exemple per decidir si dos escrits corresponen a la mateixa persona (amb ajuda de la grafologia), per estudiar casos de possible plagi, identificar trets personals en un registre sonor (com una trucada de telèfon d’un segrestador), detectar la ideologia subjacent en un decret (anàlisi del discurs) o fer la llengua administrativa més entenedora, entre altres. Com tota disciplina forense, requereix l’aval d’un tribunal perquè els seus diagnòstics tinguin validesa i es duu a terme amb professionals especialitzats.
Criminals, vigileu com parleu
(La Vanguardia, 21 de gener de 2021)
La lingüística forense ajuda cada cop més a resoldre casos, com explica Sheila Queralt al llibre ‘Atrapados por la lengua’
No Responses to “ Lingüística forense, el llenguatge com a prova i evidència”