Llengües i llengua
Blogs de la UAB | De tot una mica en llengües

Posted
1 novembre 2020 @ 12pm

Posted in
General

Què hi ha darrere els llibres de text de català?

A més del seu objectiu central, aquesta obra també ofereix un resum de la història de les metodologies d’ensenyament de llengües estrangeres, una presentació dels llibres de text en català, una observació crítica de les tasques del Consell d’Europa i del MECR… Déu-n’hi-do!

Anàlisi crítica de llibres de text de català per a no catalanoparlants adults en temps de neoliberalisme

Pau Bori Sanz

  • 1. INTRODUCCIÓ GENERAL
    • 1.1 Plantejament
    • 1.2 Neoliberalisme
    • 1.3 Objectius i preguntes de recerca
    • 1.4 Corpus d’estudi
    • 1.5 Procés d’elaboració de la tesi
    • 1.6 Organització de la tesi
    • 1.7 Contingut dels capítols
    • 1.8 Rellevància de l’estudi
  • 2. PERSPECTIVA CRÍTICA
    • 2.1 Introducció
    • 2.2 Perspectiva crítica
    • 2.3 La Teoria crítica de l’Escola de Frankfurt
      • 2.3.1 Indústria cultural
      • 2.3.2 Crítica a la raó instrumental
      • 2.3.3 La societat de l’espectacle
    • 2.4 Pedagogia crítica
      • 2.4.1 Ideologia i currículum
      • 2.4.2 Tradició marxista
      • 2.4.3 Materials escolars
    • 2.5 Estudis crítics sobre llibres de text de llengües estrangeres
      • 2.5.1 Gènere i sexisme
      • 2.5.2 Perspectiva socioeconòmica
      • 2.5.3 Identitat
      • 2.5.4 Representacions culturals
      • 2.5.5 Raça i ètnia
      • 2.5.6 Recepció dels materials
    • 2.6. Neoliberalisme i lingüística aplicada
      • 2.6.1 Llenguatge en l’era neoliberal
      • 2.6.2 Neoliberalisme i llibres de text de llengües estrangeres
    • 2.7. Recapitulació
  • 3. ENSENYAMENT DE LLENGÜES ESTRANGERES I MATERIALS DIDÀCTICS A EUROPA: CONTEXT SOCIOHISTÒRIC
    • 3.1 Introducció
    • 3.2 Abans dels mètodes comunicatius
      • 3.2.1 Mètode de gramàtica i traducció
      • 3.2.2 Mètode directe
      • 3.2.3 Mètode audiolingual
      • 3.2.4 Ensenyament situacional de la llengua
    • 3.3 El mètode comunicatiu
      • 3.3.1 Presentació
      • 3.3.2 El Consell d’Europa
      • 3.3.3 El síl·labus nocional-funcional i The Treshold Level
      • 3.3.4 Materials didàctics comunicatius
      • 3.3.5 Crítiques al mètode comunicatiu
    • 3.4 MECR
      • 3.4.1 Els antecedents (1980-2000)
      • 3.4.2 El document i la seva influència
      • 3.4.3 Crítiques al MECR
        • 3.4.3.1 Crítiques polítiques
        • 3.4.3.2 Crítiques a la naturalesa del document
        • 3.4.4.3 Crítiques dels continguts
        • 3.4.4.4 Un text ‘sagrat’
    • 3.5 Ensenyament de llengües al segle XXI
      • 3.5.1 Neoliberalisme i educació
      • 3.5.2 L’economia del coneixement
      • 3.5.3 Aprenentatge al llarg de la vida
      • 3.5.4 El procés de Bolonya i el MECR
      • 3.5.5 El Portafolis europeu de les llengües i l’Europass
    • 3.6 Recapitulació
  • 4. L’ENSENYAMENT DEL CATALÀ A NO CATALANOPARLANTS ADULTS I L’IMPACTE DE LES PROPOSTES DEL CONSELL D’EUROPA A CATALUNYA
    • 4.1 Introducció
    • 4.2 Les primeres classes de català per a no catalanoparlants adults
    • 4.3. La dècada dels vuitanta
      • 4.3.1 Cursos oficials de català per a adults
      • 4.3.2 Recepció de les propostes del Consell d’Europa
      • 4.3.3 Nivell llindar per a la llengua catalana
      • 4.3.4 El Digui, digui
    • 4.4 La dècada dels noranta
      • 4.4.1 El CPNL i el català per a estrangers a les universitats catalanes
      • 4.4.2 Consolidació de les polítiques lingüístiques del Consell d’Europa a Catalunya
      • 4.4.3 El nou Nivell Llindar per a la llengua catalana
    • 4.5 Segle XXI
      • 4.5.1 Immigració d’origen estranger a Catalunya
      • 4.5.2 Augment del nombre d’estudiants no catalanoparlants adults
      • 4.5.3 El MECR en català
      • 4.5.4 Programes i programacions de català per a adults
      • 4.5.5 Els certificats de llengua catalana
    • 4.6 Recapitulació
  • 5. MATERIALS DE CATALÀ PER A NO CATALANOPARLANTS ADULTS: EVOLUCIÓ I ESTUDIS
    • 5.1 Introducció
    • 5.2 Primers materials
    • 5.3 Primers llibres de text
    • 5.4 Materials de les dècades dels vuitanta i noranta
      • 5.4.1 El Digui, digui
      • 5.4.2 Retalls
    • 5.5 Materials del segle XXI
      • 5.5.1 Llibres de text
      • 5.5.2 Materials digitals
      • 5.5.3 Materials per a grups específics
    • 5.6 Estudis sobre materials didàctics de català
    • 5.7 Recapitulació
  • 6. CORPUS I METODOLOGIA
    • 6.1 Introducció
    • 6.2 Explicació i justificació del corpus
      • 6.2.1 Selecció dels materials
      • 6.2.2 Descripció del corpus
    • 6.3 Metodologia
      • 6.3.1 Paradigma de recerca
        • 6.3.1.1 Primera fase
        • 6.3.1.2 Segona fase
      • 6.3.2 Disseny de l’anàlisi quantitativa del contingut
        • 6.3.2.1 Selecció dels textos
        • 6.3.2.2 Anàlisi quantitativa del contingut dels textos
        • 6.3.2.3 Categories superiors per a l’anàlisi quantitativa
          • Activitat quotidiana i temps lliure; compres i consum; educació; entreteniment i actualitat; feina; habitatge; informació cultural; informació personal; medi ambient; menjar i begudes; salut i benestar; veïnatge i entorn; viatges i turisme; altres
        • 6.3.2.4 Desenvolupament de l’anàlisi quantitativa
      • 6.3.3 Disseny de l’anàlisi qualitativa del contingut
        • 6.3.3.1 Desenvolupament de l’anàlisi qualitativa
        • 6.3.3.2 Feina
        • 6.3.3.3 Viatges i turisme
        • 6.3.3.4 Habitatge
        • 6.3.3.5 Un exemple
  • 7. ANÀLISI DEL CONTINGUT
    • 7.1 Introducció
    • 7.2 Anàlisi quantitativa del contingut
      • 7.2.1 Nombre de textos extensos
      • 7.2.2 Classificació dels textos en categories superiors
      • 7.2.3 Classificació dels textos per col·leccions
        • 7.2.3.1 Veus
        • 7.2.3.2 Nou Nivell Bàsic i Elemental
        • 7.2.3.3 Passos
        • 7.2.3.4 Català Incial, Bàsic i Elemental
        • 7.2.3.5 Fil per randa
        • 7.2.3.6 Curs de català bàsic
        • 7.2.3.7 Parla.cat
      • 7.2.4 Recapitulació
    • 7.3 Anàlisi qualitativa del contingut
      • 7.3.1 Feina
        • 7.3.1.1 Veus
        • 7.3.1.2 Nou Nivell Bàsic i Elemental
        • 7.3.1.3 Passos
        • 7.3.1.4 Català Inicial, Bàsic i Elemental
        • 7.3.1.5 Fil per randa
        • 7.3.1.6 Curs de català bàsic
        • 7.3.1.7 Parla.cat
      • 7.3.2 Viatges i turisme
        • 7.3.2.1 Veus
        • 7.3.2.2 Nou Nivell Bàsic i Elemental
        • 7.3.2.3 Passos
        • 7.3.2.4 Català Inicial, Bàsic i Elemental
        • 7.l.2.5 Fil per randa
        • 7.3.2.6 Curs de català bàsic
        • 7.3.2.7 Parla.cat
      • 7.3.3 Habitatge
        • 7.3.3.1 Veus
        • 7.3.3.2 Nou Nivell Bàsic i Elemental
        • 7.3.3.3 Passos
        • 7.3.3.4 Català Inicial, Bàsic i Elemental
        • 7.3.3.5 Fil per randa
        • 7.3.3.6 Curs de català bàsic
        • 7.3.3.7 Parla.cat
      • 7.3.4 Recapitulació
  • 8. CONCLUSIONS
    • 8.1 Introducció
    • 8.2 Conclusions
      • 8.2.1 Primer objectiu
      • 8.2.2 Segon objectiu
    • 8.3 Implicacions i recomanacions de l’estudi
      • 8.3.1 Per a autors i editors de llibres de text.
      • 8.3.2 Per a docents
      • 8.3.3 Reflexions finals
    • 8.4 Limitacions de l’estudi i futures línies de recerca
  • Bibliografia
  • Contingut dels annexos digitals

Un exemple de l’anàlisi aplicada: 7.3.1.7 Parla.cat

En aquest material digital, igual que a la resta de col·leccions en paper del corpus, hi trobem diversos personatges amb títols universitaris que fan feines mal pagades per a les quals es necessita poca formació acadèmica. Ja a les primeres unitats apareixen una periodista que fa de dependenta (DGPL, 2008, Bàsic 1, unitat 5, Av.4) i una arquitecta que també treballa de dependenta primer en una botiga de mobles i després en una de roba (DGPL, 2008, Bàsic 2, unitat 3, 1.10). Parla.cat presenta aquesta flexibilitat dels treballadors en temps neoliberals com a un fenomen natural, sense que els personatges expressin cap tipus de sorpresa al respecte. Les queixes dels personatges de classe treballadora en aquesta col·lecció solen anar adreçades als seus baixos salaris, les moltes hores que treballen o el tipus de contractes que tenen. L’arquitecta que fa de dependenta es lamenta per tenir un sou de 500€ mensuals (DGPL, 2008, Bàsic 2, unitat 3, 1.17) i un perruquer es queixa pel seu contracte temporal: “De tres mesos només. Aquí és difícil tenir un contracte indefinit. I encara és més difícil trobar una feina ben pagada… Tinc un sou molt baix! I sense pagues extres!” (DGPL, 2008, Bàsic 2, unitat 3, 1.16). D’una forma similar, Aina es queixa del seu contracte en una fàbrica: “Em fa posar de mal humor que no em renovin el contracte a la fàbrica! Al setembre em faran un contracte nou. Així perdo tots els drets que tindria si treballés molt de temps seguit a l’empresa.” (DGPL, 2008, Elemental 3, unitat 2, 3.12). Aquests exemples serien representatius d’alguns dels aspectes més negatius del nou ordre del treball: la precarietat i la temporalitat laborals. Enlloc, però, no es comenten les circumstàncies polítiques i econòmiques que provoquen aquesta situació. Fixem-nos, per exemple, en aquesta frase: “fer de dependent és mal pagat perquè treballes moltes hores i cobres poc” (DGPL, 2008, basic 2, unitat 3,2.4). Es tracta d’un argument il·lògic, ja que no és un treball poc remunerat perquè es treballen moltes hores. En realitat, la feina de dependent és mal pagada bàsicament per dos motius. Primer, perquè és un treball que necessita poca formació acadèmica al qual poden aspirar moltes persones. I segon, perquè les empreses, amb l’afany d’augmentar beneficis dins un context de creixent inseguretat laboral i competència, opten per fer contractes precaris sabent que sempre trobaran algú disposat a acceptar-lo dins una societat que compta, utilitzant les paraules de Pierre Bourdieu (1998), amb ‘un exèrcit de reserva de treballadors’ domesticats per les mesures de flexibilització laboral i la constant amenaça de perdre la feina. En aquest sentit, també és interessant assenyalar que els personatges sense feina que apareixen no expliquen els motius de la seva manca de treball. No sabem si la seva empresa s’ha traslladat a un altre país amb mà d’obra més barata o si hi hagut una reestructuració de personal a causa de les retallades imposades pel govern o la direcció empresarial. Simplement s’hi diu que no tenen feina: “Hola! Sóc Maria! Jo no trobo feina. Estic aturada” (DGPL, 2008, bàsic 1, unitat 5, 2.6); “Des de l’abril no tinc feina, estic aturat (DGPL, 2008, bàsic 1, unitat 5, 2.7)


No Responses to “ Què hi ha darrere els llibres de text de català?”


There are no comments yet. You could be the first!

Deixa un comentari