Llengües i llengua
Blogs de la UAB | De tot una mica en llengües

L’ús de tu i vostè a la universitat

Alexandra Kathryn Osváth

“A Comparison of Pronominal Forms of Address in the Spanish and Catalan Spoken by students in Barcelona”
Revista de Llengua i Dret, núm. 64, 2015 140

The participant sample consisted of 61 students: 80.3% females and 19.7% males. Students were aged between 19 and 27, with a mean age of 21.8 and a median age of 21. I excluded the few students over the age of 27 in order to maintain a more homogenous and comparable sample. Most students studied either Hispanic Philology (42.6%) or Catalan Philology (37.7%), but also 13.1% studied Modern Languages and Literature, and 6.6% studied Linguistics.

Results showed that when participants were speaking Castilian Spanish or Catalan, age was a more important factor than social status; with younger interlocutors, most participants tended to use T. In each category of social status, interlocutors in the oldest age range received more V pronouns than did the younger categories. Likewise, in her 2011 study of university students in the region of Extremadura, Curiel’s results showed that age was most important deciding factor when participants were choosing an address pronoun (Curiel, 2011: 115). Molina Martos (2002: 113) also concluded that age was the most influential factor in participants’ pronoun choice based on the results from her 1988 and 2000 studies. She even stated that for two people meeting each other for the first time, age alone would indicate which address pronoun each person would use (Molina Martos, 2002: 113). In her 2006 study in Galicia, Sanromán found that 96% of her informants used T with students they were meeting for the first time (Sanromán, 2006: section 4.2.2), which was not the case with my sample due to the fact that I divided interlocutors into different age brackets. While 100% of my informants used T with student interlocutors aged 25-35, students’ T use was 73.7% when speaking Catalan and 73.2% when speaking Castilian Spanish to interlocutors aged 36-50 and plummeted to 17.5% when speaking Catalan and 30.8% when speaking Castilian Spanish to the oldest interlocutors, aged 5165. This was the only example I found of a very significant difference between students’ use of T and V in Catalan compared to Castilian Spanish with the above interlocutors. This difference could be attributed to the small sample size.

Despite age being the most influential factor in the present study and in the literature, social status was also important. With lower-status interlocutors in the lowest age group, such as students, participants unanimously used T; with the youngest higher-status interlocutors such as full professors, fewer participants used T. With intermediate-status interlocutors like information desk assistants and librarians, participants tended to be more evenly divided on their use of T/V with younger assistants, but again, most participants used V more often with older members of these status groups.

Even though there are three pronouns of varying levels of formality in the Catalan language, most participants did not utilize all three, as I had originally hypothesized. Surprisingly, while no students indicated using vós with interlocutors at the university, several students did report using vós and even V with their grandparents. According to the literature, fewer students should have used vós than V, but my results showed the opposite trend. A possible reason for this difference could be the small sample size since the literature review indicated that young people see vós as more formal and distant than vostè, so they prefer to use the latter (Nogué 2008: 226).

The results from the present study reflected other concepts that we saw in the literature review, such as the role of politeness in social indexing: the speaker’s address pronoun choice demonstrated the status of his or her social relationship with the interlocutor (Kasper, 1990; Brown & Gilman, 1960). Participants perceived the difference in their own age and that of their interlocutor, followed by the interlocutor’s social status as compared to their own, as indicators of the formality of address that they should use with the interlocutor.

 


Estils d’aprenentatge i autonomia

Estils d’aprenentatge:

  • Actiu, reflexiu, teòric i pragmàtic: descripcióqüestionari i consells segons cada estil: actiu, reflexiu, teòric i pragmàtic.
  • Visual, auditiu, quinestètic o multimodal: 36 frases per identificar-s’hi o 16 preguntes amb resposta múltiple.
  • Els set estils: Visual (espacial): Prefereix l’ús d’imatges, imatges i comprensió espacial.
    Aural (auditiu-musical): Funciona bé amb l’ús de so i música.
    Verbal (lingüística): Aprèn millor amb l’ús de paraules, tant en la parla i l’escriptura.
    Físic (kinestèsic): Fa servir l’ús del seu cos, les mans i el sentit del tacte.
    Lògica (matemàtica): Prefereix fer servir la lògica, el raonament i sistemes.
    Social (interpersonal): Preferència per aprendre en grups o amb altres persones.                                                 Solitary (intrapersonal): S’estima més treballar sol i utilitzar l’auto-estudi.
  • Diagnòstic del grau d’autonomia, capacitat d’aprenentatge autònom, necessitat del suport del professorat, docència i aprenentatge presencial o virtual… ?? Aquí hi ha un exemple no relacionat només amb llengües.  I aquest exemple és sobre professors.

Fonemes

The international Phonetic Alphabet  (all sounds)

Phonèmes français

The 44 Phonemes in English

Consonants

Phoneme IPA Symbol Graphemes Examples Voiced?
1 b b, bb bug, bubble Yes
2 d d, dd, ed dad, add, milled Yes
3 f f, ff, ph, gh, lf, ft fat, cliff, phone, enough, half, often No
4 g g, gg, gh,gu,gue gun, egg, ghost, guest, prologue Yes
5 h h, wh hop, who No
6 j, ge, g, dge, di, gg jam, wage, giraffe, edge, soldier, exaggerate Yes
7 k k, c, ch, cc, lk, qu ,q(u), ck, x kit, cat, chris, accent, folk, bouquet, queen, rack, box No
8 l l, ll live, well Yes
9 m m, mm, mb, mn, lm man, summer, comb, column, palm Yes
10 n n, nn,kn, gn, pn net, funny, know, gnat, pneumonic Yes
11 p p, pp pin, dippy No
12 r r, rr, wr, rh run, carrot, wrench, rhyme Yes
13 s s, ss, c, sc, ps, st, ce, se sit, less, circle, scene, psycho, listen, pace, course No
14 t t, tt, th, ed tip, matter, thomas, ripped No
15 v v, f, ph, ve vine, of, stephen, five Yes
16 w w, wh, u, o wit, why, quick, choir Yes
17 z z, zz, s, ss, x, ze, se zed, buzz, his, scissors, xylophone, craze Yes
18 ʒ s, si, z treasure, division, azure Yes
19 ch, tch, tu, ti, te chip, watch, future, action, righteous No
20 ʃ sh, ce, s, ci, si, ch, sci, ti sham, ocean, sure, special, pension, machine, conscience, station No
21 θ th thongs No
22 ð th leather Yes
23 ŋ ng, n, ngue ring, pink, tongue Yes
24 j y, i, j you, onion, hallelujah Yes

Vowels

Phoneme IPA Symbol Graphemes Examples
25 æ a, ai, au cat, plaid, laugh
26 a, ai, eigh, aigh, ay, er, et, ei, au, a_e, ea, ey bay, maid, weigh, straight, pay, foyer, filet, eight, gauge, mate, break, they
27 e e, ea, u, ie, ai, a, eo, ei, ae end, bread, bury, friend, said, many, leopard, heifer, aesthetic
28 i: e, ee, ea, y, ey, oe, ie, i, ei, eo, ay be, bee, meat, lady, key, phoenix, grief, ski, deceive, people, quay
29 ɪ i, e, o, u, ui, y, ie it, england, women, busy, guild, gym, sieve
30 i, y, igh, ie, uy, ye, ai, is, eigh, i_e spider, sky, night, pie, guy, stye, aisle, island, height, kite
31 ɒ a, ho, au, aw, ough swan, honest, maul, slaw, fought
32 o, oa, o_e, oe, ow, ough, eau, oo, ew open, moat, bone, toe, sow, dough, beau, brooch, sew
33 ʊ o, oo, u,ou wolf, look, bush, would
34 ʌ u, o, oo, ou lug, monkey, blood, double
35 u: o, oo, ew, ue, u_e, oe, ough, ui, oew, ou who, loon, dew, blue, flute, shoe, through, fruit, manoeuvre, group
36 ɔɪ oi, oy, uoy join, boy, buoy
37 ow, ou, ough now, shout, bough
38 ə a, er, i, ar, our, ur about, ladder, pencil, dollar, honour, augur
39 eəʳ air, are, ear, ere, eir, ayer chair, dare, pear, where, their, prayer
40 ɑ: a arm
41 ɜ:ʳ ir, er, ur, ear, or, our, yr bird, term, burn, pearl, word, journey, myrtle
42 ɔ: aw, a, or, oor, ore, oar, our, augh, ar, ough, au paw, ball, fork, poor, fore, board, four, taught, war, bought, sauce
43 ɪəʳ ear, eer, ere, ier ear, steer, here, tier
44 ʊəʳ ure, our cure, tourist


A cada llengua, un món

Le Barcarès, març 2020


Què hi ha en un nom?

ELS GUARDIANS DELS NOMS

Gemma Saura, La Vanguardia, 14 de febrer de 2020

https://www.vilaweb.cat/noticies/vols-saber-com-sescriu-el-teu-nom-en-islandes/

Els islandesos no poden dir-se Llucifer. Tampoc noms més prosaics com Hannalisa, Theo o Bened. En el seu últim dictamen, el Comitè per als Noms de la diminuta nació nòrdica rebutja aquests quatre apel·latius. El satànic Lúsífer, que sol·licitava un adult, perquè considera que pot ocasionar perjudicis al portador. Els altres, simplement per ser aliens a la tradició nacional.

Islàndia té una de les legislacions més estrictes del món sobre noms, nascuda fa un segle per protegir la llengua i el sistema patronímic. Encara que la regulació s’ha anat relaxant a mesura que la societat s’ha fet més diversa, cada vegada més veus demanen de revisar-la si no eliminar-la del tot.

Els pares no poden anomenar els fills com els plagui. Han de triar entre una llista prèviament autoritzada -uns 2.500 noms per gènere- i els innovadors han de demanar un permís incert. També els cognoms estan rígidament regulats i són una raresa. La majoria d’islandesos porten el nom de pila del pare o la mare, amb el sufix son (fill) o dottir (filla). El 1913, seguint el camí dels veïns nòrdics, Islàndia va autoritzar l’adopció de cognoms, però al cap de pocs anys va recular i els va prohibir. Només van poder mantenir-lo -i transmetre’l- els que ja en tenien. Les classes altes, essencialment.

Fins als anys noranta, els estrangers que es nacionalitzaven eren obligats acanviarde nom. És el cas del pintor català Baltasar Samper, de 82 anys, que va arribar a l’illa el 1961 per pescar areng i es va casar amb una islandesa. Curiosament, la carta que l’informava que no podia mantenir el seu estava firmada per tres islandesos amb cognom, recorda Samper per telèfon des de casa seva, al nord de Reykjavík. Va haver de registrarse amb el patronímic de la seva esposa, com si fos el fill del seu sogre. “Vaig ser el primer Baltasar en segles aIslàndia. Avui n’hi ha 24. Està de moda ! “, diu entre rialles.

El procediment per autoritzar nous noms és complex, admet el lingüista Adalsteinn Hákonarson, un dels tres membres del polèmic comitè. Han de respectar les normesortogràfiques i gramaticals de l’islandès (per exemple, no poden contenir la lletra c o la z, inexistents en aquest alfabet); no han de ser pejoratius o estigmatitzadors; i han de gaudir de “prou tradició” al país. El nom és aprovat si almenys 15 islandesos el porten actualment, xifraque baixa a5 si entre ells hi ha algú més gran de 60 anys, i a zero si apareix en censos antics.

“La majoria de sol·licituds són acceptades, al voltant del 70% -diu Hákonarson-. A la gent li sembla que les nostres decisions són arbitràries, però hi ha una llei que estem obligats a seguir i és responsabilitat del Parlament canviarla”. En els últims anys hi ha hagut diverses propostes, però cap no ha anat endavant. La ministra de Justícia, del conservador Partit de la Independència, prepara ara una nova llei que presentarà al març.

El mateix lingüista és partidari d’una obertura. “La llei autoritza els estrangers a mantenir el seu nom però no diuen res de què passa després d’una generació, quan una persona ja és només islandesa. Hem hagut de dir no a pares que volien posar el nom d’un avi estranger”, lamenta.

No és l’única incongruència. Com ha denunciat el còmic i exalcalde de Reykjavík Jón Gnarr, un dels seus més acèrrims flagells, la llei perpetua privilegis d’una casta amb dret a cognom i concedeix una llibertat als ciutadans d’origen estranger que nega als autòctons. L’exalcalde va arribar amudarse als EUA, on es va canviar oficialment de nom, per aconseguir que el seu país li reconegués Gnarr com a cognom.

“Amb tantes excepcions, el procés en si mateix és cada vegada més complex”, denuncia Thorsteinn Víglundsson, diputat liberal que l’any passat va impulsar una fallida proposta legislativa per abolir la llei de Noms.Per aell, és una qüestió de llibertat individual. “Els pares tenen dret a triar el nom que vulguin per als fills sense que el govern s’hi immisceixi”, assenyala Víglundsson, que posa en dubte que el sistema patronímic corri perill. “És una tradició molt estimada pels islandesos, que es va desenvolupar durant segles sense que ningú l’imposés. La primera llei només va arribar fa cent anys”.

No tots n’estan convençuts. “L’únic patrimoni que tenim és la nostra llengua, que amb prou feines ha canviat en 1.100 anys. Som els únics al món que no diem telèfon”, diu orgullosa la documentalista Kolfinna Baldvinsdóttir, defensora de les restriccions.”És unasocietat petita (360.000habitants), amb un 13% d’immigrants, en un món globalitzat, sota gran influència de l’anglès. Si no féssim res, en dues o tres generacions l’islandès hauria desaparegut. Gràcies a aquestes mesures radicals gaudeix d’una salut que ja voldrien altres llengües minoritàries”, diu.

Al març es veurà fins on està disposada a arribar la ministra de Justícia. Fins aleshores, adeu Hannalisa, adeu Llucifer.


La millor edat per aprendre una llengua… un cop més

BILINGÜISME

El cervell no desenvolupa la destresa nativa d’un idioma passats els sis anys d’edat

La investigadora Esti Blanco-Elorrieta estudia l’arquitectura cerebral quan es fan anar diversos idiomes alhora, Agathe Cortes, El país, 30 GEN 2020 – 18:26 CET

La psicolingüista bilbaina Esti Blanco-Elorrieta.
La psicolingüista bilbaina Esti Blanco-Elorrieta.

“En quina llengua somies?”, “i en quina penses?”. Esti Blanco-Elorrieta, psicolingüista reconeguda aquest any per Forbes 30 under 30 com a jove promesa científica, sap contestar aquestes curiositats. Blanco-Elorrieta (Bilbao, 29 anys) parla quatre idiomes i fa cinc anys que treballa a la Universitat de Nova York (NYU), amb una beca de La Caixa, on investiga l’arquitectura del cervell bilingüe en l’entorn natural. La científica treballa amb participants de tot el món que parlen perfectament almenys dues llengües, o bé de la mateixa família o bé molt diferents, incloent-hi també la llengua dels signes. Els resultats mostren que totes les persones bilingües tenen les mateixes capacitats i reflexos de comunicació en funció del context i de les barreres socials. “El més increïble que he constatat és la universalitat del funcionament cognitiu d’aquest tipus de cervells”, explica l’experta.

Obstacles i avantatges

Una persona bilingüe viu amb tots els idiomes desperts alhora a la mateixa caixa i els fa anar en funció del context que l’envolta. No sempre troba la paraula adequada o de vegades n’inventa una sense ni tan sols adonar-se’n. A la doctoranda quadrilingüe li passa quan torna a casa: “Els meus pares entenen el que vull explicar però em responen que el que acabo de dir no és una paraula”. El seu cervell calca un terme anglès amb aparença espanyola (com per exemple “aplicar a la candidatura” com a traducció errònia del verb to apply) de manera automàtica sense adonar-se del problema.

D’altra banda, quan queda en un bar amb les seves amigues que entenen tots dos idiomes, el seu cervell descansa. En aquell moment intercala enmig de la conversa algunes nocions en anglès sense necessitat de buscar l’equivalent en basc o inventar alguna cosa que no existeix a veure si cola. “Quan ets amb gent bilingüe o que almenys entén l’altre idioma, no tens necessitat de controlar-te. El teu cervell s’adapta a aquest context i no em cal fer el mateix esforç que si entrés algú que no entén aquest idioma”, relata.

El cervell de la persona bilingüe treballa més a l’hora de comunicar. L’escorça prefrontal envia un senyal que bloqueja les paraules inadequades

En definitiva, el cervell de la persona bilingüe treballa més a l’hora de comunicar. L’escorça prefrontal envia un senyal que bloqueja les paraules inadequades. Aquest entrenament desenvolupa avantatges cognitius, com per exemple triar la informació més rellevant. No obstant això, la persona bilingüe no sempre troba la traducció d’una paraula precisa o d’una sensació que vol expressar. “Pots estar parlant tranquil·lament i t’adones que la paraula que tens a la punta de la llengua no existeix en castellà”, comenta. El locutor, per tant, s’ha d’explicar amb més detall per fer-se entendre. Segons Blanco-Elorrieta, “els bilingües s’expressen amb més sofisticació i tenen més facilitat per comunicar-se, ja que estan acostumats a adaptar-se”.

No obstant això, la gent amb bilingüisme “nadiu” pot tenir la impressió de no controlar cap idioma perfectament malgrat tenir més capacitat verbal. “Això passa per qüestió de freqüència, és a dir, pel nombre de vegades que la persona ha sentit un idioma. Per exemple, un bilingüe sent un idioma la meitat de vegades que un monolingüe que només tracta amb el castellà”, explica la investigadora.

Infantesa i subconscient

“Per què penso els números en alemany estant en un context espanyol?”, li pregunten. Ella contesta amb una altra pregunta: “Has après les matemàtiques en aquesta llengua?” La resposta acostuma a ser que sí. “Els dos idiomes es reflecteixen a la ment de maneres diferents. En general la presa de decisions es fa en el primer idioma que has après i el més acadèmic”, argumenta l’experta. No obstant això, els sentiments i les mostres d’afecte tendeixen a fer-se mitjançant el segon idioma, ja que per a la persona bilingüe té menys pes.

“El cervell actua segons les experiències individuals i funciona per associacions”, afegeix. En el subconscient, l’òrgan funciona més o menys igual. “Si somies que ets a França amb un amic francès, somiaràs en francès. Si portes aquesta persona a Madrid, potser li fas parlar castellà, tot i que no el parli. És qüestió de context. A més, si l’últim que has viscut o llegit és en un idioma en particular, és probable que somiïs en aquest idioma”, detalla Esti.

Una persona bilingüe viu amb tots els idiomes desperts alhora a la mateixa caixa i els fa anar en funció del context que l’envolta

L’experta assegura que abans dels sis anys, el nen aconsegueix un nivell nadiu. Passada aquesta edat, encara que el cervell és capaç d’aprendre el vocabulari a la perfecció, no podrà desenvolupar la destresa motora necessària i reproduir el so exacte del segon idioma sense accent. [Conclusió només referida a la pronúncia.] D’altra banda, parlar a un nounat en tres idiomes i seguir la iniciativa al llarg de la seva infantesa és el millor, segons confirma Blanco. “És cert que trigarà més temps a parlar correctament, però al final arribarà a controlar els tres idiomes. És com amb la música. Li pots posar música clàssica, country i rock, i amb el temps, sabrà diferenciar tots els estils”, compara.

Malgrat viure a Nova York des de fa cinc anys, que l’anglès sigui el seu idioma dominant i portar parlant trenta minuts en espanyol, Blanco-Elorrieta s’acomiada amb un “agur”. La jove promesa científica troba a faltar el basc, la llengua de la seva infantesa.


Aprendre llengües i intel·ligència artificial: de mica en mica

Apprendre une langue sur le web : la révolution de l’IA se fait attendre

De Duolingo à Babbel, en passant par Busuu ou Qioz, on ne compte plus les applications permettant d’apprendre des langues sur Internet, chez soi, sur son ordinateur, ou sur son portable, entre deux stations de métro. Avec l’enseignement de la programmation, c’est sans doute l’un des domaines les plus porteurs dans le champ de l’éducation en ligne.

Les acteurs qui dominent le marché ont chacun leur marque de fabrique. Duolingo, qui fait la course en tête en termes d’audience avec plusieurs centaines de millions de comptes créés, s’est spécialisé dans les exercices simples, comme les textes à trous ou les QCM, visant à assimiler le vocabulaire de base.

D’autres applications ont une dimension sociale plus affirmée. C’est le cas de Busuu, qui met en lien les utilisateurs du site et les incite à engager la conversation sur des thèmes précis. En quelque sorte, ils doivent s’improviser tuteurs les uns pour les autres. Quant à Qioz, un acteur français, il joue davantage la carte de l’apprentissage avec les séries.

Même les grandes écoles et les universités sont désormais de la partie, à travers les MOOC, ces cours en ligne gratuits dispensés sur des plates-formes comme Fun ou Coursera. Dans leur offre, les MOOC de langues sont ceux dont les audiences sont les plus importantes.

Elles ont atteint parfois le demi-million d’inscrits, et dépassé les 100 000 utilisateurs pour certains cours de français langue étrangère, un record. À titre de comparaison, le nombre moyen d’inscrits pour les MOOC français oscillait généralement entre 5 000 et 10 000 lors de leur âge d’or.

De cette popularité et de cette diversité d’approches, peut-on conclure que l’apprentissage des langues s’est démocratisé ? La situation n’est naturellement pas aussi simple, comme le montrent les travaux de chercheurs qui se sont penchés sur le fonctionnement de ces sites. Les potentialités offertes par le numérique sont certes explorées, mais restent sous-exploitées.

Les limites des applications classiques

Les évaluations d’applications spécialisées dans les questionnaires à réponses multiples, du type de Duolingo, pointent régulièrement le caractère superficiel des apprentissages effectués par ce biais. En d’autres termes, l’application permet une première initiation, mais dès lors que l’on s’intéresse à la maîtrise effective des règles de grammaire, à la conjugaison, ou à la connaissance approfondie d’expressions idiomatiques, on ne peut s’en contenter.


 


En ce qui concerne les applications centrées sur la communication, comme Busuu, l’efficacité reste là aussi limitée. Il est difficile de rendre fructueuses des conversations écrites entre utilisateurs, et ce de manière parfaitement automatisée pour des millions de personnes.

Reste un enjeu de taille, qui constitue l’une des vieilles promesses de l’intelligence artificielle et aussi sans doute un eldorado pour l’apprentissage des langues : pouvoir recommander aux utilisateurs des exercices adaptés à leur niveau, afin de leur créer des parcours sur mesure.

Pour l’heure, la personnalisation s’arrête souvent encore à la mise en place d’une répétition espacée. Pour optimiser la révision du vocabulaire et favoriser la mémorisation à long terme, un même mot reviendra à intervalles réguliers dans les questions proposées, en fonction des bonnes et mauvaises réponses de l’apprenant. Nombre d’applications, de Babbel au projet Voltaire, ont recours à ce processus, utilisant le terme ancrage mémoriel pour le décrire.

Mais répétition espacée ne signifie pas adaptation au niveau de l’apprenant, et les applications font généralement ou l’un ou l’autre. Même si certains chercheurs ont envisagé de combiner les deux, l’industrialisation de ces approches se fait attendre, les applications grand public se cantonnant au mieux à de petits algorithmes de recommandation.

Lingvist ou Duolingo ont par exemple commencé à personnaliser les séquences d’exercices à partir d’un diagnostic du niveau de l’apprenant, proposant des exercices correspondant à ce niveau. Néanmoins, les progrès restent à bien des égards embryonnaires. Ceci tient vraisemblablement au fait que ces entreprises sont spécialisées dans l’apprentissage en ligne sur Internet, plus que dans l’IA.

Les tentatives de « pure players » de l’IA

Qu’en est-il du côté des entreprises spécialisées dans l’IA ? Vu le marché colossal qu’il représente, elles se sont penchées sur l’apprentissage des langues. Leurs projets n’ont pas néanmoins pas encore eu le succès escompté, comme l’illustre l’échec de Knewton. Dopée aux dizaines de millions de dollars de venture-capitalists, cette start-up new-yorkaise s’était positionnée sur le créneau en produisant du contenu en langues, au lieu de contractualiser avec des éditeurs scolaires ou parascolaires.

Cependant, l’entreprise a enchaîné les déconvenues et a fini par être rachetée pour la malheureuse somme de 17 millions de dollars par l’éditeur Wiley – somme à comparer aux centaines de millions investis. Là où l’Occident a échoué, l’Asie réussira peut-être.

L’Empire du Milieu s’est en effet également lancée dans la course à l’IA éducative, et des entreprises comme SquirrelAI débauchent les sommités américaines du domaine pour développer des applications, à destination du marché chinois pour le moment. Pour peu qu’ils continuent leur croissance, s’ouvrent sur le monde, et poussent un jour jusqu’au bout la démarche suivie brièvement par Knewton, ils pourraient bouleverser le paysage de l’apprentissage des langues en ligne. Un acteur à surveiller donc…

Intelligence et éducation (Interview de Jean‑Marc Labat, Ludovia Magazine).

Pari académique

Les solutions bon marché qui portent des promesses en termes de personnalisation, tout en satisfaisant les attentes d’un public exigeant, se font donc toujours attendre. Nous en sommes au point où certains académiques passionnés de langues et de technologie éducative, et j’en fais partie, se disent qu’on n’est jamais mieux servi que par soi-même.

Il y a dix ans, avec quelques amis, nous avons tenté de combler les lacunes de l’écosystème en produisant des applications « à la Duolingo », mais avec un contenu plus riche et un algorithme de recommandation performant. Nous nous sommes heurtés au défi qui consiste à mener de front développements technologiques et production de contenu linguistique.

L’échec d’alors nous avait alors amenés à nous demander s’il était pertinent de repartir de zéro, compte tenu du fait que de nombreux sites produisent du contenu en licence libre qui peut être adapté à peu de frais pour de telles applications.

Sur le plan technologique, les outils open source se multiplient dans le domaine des IA éducatives, suscitant l’espoir qu’un jour, l’on puisse mobiliser ce type d’approche sans avoir à injecter des millions dans le code. De billets de blogs en webinaires, nous portons la question suivante : Est-il désormais possible de bricoler à peu de frais des applications plus performantes et plus ambitieuses que les applications actuelles en combinant les technologies les plus récentes à des contenus libres de droit ?

Les IA à portée de main ont fait d’énormes progrès ces derniers temps. Il serait dommage de ne pas explorer davantage l’horizon des possibles. Il ne s’agit pas de concurrencer les géants de l’apprentissage des langues – le service public n’en a pas les moyens, et ce n’est pas le métier des laboratoires. Néanmoins, si l’on pouvait atteindre une taille critique suffisante pour susciter le débat, inspirer des start-up, et peut-être rompre le statu quo, ce sera déjà une petite victoire en soi. Affaire à suivre


« Previous Entries