Comunicació

FECYT i Elsevier han organitzat un cicle de formació en línia de la base de dades Scopus, per donar a conèixer les seves últimes novetats.

Els cursos s’impartiran entre el 29 de maig i el 2 de juny de 2017.

En aquest enllaç trobareu més informació sobre les sessions programades, el calendari i el formulari d’inscripció. Tingueu en compte que les places són limitades.

En voleu saber més?

Scopus és una base de dades de literatura científica propietat de l’editorial Elsevier. La podeu consultar des de qualsevol ordinador de la xarxa UAB i des de fora del campus a través del servei ARE (Accés als Recursos Electrònics)

La base de dades de literatura científica Scopus ha presentat recentment un nou recurs bibliomètric per avaluar l’impacte de les publicacions, basat en les citacions rebudes.

Es tracta de CiteScore Metrics, un portal de consulta gratuïta que proporciona una sèrie d’indicadors per a més de 22.000 publicacions de 330 disciplines. Aquestes publicacions inclouen revistes amb peer review, revistes professionals, actes de congressos i col·leccions de monografies. Les mètriques es calculen a partir de les dades de la pròpia Scopus. Hi ha mètriques disponibles des de 2011 fins a l’actualitat i es combinen indicadors que ja coneixíem (SJR, SNIP) amb indicadors nous (CiteScore).

L’objectiu és proporcionar una perspectiva àmplia de l’impacte que té una publicació científica, a partir de les citacions que han rebut els seus articles.

Els primers 5 títols de la categoria “Communication”

Feu servir el buscador per localitzar un o més títols concrets, o les publicacions millor situades dins d’una àrea temàtica. Entreu dins de cada títol per observar amb més detall les mètriques i veure la seva evolució al llarg dels últims cinc anys.

Exemple: Catalan Journal of Communication and Cultural Studies

Més informació

Article sobre CiteScore Metrics al blog Elsevier Connect, 8 de desembre de 2016

Nota de premsa d’Elsevier anunciant el llançament de CiteScore Metrics, 8 de desembre de 2016

Research Metrics: pàgina amb informació sobre les mètriques incloses a Scopus. Conté un vídeo que explica de manera molt didàctica el funcionament de CiteScore Metrics

A finals de juliol la base de dades de literatura científica Scopus anunciava al seu blog el llançament d’un nou mòdul de mètriques d’articles. Aquesta millora proporciona més indicadors per mesurar l’impacte dels articles amb un objectiu principal: ajudar els usuaris d’Scopus -investigadors, sobretot- a determinar quins articles els interessen més i quina repercussió estan tenint els articles comparats amb altres articles similars.

Una de les principals novetats del mòdul és que, a més de les mètriques tradicionals (basades en les citacions rebudes) incorpora algunes altmètriques (és a dir, mètriques alternatives). Les altmètriques són sistemes per mesurar l’impacte dels articles a nivell d’article, a diferència de les mètriques que calculen indirectament l’impacte dels articles pel nombre de citacions que rep tota la revista on s’han publicat.

Així, de cada article que consultem a Scopus, podrem saber, a més de les citacions que ha rebut, les següents activitats:

• Quantes vegades s’ha guardat la referència als gestors acadèmics de citacions bibliogràfiques Mendeley i CiteULike
• Ressenyes i mencions en blogs de recerca o blogs d’experts i d’acadèmics, o a la Wikipedia
• Mencions als mitjans de comunicació de massa
• Mencions a les xarxes socials: Twitter, Facebook i Google+

A més, nous indicadors permeten comparar l’activitat i les citacions de l’article amb altres articles similars (tenint en compte la data de publicació, el tipus de document i l’àrea de coneixement).

Les noves mètriques es basen en el projecte Snowball Metrics, promogut per universitats, per desenvolupar un sistema de mètriques de qualitat que permetin comparar de manera coherent i útil els resultats de la recerca.

Per accedir al mòdul de mètriques aneu a la secció “Metrics”, dins del registre de l’article, i cliqueu a “View all metrics”.

Podeu consultar Scopus des de tots els ordinadors de la xarxa UAB i a través del servei ARE – Accés als Recursos Electrònics si esteu fora del campus.

L’editorial Elsevier ha fet públiques les mètriques 2014 relatives a l‘impacte de les revistes científiques indexades a la seva base de dades de literatura científica Scopus. Les podeu consultar de manera gratuïta des de la pàgina web Journal metrics. O a través de la pròpia Scopus (accessible des dels ordinadors de la xarxa UAB i a través del servei ARE si us connecteu des de fora del campus).

Els indicadors bibliomètrics que mesuren aquest impacte es calculen a partir de les dades que s’obtenen d’Scopus, i es basen en les citacions que reben els articles de les revistes. Han estat desenvolupats per grups externs d’experts en bibliometria. Volen ser una alternativa “transparent i precisa” -i gratuïta!- al famós Factor d’impacte de Thomson Reuters (de l’edició 2014 del qual us n’hem parlat aquí).

• SCImago Journal Rank (SJR): es basa en la idea que “no totes les citacions són creades igual”. Per tant, a l’hora de calcular no té només en compte el nombre de citacions rebudes, sinó també la procedència d’aquestes citacions: el camp d’estudi, la qualitat i la reputació de la revista d’on prové la citació té un efecte directe en el valor d’aquesta citació. S’inspira en el cèlebre algoritme PageRank de Google.
• Source Normalized Impact per Paper (SNIP): mesura l’impacte contextual d’una citació, basant-se en el nombre total de citacions dins d’un camp d’estudi. Què significa això? Doncs que a una citació se li dóna un valor més alt en les àrees temàtiques en les quals les citacions són menys probables, i viceversa.
• Impact per Publication (IPP): mesura la ràtio de citacions en un any (Y) per a articles acadèmics publicats en els tres anys anteriors (Y-1, Y-2, Y-3), dividida per el nombre d’articles acadèmics publicats en aquests mateixos tres anys (Y-1, Y-2, Y-3). Utilitza una finestra de citació de tres anys, perquè es considera que aquest és el període de temps òptim per mesurar adequadament les citacions en la majora de camps d’estudi.

Al blog d’Scopus s’ha publicat una notícia parlant de les dades de 2014 i una altra notícia sobre la inclusió d’aquestes dades a la pròpia Scopus.

El portal SCImago Journal & Country Rank ofereix rànquings basats en les dades que proporciona Scopus, i permet consultar-los de manera gratuïta. D’allà hem tret aquest llistat de les 20 revistes de comunicació indexades a Scopus que tenen un indicador SJR més alt (per veure el llistat sencer -240 títols- cliqueu aquí). Totes són consultables a la UAB excepte Journal of media psychology.

REVISTES DE COMUNICACIÓ ORDENADES PEL SEU SJR 2014

I les revistes espanyoles de comunicació?

————————————————————————————

En voleu saber més?

La base de dades Scopus conté una eina, Compare journals, que permet veure gràficament l’evolució temporal dels indicadors d’una revista, i també comparar diversos títols alhora.

Us informem de dues millores implantades recentment al Dipòsit Digital de Documents de la UAB:

1. Número de cites a Scopus i a la Web of Science integrades als registres

Des de fa pocs dies trobareu que alguns documents dipositats al DDD tenen a la part superior dreta el nombre de cites que han rebut a les bases de dades de literatura científica Scopus i Web of Science.
Quan un document del DDD té DOI i està indexat per una o totes dues bases de dades, és possible incorporar la dada que fa referència al nombre de cites i enllaçar amb aquestes cites.

L’actualització d’aquesta informació no és a temps real, sinó que té un petit decalatge d’aproximadament una setmana per necessitats del DDD.
La integració d’aquesta mètrica al nostre repositori proporciona un valor afegit que esperem que sigui molt ben acollit, especialment, pel PDI, grups i centres de recerca de la Universitat.

Consulteu a tall d’exemple: https://ddd.uab.cat/record/115159

2. Estadístiques globals d’ús per la producció científica d’un centre o grup de recerca

Els centres i grups de recerca amb un portal propi al DDD ja tenen disponibles les estadístiques que recullen l’ús de totes les publicacions recollides a la col·lecció.

Les trobareu a l’enllaç “Estadístiques d’ús”, dins del portal de cada centre o grup de recerca.

Podeu veure’n un exemple a: https://ddd.uab.cat/collection/quit

Les bases de dades de literatura científica Scopus i Web of Science són des d’ara compatibles amb el CVN (Currículum Vitae Normalitzat).

En ambdós casos, una nova funcionalitat permet als investigadors guardar i exportar en format CVN les dades de les seves publicacions indexades (incloent el nombre de citacions rebudes). El resultat és la generació d’un currículum normalitzat amb aquesta informació, que posteriorment es pot importar a l’editor de CVN.

Aquesta millora ha estat desenvolupada conjuntament per la FECYT i els editors de cadascuna de les bases de dades, Elsevier (Scopus) i Thomson Reuters (Web of Science).

Scopus

La nova funcionalitat està temporalment disponible aquí, però està previst que durant el primer trimestre de 2015 s’inclogui dins de la pròpia Scopus, dins del perfil de cada autor.

Més informació

Web of Science

La nova funcionalitat està inclosa dins de la base de dades, a l’opció anomenada “Guardar en FECYT CVN”.

Més informació

L’editorial Elsevier ha fet públiques les mètriques 2013 relatives a l‘impacte de les revistes científiques indexades a la seva base de dades de literatura científica Scopus. Les podeu consultar de manera gratuïta des de la nova pàgina web Journal metrics. O a través de la pròpia Scopus (accessible des dels ordinadors de la xarxa UAB i a través del servei ARE si us connecteu des de fora del campus).

Els indicadors bibliomètrics que mesuren aquest impacte es calculen a partir de les dades que s’obtenen d’Scopus, i es basen en les citacions que reben els articles de les revistes. Han estat desenvolupats per grups externs d’experts en bibliometria. Volen ser una alternativa “transparent i precisa” -i gratuïta!- al famós Factor d’impacte de Thomson Reuters (l’edició 2013 del qual està previst que es publiqui aquesta setmana mateix).

• SCImago Journal Rank (SJR): es basa en la idea que “no totes les citacions són creades igual”. Per tant, a l’hora de calcular no té només en compte el nombre de citacions rebudes, sinó també la procedència d’aquestes citacions: el camp d’estudi, la qualitat i la reputació de la revista d’on prové la citació té un efecte directe en el valor d’aquesta citació. S’inspira en el cèlebre algoritme PageRank de Google.
• Source Normalized Impact per Paper (SNIP): mesura l’impacte contextual d’una citació, basant-se en el nombre total de citacions dins d’un camp d’estudi. Què significa això? Doncs que a una citació se li dóna un valor més alt en les àrees temàtiques en les quals les citacions són menys probables, i viceversa.
• Impact per Publication (IPP): mesura la ràtio de citacions en un any (Y) per a articles acadèmics publicats en els tres anys anteriors (Y-1, Y-2, Y-3), dividida per el nombre d’articles acadèmics publicats en aquests mateixos tres anys (Y-1, Y-2, Y-3). Utilitza una finestra de citació de tres anys, perquè es considera que aquest és el període de temps òptim per mesurar adequadament les citacions en la majora de camps d’estudi.

Journal Metrics ofereix la informació bibliomètrica de més de 20.000 revistes, actes de congressos i col·leccions de monografies, des de 1999. Es preveu que la informació s’actualitzi una vegada l’any.

Hem elaborat un llistat amb les 20 revistes de comunicació indexades a Scopus que tenen un indicador SJR més alt. Totes són consultables a la UAB excepte Cryptography and Communications.

REVISTES DE COMUNICACIÓ ORDENADES PEL SEU SJR 2013

Sobre aquesta taula: Journal Metrics no permet buscar revistes pel seu camp d’estudi, així que els títols de revistes especialitzades en comunicació els hem obtingut de la pàgina web de SCImago, el grup de recerca que va desenvolupar l’indicador SJR, que té rànquings de revistes ordenats per àrees temàtiques (actualment, amb dades fins l’any 2012).

————————————————————————————

En voleu saber més?

La base de dades Scopus conté una eina, Analyze journals, que permet veure gràficament l’evolució temporal dels indicadors d’una revista, i també comparar diversos títols alhora.

La base de dades de literatura científica Scopus, d’Elsevier, ha fet públic el seu Cited References Expansion Program, una ampliació que incorporarà les referències citades del període 1970-1996 (actualment, Scopus només recull les referències del 1996 en endavant).

Aquesta ampliació es començarà a fer evident a l’últim trimestre de 2014, i es preveu que l’any 2016 s’hagi completat l’operació. Es calcula que seran un 8 milions d’articles els que passaran a incloure referències citades d’abans de 1996.

La inclusió d’aquestes referències suposarà:

• Augmentar la profunditat dels continguts acadèmics d’Scopus
• Augmentar la precisió de les cerques. Es podran fer cerques més àmplies, i les dades de les citacions seran més exactes
• Augmentar la utilitat d’Scopus a l’hora de portar a terme avaluacions i anàlisi de tendències
• Completar els perfils dels autors que van publicar abans de 1996. En conseqüència, el càlcul del seu índex h serà més acurat

Us seguirem informant a mesura que tinguem més informació!

—————————————————-

Més informació

Anunci oficial d’Elsevier (27 març 2013)

Notícia al blog d’Scopus (27 març 2013)

Nota de FECYT (1 abril 2014)

—————————————————-

Scopus es pot consultar des de qualsevol ordinador de la xarxa UAB o des de fora de la UAB si us connecteu via Accés als Recursos Electrònics (ARE).

Aquest febrer s’ha estrenat la nova interfície d’Scopus, la base de dades de literatura científica d’Elsevier.

La FECYT ha organitzat una sèrie de cursos online impartits per Elsevier per donar a conèixer les noves funcionalitats de la base de dades.

Els cursos es faran entre el 24 i el 28 de febrer, i tindran dos nivells de formació (bàsic i avançat).

Contingut del curs:

• Cobertura d’Scopus
• Funcionalitat d’Scopus adaptada als diferents nivells (nivell bàsic o nivell avançat)

La durada de cada sessió és d’un hora aproximadament i el nombre màxim d’usuaris és de 70 per curs, per això es demana que les persones interessades en participar s’inscriguin en el següent enllaç:  INSCRIPCIÓ.

——————————————————————————–

Principals novetats

• Redisseny de totes les pantalles (cerca, resultats, articles, etc.), simplificant els elements i posant èmfasi en les funcions més utilitzades.

• Algunes opcions i icones només apareixen actives una vegada l’usuari ha portat a terme una determinada acció (per exemple, el botó “Exportar” només s’activa quan l’usuari ha seleccionat un o més resultats)

• Nova presentació de les pàgines d’Autors i Afiliacions. Per exemple, els perfils dels autors ara s’assemblen més a un currículum vitae, amb les seves 20 aportacions més recents, algunes dades sobre la seva producció científica i la possibilitat de seguir a un autor (es crea una alerta cada vegada que s’incorpora un nou document d’aquell autor).

• Simplificació de l’exportació de resultats. Exportació directa al gestor de referències Mendeley

• Millora en la visualització de les pàgines de revistes, especialment de la seva informació bibliomètrica

Cliqueu aquí per veure el llistat sencer de modificacions (PDF)

Delgado, Emilio; Repiso, Rafael. “El impacto de las revistas de comunicación: comparando Google Scholar Metrics, Web of Science y Scopus”, Comunicar, 41 (2013). (DOI: 10.3916/C41-2013-04)
http://www.revistacomunicar.com/index.php?contenido=preimpreso&doi=10.3916/C41-2013-04

La revista Comunicar dedica el seu últim número, el 41, a la recerca en comunicació. Està previst que es publiqui durant el juliol de 2013, però els articles acceptats ja es poden consultar, en versió preprint, a la pàgina web de la revista.

L’article que us recomanem està signat per Emilio Delgado (catedràtic de la Universidad de Granada) i Rafael Repiso (professor de la Escuela Superior de Comunicación ESCO-ESNA de Granada). El seu punt de partida és la comparació de la cobertura de revistes de comunicació que fan tres bases de dades: Google Scholar Metrics, Web of Science (de Thomson Reuters) i Scopus (d’Elsevier), i dels rànquings que s’estableixen a partir dels seus càlculs bibliomètrics.

Google Scholar Metrics, l’eina de Google que es va posar en marxa l’abril de 2012, sembla haver nascut per fer la competència als altres dos productes, molt més veterans i reputats –tot i que també força controvertits. L’estudi tracta d’esbrinar fins a quin punt aquest és un recurs fiable, capaç d’identificar les principals revistes de comunicació, avaluar correctament el seu impacte i oferir uns resultats tan vàlids com els de les altres dues bases de dades.