Aquesta setmana us parlarem, en diverses entrades, de les investigacions i iniciatives docents en comunicació a les universitats dels Països Catalans que van ser presentades a les IV Jornades de Recerca en Comunicació dels Països Catalans, a les quals vam assistir.
Les Jornades van tenir lloc el passat 17 de desembre de 2012, a l’Institut d’Estudis Catalans, organitzades per la Societat Catalana de Comunicació. Aquí en teniu un resum i fotos, i aquí [PDF] el programa (tot i que una de les presentacions previstes no es va fer).
La presentació de les Jornades va anar a càrrec de Rosa Franquet, presidenta de la Societat Catalana de Comunicació i catedràtica del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB.
A continuació i en entrades successives us farem un resum dels diferents projectes i experiències presentats.
——————————————————————————————————————-
El periodismo científico en España y las nuevas tecnologías de la información (TIC): Mapa de situación y propuestas de actuación para mejorar los procesos comunicativos entre científicos y periodistas
Presentat per: Sergi Cortiñas (UPF)
Universitat Pompeu Fabra
Grup de Recerca en Periodisme
Dates: 01/01/2012 – 31/12/2014
Investigador principal: Sergi Cortiñas
Equip: Carles Font, Gema Revuelta, Vladimir de Semir (Observatori de la Comunicació Científica – OCC), Verònica Escuriol (OCC), a més d’altres investigadors contractats
L’objectiu d’aquesta recerca, que ha rebut una subvenció del Ministerio de Ciencia e Innovación, és veure en quina situació es troba el periodisme científic a Espanya, entenent “periodisme científic” en un sentit ampli (física, química, matemàtiques, medicina, ciències ambientals, noves tecnologies).
La metodologia es basa en tècniques de l’etnologia:
- entrevista en profunditat
- enquesta
- reunió de grup (focus group)
La recerca es desenvoluparà al llarg de 3 anys (2012-2014). Durant el primer any (2012) s’ha obtingut el 80% de les dades de camp: s’han fet 49 entrevistes personals i enquestes a periodistes de mitjans de comunicació i freelances de tota Espanya. S’estima que actualment hi ha uns 150 periodistes científics a tota Espanya, així que es considera que una mostra de 49 és prou representativa.
Aspectes clau de l’estudi:
a) Perfil dels periodistes científics:
Conèixer:
- nombre de periodistes científics a cada mitjà de comunicació
- la formació científica que tenen
- valoracions de gènere (dones i homes)
- actitud davant de les pseudociències
b) Ús que els periodistes científics fan de les noves tecnologies d’informació i comunicació (TIC)
Per exemple, Twitter és una eina important, especialment per rebre informació dels científics i dels seus departaments. En canvi, Facebook és poc rellevant.
c) Evolució de la professió
Les primeres conclusions indiquen que l’evolució és negativa. Estem vivint la desaparició dels suplements de ciència (actualment només en queda un al diari Heraldo de Aragón).
d) Relacions entre científics i periodistes
L’estudi també ha preguntat a científics, tant els que col·laboren assíduament amb el periodisme com els que no volen col·laborar (a aquests últims se’ls pregunta: per què? Com es podria millorar la relació?).
També s’investigarà com estan canviant els departaments de relacions públiques respecte als periodistes. Ara hi ha molts periodistes científics que han passat de ser freelance a pertànyer a gabinets de comunicació de grans empreses científiques i farmacèutiques. Si aquests periodistes ja no són independents, qui els ha substituït?
Sergi Cortiñas també va esmentar que a la UPF hi ha el Grup de Recerca en Comunicació Científica, coordinat per Josep Maria Casasús, que està preparant una pàgina web.
——————————————————————————————————————-
I acabem amb una mica d’humor sobre aquest tema:
That is as the scientific journalism works
——————————————————————————————————————-
Font de la imatge: Sciencejournalism.net