Comunicació

Fa un any i mig us anunciàvem que havia arribat a la Biblioteca el Catàleg històric general de la premsa en català. Volum 1: L’eclosió dels periòdics, 1641-1898, editat pels professors de la UPF Jaume Guillamet i Marcel Mauri i publicat per l’Institut d’Estudis Catalans.

Doncs bé, hem rebut la bona notícia que aquest primer volum del Catàleg històric ha estat publicat en línia i per tant a partir d’ara també el podreu consultar a Internet, dins del Portal de Publicacions de l’IEC.

Enllaç al Catàleg històric. Volum 1

Font de la informació: notícia a la pàgina web del Grup de Recerca en Periodisme (GRP) de la Universitat Pompeu Fabra, 9 de desembre de 2016

[Resums de les IV Jornades de Recerca en Comunicació dels Països Catalans, 17 de desembre de 2012]

Xarxes CAV-UB
Presentat per: Cilia Willem (UB)

Universitat de Barcelona
Laboratori de Mitjans Interactius

El perfil a Twitter: @CAVUB

Les Xarxes CAV-UB són un projecte d’innovació docent que va començar el curs 2010-2011, amb la implantació del grau de comunicació audiovisual (CAV) a la UB. Es van posar en marxa a l’assignatura “Desenvolupament de xarxes”.  Des d’aleshores aquesta iniciativa s’ha convertit en un projecte permanent.

Objectius

• Part institucional: Visibilitzar l’ensenyament de comunicació audiovisual dins i fora de la UB, construint una identitat institucional a la xarxa
• Part pedagògica: Ajudar els estudiants de CAV a desenvolupar competències transversals en relació a la transmedialitat i a la comunicació digital actual

Bases pedagògiques

• Aprenentatge autèntic
  1. Transferència al context professional
  2. Motivació intrínseca (connexió amb els interessos de l’aprenent)
• Aprenentatge “situat”: un projecte real – el grup d’alumnes esdevé un departament de community management, experts en anàlisi dels mitjans i xarxes socials, utilització i gestió d’informacions online.
  

Es tracta d’un aprenentatge basat en:

• Treball en equip
• Aprenentatge entre iguals
• Transversalitat (es treballen els continguts entre diverses assignatures)

Avaluació dels aprenentatges:

• Avaluació basada en evidències
• Es comptabilitzen usuaris, entrades i canals
• Es valoren enllaços fets i rebuts, xarxes creades, temes que sorgeixen
• Reflexió (auto) crítica del treball desenvolupat
• Autoavaluació

Accions de l’aprenentatge:

• Sessions teòriques: el community manager
• Creació d’una comissió gestora de la web del projecte
• Anàlisi de xarxes socials
• Repartiment de tasques
• Creació dels canals: Twitter, Facebook, Vimeo, Tumblr, LinkedIn, Youtube, entrada a la Wikipedia. Trobareu els enllaços corresponents aquí
• Accions de promoció i difusió

[Resums de les IV Jornades de Recerca en Comunicació dels Països Catalans, 17 de desembre de 2012]

Anàlisis de los relatos audiovisuales sobre civilizaciones y culturas. Representaciones e interpretaciones de los relatos informativos de la televisión
Presentat per: Frederic Guerrero-Solé (UPF)

Universitat Pompeu Fabra i 3 altres universitats
UNICA, Unitat d’Investigació en Comunicació Audiovisual – UPF
Dates: gener 2012-desembre 2014
Investigador principal: Miquel Rodrigo Alsina

Telenotícies 19/12/12: Els maies i la fi del món

El projecte ARACC (Análisis de los relatos audiovisuales sobre civilizaciones y culturas. Representaciones e interpretaciones de los relatos informativos de la televisión- CSO2011-23786) és un projecte finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación. Hi participen, a més de la UPF, la Universidad de Sevilla, la Universidad Rey Juan Carlos de Madrid i la Universidad de Murcia.

El proyecto propone un enfoque más amplio, centrado en la civilización y la cultura, partiendo del medio como constructor de relatos sobre las civilizaciones y las culturas. Específicamente, el objetivo al final del proyecto será disponer de mejores estrategias de comunicación para la comunicación intercultural. Para ello es necesario disponer del conocimiento de cómo se representan las culturas y las civilizaciones en las televisiones, por los ciudadanos y los expertos. ¿Cómo puede plantearse un diálogo de civilizaciones sin profundizar en las representaciones de estos tres actores? – Font

El projecte consta de tres fases:

1. Anàlisi de la construcció i la representació de civilitzacions i cultures a través d’unitats informatives de 6 canals de televisió
2. Anàlisi de la percepció dels espectadors
3. Anàlisi de la interpretació dels experts en aquests àmbits de les mateixes unitats visionades pels espectadors en la segona fase

Hipòtesi de partida: Es produiran contradiccions sensibles entre l’anàlisi dels relats televisius i la interpretació dels espectadors i dels experts.

Tècniques

• Mostra d’informatius del prime time nocturn: se’n farà una anàlisi de contingut, anàlisi semiòtica, anàlisi crítica del discurs, framing, etc.
  • Canals estatals: TVE, Antena 3, Tele 5
  • Canals autonòmics: TV3, Telemadrid, Canal Sur
• 8 focus group a Barcelona, Madrid, Múrcia i Sevilla
  • 4 amb joves de més de 30 anys
  • 4 amb adults de més de 40 anys
• Mètode Delphi amb un panell d’experts format per 15 intel·lectuals de diferents àmbits

———————————————————————————
En voleu saber més?

Miquel Rodrigo Alsina. La comunicación intercultural. Barcelona: Anthropos, 1999.

[Resums de les IV Jornades de Recerca en Comunicació dels Països Catalans, 17 de desembre de 2012]

Servei públic i participació: un estudi comparat (CSO 2009-09367)
Presentat per: Ignasi Bergillos i Rosa Franquet (UAB)

Universitat Autònoma de Barcelona
Grup de Recerca en Imatge, So i Síntesi (GRISS UAB)
Dates: 2010-2012
Investigadora principal: Rosa Franquet

ENCROSMEDIA (Entorn cross media: transformacions organitzatives i productives dels grups radiotelevisius) és un projecte finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación.

S’ha fet un estudi comparat de l’oferta d’espais de participació online en mitjans públics de radiodifusió de cinc països europeus: France Télévisions (França), ARD (Alemanya), RAI (Itàlia), CRTVE (Espanya) i BBC (Regne Unit).

El context està marcat per dues revolucions en curs: les xarxes i la participació. Els mitjans han desenvolupat una sèrie d’estratègies d’invitació per involucrar la seva audiència. Aquestes eines permeten:

• Fomentar el debat: fòrums, xats, enllaços a blocs, comentaris, trobades digitals
• Socialització: social bookmarking, enllaços a xarxes socials
• Contribució: enviament de contingut
• Avaluació: etiquetatge, enquesta, avaluació de continguts

Algunes conclusions:

– El 80,1% dels elements detectats envien l’usuari a un espai diferent d’on es troba la notícia

– Invitació a la participació: el 99% de les pàgines informatives inclouen algun element que convidi: això significa que els mitjans tenen clar que ho han de fer

– Tendències comunes en l’ús i l’oferta d’eines per debatre, opinar, compartir o enviar contingut

– Diferències en relació amb els elements utilitzats per difondre els continguts i la inclusió d’enllaços a les xarxes socials

– No s’ha trobat cap enllaç a xats i només un fòrum. Els comentaris els estan substituint com a eines de comunicació?

– La participació és un recurs perifèric i complementari: els serveis públics de radiodifusió poques vegades inclouen les contribucions del públic a les notícies diàries.

– Hi ha preocupació per la “qualitat”?

——————————————————————————

En voleu saber més?

Rosa Franquet, María Isabel Villa Montoya. “Interpretació i análisis de contingut cross media: el cas de Televisió de Catalunya”, Anàlisi, quaderns de comunicació i cultura, Monogràfic: Audiovisual 2.0 (febrer 2012)

Rosa Franquet, Maria Isabel Villa, Ignacio Bergillos. “Audience participation in online news websites: a comparative analysis”, Observatorio (OBS*) Journal, vol. 5, no. 3 (2011), p. 223-242

Rosa Franquet, Xavier Ribes, Milena Zoppedu. “La adecuación de la estructura organizativa a las exigencias de una producción cross-media: el caso de la televisión pública italiana” [PDF], Cuadernos de información, no. 31 (dic. 2012), p. 21-38

[Resums de les IV Jornades de Recerca en Comunicació dels Països Catalans, 17 de desembre de 2012]

Uso e influencia de los social media y la comunicación 2.0 en la toma de decisiones turísticas y en la imagen de marca de los destinos
Presentat per: Assumpció Huertas Roig (URV)

Universitat Rovira i Virgili
ASTERISC. Grup de Recerca en Comunicació
Durada: 2013-2015
Investigadora principal: Assumpció Huertas

Les línies de recerca del grup de treball ASTERISC són:

• Comunicació de risc
• Mitjans de comunicació i estudis culturals
• Recerca en turisme: comunicació dels territoris, de les destinacions turístiques i de les seves marques

També s’ha constituït la Càtedra URV-Repsol d’Excel·lència en Comunicació, resultat d’un conveni de col·laboració entre la URV i l’empresa Repsol YPF. La Càtedra organitza seminaris de formació sobre pràctiques d’excel·lència comunicativa, financia investigacions sobre aspectes de la comunicació de rellevància per a Tarragona i per al conjunt de Catalunya i publica la revista acadèmica Catalan Journal of Communication and Cultural Studies (que podeu trobar en versió impresa i en versió electrònica a la nostra Biblioteca).

El projecte Uso e influencia de los social media y la comunicación 2.0… és un projecte I+D concedit pel Ministerio de Economía y Competitividad per al període 2013-2015.

Capçalera de la web oficial de turisme de Tarragona, http://tarragonaturisme.cat/

Els seus objectiu són:

• Conèixer l’ús dels social media com a eines de comunicació de les destinacions turístiques
• Conèixer l’ús que d’ells en fan els individus en la seva cerca d’informació per analitzar com els influeixen
• Fer recomanacions pràctiques

Hi participen, a més de la URV, la Universidad de Vigo, la Cardiff School of Management i la Universidad de Málaga.

La metodologia té dues parts:

1. Anàlisi de l’ús dels social media que realitzen les institucions turístiques espanyoles
   • Anàlisi de continguts
   • Entrevistes en profunditat als responsables de comunicació de les destinacions
2. Anàlisi de l’ús, la recepció i la influència dels social media en les decisions turístiques dels públics
   • Enquestes
   • Grups de discussió

Les conclusions serviran per elaborar unes recomanacions pràctiques sobre l’ús dels social media adreçades a totes les destinacions turístiques espanyoles.

[Resums de les IV Jornades de Recerca en Comunicació dels Països Catalans, 17 de desembre de 2012]

Catàleg Històric General de la Premsa en Català II (1899-1909)
Presentat per: Marcel Mauri, Jaume Guillamet (UPF)

Universitat Pompeu Fabra
Grup de Recerca en Periodisme
Dates: 2012-2014
Investigador principal: Jaume Guillamet

Una de les línies de recerca del Grup de Recerca en Periodisme és la història del periodisme. El projecte Pre-Cat d’elaboració i publicació del Catàleg Històric General de la Premsa en Català va començar l’any 2008 i es preveu que duri fins el 2018. És un projecte finançat per l’Institut d’Estudis Catalans.

El Catàleg recull la premsa en català en tres fases:

1. 1641, 1810-1898. L’eclosió de les publicacions: de la Gazeta de Jaume Romeu a La Veu de Catalunya
2. 1899-1939. La renovació del periodisme (dividida en 1899-1909 i 1910-1939)
   
3. 1939-1978. La prohibició i el ressorgiment
   

En la primera fase del projecte (2008-2010) es va recollir la premsa en català des de 1641 fins 1898. Aquesta estapa, anomenada L’eclosió de les publicacions, està pendent de publicació (s’espera que es publiqui al llarg de 2013).

La segona fase, iniciada el 2012, ha començat estudiant el període 1899-1909. També està finançada per un trienni d’investigació de l’IEC.

Els objectius del Catàleg són:

• Revisió crítica dels catàlegs històrics (especialment, de Givanel i Tasis-Torrent)
• Actualització dels fons hemerogràfics i documentals
• Elaboració del Catàleg històric general i de catàlegs especialitzats d’àmbits territorials i temàtics

Metodologia

1. Revisió de catàlegs
2. Localització de les publicacions. Catalogació de les publicacions en una base de dades
3. Elaboració de fitxes i articles. Articles de balanç. Publicació de l’obra

En aquesta segona fase (1899-1909), s’han trobat diferències respecte a les publicacions de la primera època (1641, 1810-1899):

• Publicacions més consolidades
• Catàlegs més selectius
• Aparició de nous territoris fora del domini lingüístic català: Sud-Amèrica, França, etc.

Nombre de publicacions localitzades a la primera fase, segons balanç Pre-Cat 1640-1898

————————————————————————————————-

En voleu saber més?

Article:
Jaume Guillamet, Marcel Mauri, Francesc-Andreu Martínez, Arnau Company. “L’actualització dels catàleg històrics de la premsa en català”, Comunicació. Revista de recerca i d’anàlisi, vol. 29, núm. 1 (maig 2012), p. 93-108.
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000182%5C00000062.pdf [PDF]

Presentacio:
Jaume Guillamet. “El patrimoni hemerogràfic de la premsa en català i el projecte Pre-Cat” a XI Col·loqui Aula d’Història del Periodisme “Diari de Barcelona” (26 maig 2008)
http://www.upf.edu/depeca/auladb/guillametXI.htm

————————————————————————————————-

Font de la imatge: ARCA

[Resums de les IV Jornades de Recerca en Comunicació dels Països Catalans, 17 de desembre de 2012]

Comunicación online de los destinos turísticos. Desarrollo de un instrumento de evaluación integrada de la eficacia: sitios web, dispositivos móviles y web social (CODETUR) (CSO 2011-22691)
Presentat per: Josep Fernández Cavia (UPF)

Universitat Pompeu Fabra i 4 universitats més
Communication, Advertising & Society Research Group – UPF
Dates: gener 2012-desembre 2014
Coordinador: Josep Fernández Cavia

CODETUR és un projecte finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, en el qual participen 11 investigadors de 5 universitats espanyoles: UPF, Universidad Pablo de Olavide (Sevilla), Universidad de Vigo, Universitat Oberta de Catalunya i Universidad de Sevilla.

El seu objectiu és analitzar, comparar i proposar millores en la comunicació dels portals web, xarxes socials i dispositius mòbils de les destinacions turístiques.

1. Enquesta a responsables de comunicació
2. Anàlisi d’aplicacions mòbils
3. Anàlisi de llocs web oficials

Els resultats es difondran per canals professionals, per exemple la revista Hosteltur, en la qual ja s’ha publicat un primer informe (novembre 2012).

1. Enquesta a responsables de comunicació
De les 41 destinacions turístiques que van respondre l’enquesta, només 22 tenien pla de màrqueting.
Els responsables de comunicació tenen poca formació en publicitat i relacions públiques; tenen més aviat estudis de turisme.
Els seus llocs de treball tenen una denominació poc estandaritzada. Això fa que hi ha una dispersió d’enfocaments, responsabilitats i estructures organitzatives.

2. Anàlisi d’aplicacions mòbils
Poca valoració de les aplicacions per a dispositius mòbils. Hi ha pocs continguts específics, que es limiten a reproduir continguts de la pàgina web (és a dir, aporten un baix valor afegit). També hi ha poca interactivitat.

3. Anàlisi de llocs web oficials
S’estudien 12 temes dels llocs web. De cadascun hi ha una sèrie d’indicadors específics. La combinació de tots ells dóna un resultat global (un índex de qualitat web). Això permet comparar resultats entre destinacions.

Destinacions triades

• Ciutats capitals de província
• Províncies
• 17 comunitats autònomes
• A la prova pilot: destinacions internacionals, per poder comparar

L’estudi permet identificar punts forts i punts febles de cada portal web. Permet identificar bones i males pràctiques.

Per a més informació consulteu la pàgina web del projecte, Marcas turísticas.

——————————————————————————————-

Imatge: Cala Turqueta, Menorca. Autor: J. Braun. Font: Wikimedia Commons

[Resums de les IV Jornades de Recerca en Comunicació dels Països Catalans, 17 de desembre de 2012]

Integrated journalism in Europe (IJIE)
Presentat per: Irene de Rocha, Salvador Alsius (UPF)

Universitat Pompeu Fabra (i 5 altres universitats europees)
Grup de Recerca en Periodisme UPF
Dates: 2012-2014

El projecte Integrated journalism in Europe té el seu origen en el taller de redacció integrada que es va posar en marxa el curs 2011/2012 al Campus de la Comunicació de la UPF, coordinat per Salvador Alsius. [La Redacció Integrada és un espai que simula la sala de redacció d’un grup de mitjans informatius. Aquest espai permet el treball simultani de 80 redactors. Està dotat d’una sala de confecció de premsa, dos estudis de ràdio i un estudi de televisió.]

Els objectius pedagògics del taller han conduït cap a objectius de recerca:

• Integració de mitjans en diferents plataformes: premsa, ràdio, TV, internet
• Simulació professional
• Producció real: s’ha creat una marca per englobar tota la producció periodística dels alumnes (Cetrencada) i s’han establert acords amb diferents mitjans:
  • Cetrencada: suplement a El Punt Avui, que es publica una vegada al mes des de novembre de 2011
  • Canal de TV per internet a Vilaweb
  • UPF.ràdio, ràdio per internet, fruit d’un conveni amb Catalunya Ràdio
  • Magazines informatius a BTV
• Internacionalització: perspectiva de crear una xarxa amb altres escoles i universitats europees

Comptant amb aquesta experiència prèvia, ha començat el projecte Integrated journalism in Europe (IJIE), un Erasmus Multilateral Project, dotat amb un pressupost d’uns 420.000 €, que tindrà una durada de dos anys i mig, i en el qual participen sis universitats europees liderades per la UPF: UPF, Université Paris 8 – Vincennes (París, França), University of Westminster (Londres, Regne Unit), Danish School of Media & Journalism (Copenhaguen, Dinamarca), Universitatea Babeş-Bolyai (Cluj, Romania) i Linnaeus University (Kalmar, Suècia).

L’objectiu del projecte és desenvolupar eines perquè les universitats europees implementin als seus currículums el periodisme integrat.

Les dues fases (work packages) del projecte són:

1. Investigació: estat de la qüestió

2. Actuació

• Innovació docent: dissenyar una guia per introduir el periodisme integrat a les facultats
• Crear una xarxa d’estudiants corresponsals que treballin conjuntament online amb una plataforma anomenada EUROMAIN
• Organitzar un taller a la UPF per provar la plataforma
• Celebrar un congrés internacional sobre periodisme integrat (juny 2015)

———————————————————————

Font de la imatge: UPF.radio

[Resums de les IV Jornades de Recerca en Comunicació dels Països Catalans, 17 de desembre de 2012]

Infoparticip@. Periodisme i comunicació per a la participació ciutadana en el seguiment i l’avaluació de la gestió dels governs locals. Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya
Presentat per: Amparo Moreno, Pedro Molina (UAB)

Universitat Autònoma de Barcelona
Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural
Data d’inici: 2013
Investigadora principal: Amparo Moreno Sardà

L’origen d’aquesta iniciativa es remunta a 2007, amb la publicació del llibre ¿De quién hablan las noticias? d’Amparo Moreno, Florencia Rovetto i Alfonso Buitrago. Entre 2007 i 2009 es posa en marxa el projecte Infoparticip@: periodisme per a la participació ciutadana. L’any 2012 es presenta el Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Pública Local a Catalunya.

L’any 2013 s’estendrà el projecte del Mapa a altres comunitats autònomes espanyoles, gràcies a la concessió d’una ajuda del Ministeri d’Economia.

L’objectiu d’aquest projecte I+D és analitzar les pàgines web municipals i veure si proporcionen informacions bàsiques a la ciutadania per poder fer el seguiment de qui governa, com governa i com es pot participar en el govern.

Eines

• base de dades amb les dades de l’anàlisi de les webs
• representació cartogràfica de Catalunya
• infòmetre: representació gràfica dels càlculs de l’avaluació
• gestor de continguts

A la vista dels resultats de l’anàlisi de les webs dels 947 ajuntaments de Catalunya, s’ha arribat a la conclusió que les agrupacions polítiques locals estan reproduint a Internet un caciquisme.
Pocs ajuntaments publiquen el seu Pla de Govern: això fa que sigui molt difícil fer el seguiment de les actuacions de govern, i molt difícil fer rendiment de comptes.
Es publiquen moltes notícies, però la majoria són d’agenda.

En resum,

• hi ha un dèficit d’informacions bàsiques per fer seguiment de l’actuació política
• podem parlar d’un dèficit democràtic
• necessitat d’una llei de transparència
• els periodistes pertanyen als gabinets municipals, per tant, es limiten a fer mera propaganda municipal. Cal transformar aquest model de periodisme

Entre 2012 i 2015, els investigadors del projecte tenen previst:

• ampliar el mapa amb altres comunitats autònomes, en col·laboració amb 9 universitats
• fer seguiment i promoció de millores
• col·laborar amb ajuntaments per promoure bones pràctiques

Al Mapa de les bones pràctiques de la comunicació pública local a Catalunya podem veure que la majoria d’ajuntaments tenen un marcador blanc (poques bones pràctiques), en segon lloc hi ha marcadors grocs i només una minoria tenen marcadors verds.

Els investigadors han arribat a la conclusió que les bones pràctiques no depenen del nombre d’habitants del municipi, ni del color polític de l’ajuntament: es tracta més aviat d’una voluntat personal.

El gener del 2013 començarà una campanya per difondre els resultats; s’espera que tingui un ressò immediat en els mitjans locals. I també s’espera que el projecte contribueixi a construir un coneixement col·lectiu.

ACTUALITZACIÓ 29/01/13

29 i 30 de gener: Jornada sobre cóm millorar la Informació i la Comunicació als webs municipals catalans

ACTUALITZACIÓ 05/02/13

Publicado el Informe sobre las Buenas Prácticas de la Comunicación Pública de los municipios catalanes entre 1.001 y 5.000 habitantes

ACTUALITZACIÓ 08/03/13

Avaluats tots els webs dels 947 ajuntaments de Catalunya

ACTUALITZACIÓ 22/03/13

Resultats de la 1ª onada de l’anàlisi dels webs dels 947 ajuntaments de Catalunya

Aquesta setmana us parlarem, en diverses entrades, de les investigacions i iniciatives docents en comunicació a les universitats dels Països Catalans que van ser presentades a les IV Jornades de Recerca en Comunicació dels Països Catalans, a les quals vam assistir.

Les Jornades van tenir lloc el passat 17 de desembre de 2012, a l’Institut d’Estudis Catalans, organitzades per la Societat Catalana de Comunicació. Aquí en teniu un resum i fotos, i aquí [PDF] el programa (tot i que una de les presentacions previstes no es va fer).

La presentació de les Jornades va anar a càrrec de Rosa Franquet, presidenta de la Societat Catalana de Comunicació i catedràtica del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la UAB.

A continuació i en entrades successives us farem un resum dels diferents projectes i experiències presentats.

——————————————————————————————————————-

El periodismo científico en España y las nuevas tecnologías de la información (TIC): Mapa de situación y propuestas de actuación para mejorar los procesos comunicativos entre científicos y periodistas
Presentat per: Sergi Cortiñas (UPF)

Universitat Pompeu Fabra
Grup de Recerca en Periodisme
Dates: 01/01/2012 – 31/12/2014
Investigador principal: Sergi Cortiñas
Equip: Carles Font, Gema Revuelta, Vladimir de Semir (Observatori de la Comunicació Científica – OCC), Verònica Escuriol (OCC), a més d’altres investigadors contractats

L’objectiu d’aquesta recerca, que ha rebut una subvenció del Ministerio de Ciencia e Innovación, és veure en quina situació es troba el periodisme científic a Espanya, entenent “periodisme científic” en un sentit ampli (física, química, matemàtiques, medicina, ciències ambientals, noves tecnologies).

La metodologia es basa en tècniques de l’etnologia:

• entrevista en profunditat
• enquesta
• reunió de grup (focus group)

La recerca es desenvoluparà al llarg de 3 anys (2012-2014). Durant el primer any (2012) s’ha obtingut el 80% de les dades de camp: s’han fet 49 entrevistes personals i enquestes a periodistes de mitjans de comunicació i freelances de tota Espanya. S’estima que actualment hi ha uns 150 periodistes científics a tota Espanya, així que es considera que una mostra de 49 és prou representativa.

Aspectes clau de l’estudi:

a) Perfil dels periodistes científics:

Conèixer:

• nombre de periodistes científics a cada mitjà de comunicació
• la formació científica que tenen
• valoracions de gènere (dones i homes)
• actitud davant de les pseudociències

b) Ús que els periodistes científics fan de les noves tecnologies d’informació i comunicació (TIC)

Per exemple, Twitter és una eina important, especialment per rebre informació dels científics i dels seus departaments. En canvi, Facebook és poc rellevant.

c) Evolució de la professió

Les primeres conclusions indiquen que l’evolució és negativa. Estem vivint la desaparició dels suplements de ciència (actualment només en queda un al diari Heraldo de Aragón).

d) Relacions entre científics i periodistes

L’estudi també ha preguntat a científics, tant els que col·laboren assíduament amb el periodisme com els que no volen col·laborar (a aquests últims se’ls pregunta: per què? Com es podria millorar la relació?).
També s’investigarà com estan canviant els departaments de relacions públiques respecte als periodistes. Ara hi ha molts periodistes científics que han passat de ser freelance a pertànyer a gabinets de comunicació de grans empreses científiques i farmacèutiques. Si aquests periodistes ja no són independents, qui els ha substituït?

Sergi Cortiñas també va esmentar que a la UPF hi ha el Grup de Recerca en Comunicació Científica, coordinat per Josep Maria Casasús, que està preparant una pàgina web.

——————————————————————————————————————-

I acabem amb una mica d’humor sobre aquest tema:

That is as the scientific journalism works

——————————————————————————————————————-

Font de la imatge: Sciencejournalism.net