Posts Tagged ‘impacte’

Factor d’impacte 2016 de les revistes de comunicació

Posted in Recerca on juny 15th, 2017 by Monica – Be the first to comment

JCR2017

Clarivate Analytics va publicar ahir l’edició 2017 dels Journal Citation Reports, que calculen el factor d’impacte 2016 de les que a priori són les revistes científiques més prestigioses del món. [comunicat de l’empresa]

Els Journal Citation Reports (JCR) es fan públics cada any durant juny, i els seus resultats són molt esperats tant per la comunitat científica com pel món editorial. El fet que una revista estigui inclosa dins dels llistats, i el fet que pugi o baixi dins del rànquing de la seva categoria temàtica, pot significar milers de dòlars o d’euros en subscripcions i publicitat per als seus editors. Per als investigadors que han publicat en revistes incloses al JCR la posició de la revista pot comportar un augment o una disminució de les seves possibilitats d’obrir-se pas o consolidar-se en el món de la recerca: rebre subvencions per a un projecte, una avaluació positiva dels seus trams de recerca, invitacions per escriure articles o participar en grups de recerca o en congressos, etc. De fet, les agències d’avaluació i acreditació de la recerca segueixen demanant, a les seves convocatòries, que els investigadors facin constar a les sol·licituds el factor d’impacte de les revistes on han publicat.

JCR és un dels productes que integren la gran plataforma de recerca Web of Science, que podeu consultar des de qualsevol ordinador de la Xarxa UAB o a través del servei ARE si esteu fora del campus.

Aquesta és la primera edició dels JCR sota el segell Clarivate Analytics. L’octubre passat Thomson Reuters, anterior propietària de Web of Science, va vendre la seva divisió de recerca i propietat intel·lectual (Intellectual Property & Science Business) a Onex Corporation i Baring Private Equity Asia. Des d’aleshores Web of Science va passar a formar part d’una nova empresa, Clarivate Analytics.

L’edició 2017 calcula el factor d’impacte 2016 en funció de les citacions que han rebut els articles publicats durant 2014 i 2015. També es calculen altres analítiques, com l’índex d’immediatesa i l’Eigenfactor.

En aquesta edició, els JCR inclouen 11.459 títols, repartits en dues seccions: Ciències i Ciències Socials. Les revistes, de 81 països, es classifiquen en 236 disciplines. Un total de 132 revistes s’inclouen per primera vegada, i per tant reben el seu primer factor d’impacte.

Més informació sobre JCR a la web de Clarivate Analytics.


Revistes de comunicació

Dins de la categoria “Communication”, aquest any es llisten 79 revistes. Encapçala la categoria la revista britànica New media & society, publicada per l’editorial Sage.

Revistes espanyoles/iberoamericanes

La revista Comunicar segueix essent l’únic títol espanyol present dins de la categoria “Communication”.  Es manté al 1r quartil i puja fins a la posició 12.

Revistes en accés obert

Les úniques revistes en accés obert de la categoria “Communication” són la ja esmentada Comunicar (Q1) i la nord-americana International journal of communication (Q2), publicada per la University of Southern California.

Títols nous

Aquest any només hi ha una revista de comunicació que s’ha incorporat a JCR: African Journalism Studies (Q4).


Actualització:

Entrada al Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC), 20/06/17: Journal Citation Reports (JCR 2017): Presència de revistes catalanes

 

CiteScore, les noves mètriques d’Scopus

Posted in Recerca on desembre 16th, 2016 by Monica – Be the first to comment

La base de dades de literatura científica Scopus ha presentat recentment un nou recurs bibliomètric per avaluar l’impacte de les publicacions, basat en les citacions rebudes.

Es tracta de CiteScore Metrics, un portal de consulta gratuïta que proporciona una sèrie d’indicadors per a més de 22.000 publicacions de 330 disciplines. Aquestes publicacions inclouen revistes amb peer review, revistes professionals, actes de congressos i col·leccions de monografies. Les mètriques es calculen a partir de les dades de la pròpia Scopus. Hi ha mètriques disponibles des de 2011 fins a l’actualitat i es combinen indicadors que ja coneixíem (SJR, SNIP) amb indicadors nous (CiteScore).

L’objectiu és proporcionar una perspectiva àmplia de l’impacte que té una publicació científica, a partir de les citacions que han rebut els seus articles.

Scopus CiteScore revistes de comunicacio

Els primers 5 títols de la categoria “Communication”

Feu servir el buscador per localitzar un o més títols concrets, o les publicacions millor situades dins d’una àrea temàtica. Entreu dins de cada títol per observar amb més detall les mètriques i veure la seva evolució al llarg dels últims cinc anys.

Scopus CiteScore Catalan Journal

Exemple: Catalan Journal of Communication and Cultural Studies


Més informació

Article sobre CiteScore Metrics al blog Elsevier Connect, 8 de desembre de 2016

Nota de premsa d’Elsevier anunciant el llançament de CiteScore Metrics, 8 de desembre de 2016

Research Metrics: pàgina amb informació sobre les mètriques incloses a Scopus. Conté un vídeo que explica de manera molt didàctica el funcionament de CiteScore Metrics

L’índex H de les revistes espanyoles, segons Google Scholar Metrics (2011-2015)

Posted in Recerca on octubre 11th, 2016 by Monica – 1 Comment

S’ha publicat l’estudi Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2011-2015), del Grupo de Investigación EC3. Es tracta d’una nova edició d’aquest informe, on es pot trobar l’impacte de les revistes científiques espanyoles a partir del recompte de citacions que ofereix Google Scholar Metrics, l’eina bibliomèrica de Google Acadèmic.

Ayllón Millán, J.M.; et al. Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2011-2015). Granada: EC3, 2016. (EC3 Reports; 17). [http://hdl.handle.net/10481/42829]

L’estudi presenta rànquings per camps científics i disciplines de les revistes que figuren a Google Scholar Metrics. S’ordenen segons el seu índex h5, indicador bibliomètric adoptat i adaptat per Google. L’índex h5 és l’índex h dels articles publicats en els darrers 5 anys complets.

Google Scholar MetricsEls dos criteris utilitzats per Google Scholar Metrics per incloure revistes al seu producte són: 1) Comptar amb 100 treballs publicats i 2) Haver rebut com a mínim una citació.

Les cerques bibliogràfiques es van fer entre el 18 i el 21 de juliol de 2016. S’han identificat 1299 revistes, de les quals 645 són de Ciències Socials, 337 d’Art i Humanitats, 177 de Ciències de la Salut i 140 de Ciències Naturals i Enginyeries.


Les revistes de comunicació

A continuació reproduïm el quadre de les 37 revistes de comunicació 2011-2015 incloses a Google Scholar Metrics, tal com apareix a l’informe d’EC3 (a la pàgina 25). Junt amb l’índex h de cada títol, es proporciona també la mediana h, que és el número mitjà de citacions per als articles que formen el seu índex h i que serveix per “desempatar” quan dues o més revistes tenen el mateix índex h.

Rànquing Revista Índex h  Mediana h
1 Comunicar 27 44
2 El profesional de la información 20 30
3 Comunicación y sociedad 14 18
4 Estudios sobre el mensaje periodístico 13 16
5 Telos. Cuadernos de comunicación e innovación 11 27
6 Revista latina de comunicación social 11 23
7 Revista Icono 14 10 16
8 Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura 9 14
9 CIC. Cuadernos de información y comunicación 9 13
10 AdComunica 8 9
10 Pensar la publicidad 8 9
10 Zer. Revista de estudios de comunicación 8 9
13 Ámbitos. Revista internacional de comunicación 7 9
14 Área abierta 6* 13*
15 Comunicación. Revista internacional de comunicación audiovisual, publicidad y estudios culturales 6 10
15 Historia y comunicación social 6 10
15 Revista internacional de relaciones públicas 6 10
18 Revista de comunicación de la SEECI 6 8
18 Trípodos 6 8
20 Vivat academia 6 6
21 Revista mediterránea de comunicación 5 9
22 Fonseca. Journal of communication 5 8
23 Signa. Revista de la Asociación Española de Semiótica 5 7
24 Índex. Comunicación 4 21
25 Comunicación y hombre 4 11
26 Comunicación y pedagogía 4 6
27 Doxa comunicación 4 5
28 L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos 4 4
29 Cuadernos de periodistas. Revista de la Asociación de la Prensa de Madrid 3 7
30 Archivos de la Filmoteca 3 5
31 Eu-topías. Revista de interculturalidad, comunicación y estudios europeos 3 4
32 Aularia. Revista digital de comunicación 3 3
32 Fotocinema. Revista científica de cine y fotografía 3 3
34 Secuencias. Revista de historia del cine 2 4
35 Periodistas. Revista de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España 2 2
36 Making of. Cuadernos de cine y educación 1 2
37 AcademiaTV. La revista de la Academia de las Ciencias y las Artes de Televisión 1 1

*Google Scholar Metrics incluye indebidamente a la revista Área Abierta que publicó 78 documentos en el período 2011-2015, por debajo de los 100 que exige GSM para indizar una revista.

 

Factor d’impacte 2015 de les revistes de comunicació

Posted in Recerca on juny 16th, 2016 by Monica – Be the first to comment

Thomson Reuters va publicar fa dos dies l’edició 2016 dels Journal Citation Reports, que calculen el factor d’impacte 2015 de les que a priori són les revistes científiques més prestigioses del món. [comunicat de l’empresa]

JCR 2016Els Journal Citation Reports (JCR) es fan públics cada any entre juny i juliol, i els seus resultats són molt esperats tant per la comunitat científica com pel món editorial. El fet que una revista estigui inclosa dins dels llistats, i el fet que pugi o baixi dins del rànquing de la seva categoria temàtica, pot significar milers de dòlars o d’euros en subscripcions i publicitat per als seus editors. Per als investigadors que han publicat en revistes incloses al JCR la posició de la revista pot comportar un augment o una disminució de les seves possibilitats d’obrir-se pas o consolidar-se en el món de la recerca: rebre subvencions per a un projecte, una avaluació positiva dels seus trams de recerca, invitacions per escriure articles o participar en grups de recerca o en congressos, etc. De fet, les agències d’avaluació i acreditació de la recerca segueixen demanant, a les seves convocatòries, que els investigadors facin constar a les sol·licituds el factor d’impacte de les revistes on han publicat.

JCR és un dels productes més populars de Thomson Reuters i està integrat dins de la gran plataforma Web of Science, que podeu consultar des de qualsevol ordinador de la Xarxa UAB o a través del servei ARE si esteu fora del campus. Important! Des de maig JCR està integrat dins del producte InCites i per entrar-hi caldrà que us identifiqueu, tal com us vam explicar aquí.

L’edició 2016 calcula el factor d’impacte 2015 en funció de les citacions que han rebut els articles publicats durant 2013 i 2014. També es calculen altres analítiques, com l’índex d’immediatesa i l’Eigenfactor.

indexed in JCREn aquesta edició, els JCR inclouen 11.365 títols, repartits en dues seccions: Ciències i Ciències Socials (vegeu el llistat sencer aquí). Les revistes, de 81 països, es classifiquen en 234 disciplines. Un total de 239 revistes s’inclouen per primera vegada, i per tant reben el seu primer factor d’impacte (llista de títols nous aquí). En canvi, 18 revistes han estat eliminades ” per garantir la integritat dels informes” (si teniu curiositat, les trobareu aquí).

Més informació sobre la publicació dels JCR 2016 a la web de Thomson Reuters.

Més informació sobre JCR en general


Revistes de comunicació

Dins de la categoria “Communication”, aquest any es llisten 79 revistes. Encapçala la categoria la revista Journal of computer-mediated communication, publicada per Wiley en nom de la International Communication Association.

Revistes espanyoles/iberoamericanes

La revista Comunicar és l’únic títol espanyol present dins de la categoria “Communication”.  La bona notícia és que ha entrat al 1r quartil (l’any passat estava al 2n quartil). És una celebració doble, perquè també ha pujat al 1r quartil en una altra categoria, “Education and educational research”.

Rafael Repiso ho ha comentat en aquest escrit al blog de Comunicar, en el qual també aborda la presència de les revistes iberoamericanes als JCR.

Revistes en accés obert

Les úniques revistes en accés obert de la categoria “Communication” són la ja esmentada Comunicar (Q1) i la nord-americana International journal of communication (Q3), publicada per la University of Southern California.

Títols nous

Les revistes de comunicació que s’incorporen per primera vegada a JCR són Discourse context & media (Q3), International communication gazette (Q3) i Communication, culture & critique (Q4).


Reaccions, comentaris, valoracions…

El Blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha publicat una entrada comentant la presència de revistes catalanes, valencianes i balears als JCR, 46 títols en total.

Tal com ja hem dit abans, Rafael Repiso ha parlat de les revistes iberoamericanes als JCR en aquesta entrada al blog de Comunicar.

Francisco R. Villatoro publica cada any una entrada al seu blog “La ciencia de la mula Francis” per parlar dels JCR. En aquesta ocasió, se centra en la supressió de la revista Homeopathy, degut a les excessives autocitacions.

EC3metrics també acostuma a valorar els resultats dels JCR. Aquest any encara no ho ha fet, però l’última entrada al seu blog, que parla de la competència entre Thomson Reuters i Elsevier (i l’aparició d’un tercer actor, Google), és molt interessant, així que també us la recomanem.

Busqueu #impactfactor o #JournalCitationReports a Twitter per saber quines reaccions ha suscitat la publicació dels JCR al món científic. El factor d’impacte és un indicador molt controvertit, i el seu ús generalitzat a molts països per avaluar revistes i investigadors no li estalvia crítiques, malgrat que la pròpia Thomson Reuters adverteix que s’ha d’utilitzar amb precaució i que també cal tenir en compte altres indicadors.

ACTUALITZAT 14/07/2016: “Revistas científicas españolas de Ciencias Sociales en el JCR 2015”, de David Gómez, al blog Biblogtecarios


En voleu saber més?

Guia Indicadors bibliomètrics per a l’avaluació de la recerca, elaborada pel Servei de Biblioteques UAB.

També us indiquem, si voleu aprofundir en el tema dels JCR i el factor d’impacte, que us descarregueu el document The state of journal evaluation, de Thomson Reuters.

 

Tallers d’Elsevier i Wiley per a investigadors

Posted in Recerca on octubre 15th, 2015 by Monica – 1 Comment

Taller Elsevier i WileyEntre els mesos d’octubre i desembre de 2015, el Servei de Biblioteques de la UAB ha organitzat una sèrie de tallers adreçats a tots els investigadors, professors i doctorands de la nostra Universitat. Alguns d’aquests workshops seran impartits per representants de dues de les editorials més prestigioses dins de l’àmbit de la recerca: Elsevier i Wiley. Es tractaran temes relacionats amb la publicació en revistes d’impacte o l’accés obert a la recerca.

El calendari de tallers és el següent:

OCTUBRE:

ELSEVIER AUTHOR’S WORKSHOP

NOVEMBRE:

WILEY AUTHOR’S WORKSHOP

  • Data: Dimecres 25 de novembre de 2015, a les 11 h. Facultat de Biociències. Sala de Graus
  • Consulteu el programa
  • Per assistir al taller és imprescindible realitzar la Inscripció al taller de Wiley

DESEMBRE:

PRODUCCIÓ CIENTÍFICA: LA VISIBILITAT DE LA RECERCA

  • Data: Desembre de 2015
  • Les biblioteques de la UAB ofereixen sessions de formació sobre “Producció científica: la visibilitat de la recerca”, on es tracten aspectes relacionats amb l’Accés Obert: introducció, marc legal, vies de publicació en obert, les llicències Creative Commons i el Dipòsit Digital de Documents de la UAB.
  • Tots els professors, investigadors o doctorands que estiguin interessats en aquest taller poden contactar amb la seva biblioteca de referència per sol·licitar una sessió.

 

Scopus presenta noves mètriques a nivell d’article

Posted in Recerca on setembre 21st, 2015 by Monica – Be the first to comment

A finals de juliol la base de dades de literatura científica Scopus anunciava al seu blog el llançament d’un nou mòdul de mètriques d’articles. Aquesta millora proporciona més indicadors per mesurar l’impacte dels articles amb un objectiu principal: ajudar els usuaris d’Scopus -investigadors, sobretot- a determinar quins articles els interessen més i quina repercussió estan tenint els articles comparats amb altres articles similars.

Scopus Article Metrics

Una de les principals novetats del mòdul és que, a més de les mètriques tradicionals (basades en les citacions rebudes) incorpora algunes altmètriques (és a dir, mètriques alternatives). Les altmètriques són sistemes per mesurar l’impacte dels articles a nivell d’article, a diferència de les mètriques que calculen indirectament l’impacte dels articles pel nombre de citacions que rep tota la revista on s’han publicat.

Així, de cada article que consultem a Scopus, podrem saber, a més de les citacions que ha rebut, les següents activitats:

  • Quantes vegades s’ha guardat la referència als gestors acadèmics de citacions bibliogràfiques Mendeley i CiteULike
  • Ressenyes i mencions en blogs de recerca o blogs d’experts i d’acadèmics, o a la Wikipedia
  • Mencions als mitjans de comunicació de massa
  • Mencions a les xarxes socials: Twitter, Facebook i Google+

A més, nous indicadors permeten comparar l’activitat i les citacions de l’article amb altres articles similars (tenint en compte la data de publicació, el tipus de document i l’àrea de coneixement).

Les noves mètriques es basen en el projecte Snowball Metrics, promogut per universitats, per desenvolupar un sistema de mètriques de qualitat que permetin comparar de manera coherent i útil els resultats de la recerca.


Scopus Article MetricsPer accedir al mòdul de mètriques aneu a la secció “Metrics”, dins del registre de l’article, i cliqueu a “View all metrics”.

 


 

Podeu consultar Scopus des de tots els ordinadors de la xarxa UAB i a través del servei ARE – Accés als Recursos Electrònics si esteu fora del campus.

 

L’índex H de les revistes espanyoles, segons Google Scholar Metrics

Posted in Recerca on setembre 15th, 2015 by Monica – Be the first to comment

Marxàvem de vacances a finals de juliol just quan s’anunciava la publicació de l’estudi Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2010-2014), del Grupo de Investigación EC3. Es tracta d’una nova edició d’aquest informe, on es pot trobar l’impacte de les revistes científiques espanyoles a partir del recompte de citacions que ofereix Google Scholar Metrics, l’eina bibliomèrica de Google Acadèmic.

Ayllón Millán, J.M.; et al. Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2010-2014). Granada: EC3, 2015. (EC3 Reports; 13). [http://hdl.handle.net/10481/36998]

L’estudi presenta rànquings per camps científics i disciplines de les revistes que figuren a Google Scholar Metrics. S’ordenen segons el seu índex h5, indicador bibliomètric adoptat i adaptat per Google*. L’índex h5 és l’índex h dels articles publicats en els darrers 5 anys complets.


*L’índex h5 és una adaptació del l’índex h, un indicador que es va proposar en el seu moment com a índex per quantificar la productivitat científica i l’impacte dels articles d’un investigador. Amb el temps, s’ha extrapolat a altres elements, com les revistes i fins i tot els països. De debò podem saber l’índex h d’un país? La gent de Scimago diu que sí…


Google Scholar MetricsEls dos criteris utilitzats per Google Scholar Metrics per incloure revistes en el seu llistat són: 1) que la revista compti amb 100 treballs publicats en el període 2010-2014 i 2) haver rebut com a mínim una citació.

EC3 explica que les cerques bibliogràfiques es van efectuar entre el 8 i el 10 de juliol de 2015. Es van identificar 1.071 revistes, de les quals 562 són de ciències socials, 249 d’art i humanitats, 141 de ciències de la salut i 119 de ciències naturals i enginyeries.


Les revistes de comunicació

A continuació reproduïm el quadre de les 33 revistes de comunicació 2010-2014 incloses a Google Scholar Metrics, tal com apareix a l’informe d’EC3. Junt amb l’índex h de cada títol, es proporciona també la mediana h, que és el número mitjà de citacions per als articles que formen el seu índex h i que serveix per “desempatar” quan dues o més revistes tenen el mateix índex h.

Rànquing Revista Índex h  Mediana h
1 Comunicar 22 41
2 El profesional de la información 21 28
3 Revista latina de comunicación social 13 23
4 Comunicación y sociedad 12 18
5 Telos. Cuadernos de comunicación e innovación 11 17
6 Estudios sobre el mensaje periodístico 11 13
7 Revista Icono 14 8 13
8 CIC. Cuadernos de información y comunicación 8 11
9 Zer. Revista de estudios de comunicación 8 9
10 Viva academia 6 11
11 Historia y comunicación social 6 7
12 Anàlisi. Quaderns de comunicació i cultura 6 6
12 Pensar la publicidad 6 6
14 adComunica 5 7
14 Ámbitos. Revista internacional de comunicación 5 7
16 Revista de comunicación de la SEECI 5 6
16 Trípodos.com 5 6
18 Fonseca. Journal of communication 5 5
19 Index.comunicación 4 11
20 Área abierta 4 8
21 Revista internacional de relaciones públicas 4 7
22 Comunicación y hombre 4 6
22 Signa. Revista de la Asociación Española de Semiótica 4 6
24 Comunicación. Revista internacional de comunicación audiovisual… 4 5
25 Anuario electrónico de estudios en comunicación social 3 12
26 Comunicación y pedagogía 3 6
27 L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos 3 4
28 Archivos de la Filmoteca 2 2
28 Derecom 2 2
28 Eu-topías. Revista de interculturalidad, comunicación y estudios europeos 2 2
28 Fotocinema. Revista científica de cine y fotografía 2 2
28 Secuencias. Revista de historia del cine 2 2
33 Making of. Cuadernos de cine y educación 1 2

En voleu saber més?

Anunci de la publicació de l’estudi (17 juliol 2015)

El Blog de l’Observatori de la Recerca de l’IEC també es va fer ressò de l’estudi, i el va comentar (22 juliol 2015)

 

Es publiquen les Journal Metrics 2014 d’Scopus

Posted in Recerca on juliol 14th, 2015 by Monica – Be the first to comment

Journal Metrics

L’editorial Elsevier ha fet públiques les mètriques 2014 relatives a l‘impacte de les revistes científiques indexades a la seva base de dades de literatura científica Scopus. Les podeu consultar de manera gratuïta des de la pàgina web Journal metrics. O a través de la pròpia Scopus (accessible des dels ordinadors de la xarxa UAB i a través del servei ARE si us connecteu des de fora del campus).

Els indicadors bibliomètrics que mesuren aquest impacte es calculen a partir de les dades que s’obtenen d’Scopus, i es basen en les citacions que reben els articles de les revistes. Han estat desenvolupats per grups externs d’experts en bibliometria. Volen ser una alternativa “transparent i precisa” -i gratuïta!- al famós Factor d’impacte de Thomson Reuters (de l’edició 2014 del qual us n’hem parlat aquí).

  • SCImago Journal Rank (SJR): es basa en la idea que “no totes les citacions són creades igual”. Per tant, a l’hora de calcular no té només en compte el nombre de citacions rebudes, sinó també la procedència d’aquestes citacions: el camp d’estudi, la qualitat i la reputació de la revista d’on prové la citació té un efecte directe en el valor d’aquesta citació. S’inspira en el cèlebre algoritme PageRank de Google.
  • Source Normalized Impact per Paper (SNIP): mesura l’impacte contextual d’una citació, basant-se en el nombre total de citacions dins d’un camp d’estudi. Què significa això? Doncs que a una citació se li dóna un valor més alt en les àrees temàtiques en les quals les citacions són menys probables, i viceversa.
  • Impact per Publication (IPP): mesura la ràtio de citacions en un any (Y) per a articles acadèmics publicats en els tres anys anteriors (Y-1, Y-2, Y-3), dividida per el nombre d’articles acadèmics publicats en aquests mateixos tres anys (Y-1, Y-2, Y-3). Utilitza una finestra de citació de tres anys, perquè es considera que aquest és el període de temps òptim per mesurar adequadament les citacions en la majora de camps d’estudi.

Al blog d’Scopus s’ha publicat una notícia parlant de les dades de 2014 i una altra notícia sobre la inclusió d’aquestes dades a la pròpia Scopus.


El portal SCImago Journal & Country Rank ofereix rànquings basats en les dades que proporciona Scopus, i permet consultar-los de manera gratuïta. D’allà hem tret aquest llistat de les 20 revistes de comunicació indexades a Scopus que tenen un indicador SJR més alt (per veure el llistat sencer -240 títols- cliqueu aquí). Totes són consultables a la UAB excepte Journal of media psychology.

REVISTES DE COMUNICACIÓ ORDENADES PEL SEU SJR 2014

RANG TÍTOL ISSN-L SJR
1 International journal of press/politics 1081-180X 2,848
2 New media and society 1461-4448 2,801
3 Journal of communication 0021-9916 2,683
4 Communication research 0093-6502 2,644
5 Research on language and social interaction 0835-1813 2,554
6 Public opinion quarterly 0033-362X 2,519
7 Human communication research 0360-3989 2,137
8 The Communication review 1071-4421 1,943
9 Political communication 1058-4609 1,931
10 Journalism 1464-8849 1,894
11 Information communication and society 1468-4462 1,677
12 Cyberpsychology, behavior and social networking 2152-2715 1,646
13 European journal of communication 0267-3231 1,601
14 Group processes and intergroup relations 1368-4302 1,577
15 Journal of media psychology 1864-1105 1,477
16 Information technology and management 1385-951X 1,404
17 Communication methods and measures  1931-2458  1,380
18 Media psychology  1521-3269  1,254
19 Journal of advertising 0091-3367  1,249
20 Media, culture and society  0163-4437  1,237

I les revistes espanyoles de comunicació?

RANG TÍTOL ISSN-L SJR Quartil
45 Comunicar 1134-3478 1,719 Q1
81 Comunicación y sociedad 0214-0039 0,430 Q2
90 El Profesional de la información 1386-6710 0,374 Q2
98 Estudios sobre el mensaje periodístico 1134-1629 0,337 Q2
123 Revista latina de comunicación social 1138-5820 0,255 Q3
167 Scire 1135-3716 0,143 Q3
185 Signa 1133-3634 0,123 Q4
193 Historia y comunicación social 1137-0734 0,115 Q4
216 Cultura, lenguaje y representación 1697-7750 0,101 Q4
229 Ibersid 1888-0967 0,101 Q4

————————————————————————————

En voleu saber més?

La base de dades Scopus conté una eina, Compare journals, que permet veure gràficament l’evolució temporal dels indicadors d’una revista, i també comparar diversos títols alhora.

Scopus Compare journals

Factor d’impacte 2014 de les revistes de comunicació

Posted in Recerca on juny 22nd, 2015 by Monica – 2 Comments

Thomson Reuters acaba de publicar l’edició 2015 dels Journal Citation Reports, que calculen el factor d’impacte 2014 de les que a priori són les revistes científiques més prestigioses del món.

ACTUALITZAT 23/07/15: La Fecyt informa que ja estan disponibles en format pdf les dades del JCR 2014 i que es poden descarregar des del següent enllaç:  http://www.recursoscientificos.fecyt.es/factor

Journal of communication al JCR

Evolució del factor d’impacte de Journal of Communication, que aquest any encapçala el rànquing de revistes de comunicació

Els Journal Citation Reports (JCR) es fan públics cada any entre juny i juliol, i els seus resultats són molt esperats tant per la comunitat científica com pel món editorial. El fet que una revista estigui inclosa dins dels llistats, i el fet que pugi o baixi dins del rànquing de la seva categoria temàtica, pot significar milers de dòlars o d’euros en subscripcions i publicitat per als seus editors. Per als investigadors que han publicat en revistes incloses al JCR la posició de la revista pot comportar un augment o una disminució de les seves possibilitats d’obrir-se pas o consolidar-se en el món de la recerca: rebre subvencions per a un projecte, una avaluació positiva dels seus trams de recerca, invitacions per escriure articles o participar en grups de recerca o en congressos, etc. De fet, les agències d’avaluació i acreditació de la recerca segueixen demanant, a les seves convocatòries, que els investigadors facin constar a les sol·licituds el factor d’impacte de les revistes on han publicat.

JCR és un dels productes més populars de Thomson Reuters i està integrat dins de la gran plataforma Web of Science, que podeu consultar des de qualsevol ordinador de la Xarxa UAB o a través del servei ARE si esteu fora del campus.

L’edició 2015 calcula el factor d’impacte 2014 en funció de les citacions que han rebut els articles publicats durant 2012 i 2013. També es calculen altres analítiques, com l’índex d’immediatesa i l’eigenfactor.

En aquesta edició, els JCR inclouen 11.149 títols, repartits en dues seccions: Ciències i Ciències Socials. Vegeu aquí el llistat sencer de títols. Les revistes, de 82 països, es classifiquen en 237 disciplines. Un total de 272 revistes s’inclouen per primera vegada, i per tant reben el seu primer factor d’impacte (llista de títols nou aquí). En canvi, 39 revistes han estat eliminades, degut a pràctiques qüestionables pel que fa a les citacions (“anomalous citation patterns”), per “garantir la integritat dels informes”.


Revistes de comunicació

Dins de la categoria “Communication”, aquest any es llisten 76 revistes. A continuació us presentem les 20 primeres, totes elles consultables a les biblioteques UAB.

Revistes de comunicació amb el major factor d’impacte 2014

RANG TÍTOL ISSN FACTOR D’IMPACTE
1 Journal of communication 0021-9916 3.160
2 Journal of computer-mediated communication 1083-6101 3.117
3 Research on language and social interaction 0835-1813 2.897
4 Journal of advertising research 0021-8499 2.563
5 Communication research 0093-6502 2.493
6 Management communication quarterly 0893-3189 2.085
7 New media & society 1461-4448 2.007
8 Human communication research 0360-3989 1.905
9 International journal of press/politics 1940-1612 1.872
10 Public opinion quarterly 0033-362X 1.775
11 Public understanding of science 0963-6625 1.766
12 Information communication & society 1369-118X 1.676
13 Communication theory 1050-3293 1.667
14 Journal of health communication 1081-0730 1.617
15 Discourse studies 1461-4456 1.603
16 Science communication 1075-5470 1.517
17 Telecommunications policy 0308-5961 1.411
18 Personal relationships 1350-4126 1.366
19 Journal of broadcasting & electronic media 0883-8151 1.352
20 Health communication 1041-0236 1.297

I les revistes espanyoles de comunicació?

La revista Comunicar és l’únic títol espanyol present dins de la categoria “Communication”, després que l’any passat desapareguessin de JCR Comunicación y sociedad i Estudios sobre el mensaje periodístico. La bona notícia és que Comunicar ha fet un ascens espectacular, de la posició 60 a la posició 35, i passant per tant del 4t quartil al 2n quartil.

Els seus editors han publicat un escrit comentant aquest bon posicionament i explicant les mesures que prendran per augmentar la difusió i l’impacte de la revista.


I ara, què?

Poques hores després que es publiquessin els JCR, EC3metrics ja feia un ràpid repàs a la presència de revistes espanyoles. El podeu llegir aquí.

Com acostuma a fer cada any, Fracisco R. Villatoro ha publicat una entrada al seu blog “La ciencia de la mula Francis” per parlar de les dades més rellevants d’aquesta edició dels JCR.

Busqueu #impactfactor o #JournalCitationReports a Twitter per saber quines reaccions ha suscitat la publicació dels JCR al món científic. El factor d’impacte és un indicador molt controvertit, i el seu ús generalitzat a molts països per avaluar revistes i investigadors no li estalvia crítiques, malgrat que la pròpia Thomson Reuters adverteix que s’ha d’utilitzar amb precaució i que també cal tenir en compte altres indicadors.

ACTUALITZAT: Aquest matí el blog de l’Observatori de la Recerca (OR-IEC) ha publicat una entrada comentant la presència de revistes catalanes, valencianes i balears als JCR, 44 títols en total.


En voleu saber més?

Guia Indicadors bibliomètrics per a l’avaluació de la recerca, elaborada pel Servei de Biblioteques UAB.

 

Factor d’impacte 2013 de les revistes de comunicació

Posted in Recerca on juliol 30th, 2014 by Monica – Be the first to comment

Thomson Reuters acaba de publicar l’edició 2014 dels Journal Citation Reports, que calculen el factor o índex d’impacte 2013 de les revistes científiques més prestigioses del món.

communication research al JCR

Evolució del factor d’impacte de Communication research

Els Journal Citation Reports (JCR) es fan públics cada any entre juny i juliol, i els seus resultats són molt esperats tant per la comunitat científica com pel món editorial. El fet que una revista estigui inclosa dins dels llistats, i el fet que pugi o baixi dins del rànquing de la seva categoria temàtica, pot significar milers de dòlars o d’euros en subscripcions i publicitat per als seus editors. Per als investigadors que han publicat en revistes incloses al JCR la posició de la revista pot comportar un augment o una disminució de les seves possibilitats d’obrir-se pas o consolidar-se en el món de la recerca: rebre subvencions per a un projecte, una avaluació positiva dels seus trams de recerca, invitacions per escriure articles o participar en grups de recerca o en congressos, etc. De fet, les agències d’avaluació i acreditació de la recerca segueixen demanant, a les seves convocatòries, que els investigadors facin constar a les sol·licituds el factor d’impacte de les revistes on han publicat.

JCR és un dels productes més populars de Thomson Reuters i està integrat dins de la gran plataforma Web of Science, que podeu consultar des de qualsevol ordinador de la Xarxa UAB o a través del servei ARE si esteu fora del campus.

L’edició 2014 calcula el factor d’impacte 2013 en funció de les citacions que han rebut els articles publicats durant 2011 i 2012. També es calculen altres analítiques, com l’índex d’immediatesa i l’eigenfactor.

En aquesta edició, els JCR inclouen 10.927 títols, repartits en dues seccions: Ciències (8.474 títols) i Ciències Socials (3.045 títols). Vegeu el llistat sencer de revistes aquí [PDF].Les 10.927 revistes, de 82 països, es classifiquen en 237 disciplines. Un total de 246 revistes s’inclouen per primera vegada, i per tant reben el seu primer factor d’impacte. En canvi, 39 revistes han estat eliminades, degut a pràctiques qüestionables pel que fa a les citacions (“anomalous citacion patterns”).


Revistes de comunicació

Dins de la categoria “Communication”, aquest any s’hi llisten 74 revistes. A continuació us presentem les 20 primeres, totes elles consultables a les biblioteques UAB. Hi ha poques novetats respecte l’edició anterior dels JCR: canvia l’ordre de les revistes, però en general, els títols que ocupaven el primer quartil de la categoria segueixen ocupant-lo, i a primera vista no hi ha cap irrupció o desaparició notable.

Revistes de comunicació amb el major factor d’impacte 2013

RANG TÍTOL ISSN FACTOR D’IMPACTE
1 Communication research 0093-6502 2,444
2 Research on language and social interaction 0835-1813 2,421
3 Journal of communication 0021-9916 2,076
4 New media & society 1461-4448 2,052
5 Public opinion quarterly 0033-362X 2,033
6 Journal of computer-mediated communication 1083-6101 2,019
7 Public understanding of science 0963-6625 1,932
8 Human communication research 0360-3989 1,886
9 Journal of health communication 1081-0730 1,869
10 Political communication 1058-4609 1,825
11 International journal of press/politics 1940-1612 1,761
12 International journal of advertising 0265-0487 1,754
13 Journal of advertising research 0021-8499 1,651
14 Interaction studies 1572-0373 1,564
15 Personal relationships 1350-4126 1,413
16 Science communication 1075-5470 1,356
17 Communication monographs 0363-7751 1,319
18 Media psychology 1521-3269 1,308
19 Information communication & society 1369-118X 1,283
20 Health communication 1041-0236 1,276

Després de l’estiu publicarem la versió actualitzada del llistat que podeu trobar a Indicadors de les revistes de comunicació, en el quals indiquem també la disponibilitat de cada revista a la UAB i si es pot consultar en accés obert gratuït.

Alguna revista espanyola a la sala?

Fins l’any passat eren tres les revistes espanyoles incloses a la categoria “Communication” dels Journal Citation Reports: Comunicar, Comunicación y sociedad i Estudios sobre el mensaje periodístico.

Fa uns mesos es va anunciar que Comunicación y sociedad i Estudios sobre el mensaje periodístico deixaven d’indexar-se dins de la base de dades Social Sciences Citation Index (amb les dades de la qual es calcula el factor d’impacte de les revistes de ciències socials). Això vol dir que en aquesta edició dels JCR aquests dos títols ja no apareixen, i queda Comunicar com a única representant espanyola, això sí, baixant posicions:

Títol Posició 2011 Posició 2012 Posició 2013
Comunicar 51 56 60
Comunicación y sociedad 65 69
Estudios sobre el mensaje periodístico 69 72

I ara què?

Busqueu #impactfactor o #JournalCitationReports a Twitter per saber quines reaccions ha suscitat la publicació dels JCR al món científic. El factor d’impacte és un indicador molt controvertit, i el seu ús generalitzat a molts països per avaluar revistes i investigadors no li estalvia crítiques, malgrat que la pròpia Thomson Reuters adverteix que s’ha d’utilitzar amb precaució i que també cal tenir en compte altres indicadors.

L’Observatori de la Recerca de l’IEC acaba de publicar una entrada al seu blog analitzant la presència de revistes científiques catalanes en aquesta nova edició dels JCR.


En voleu saber més?

Guia Indicadors bibliomètrics per a l’avaluació de la recerca, elaborada pel Servei de Biblioteques UAB.


Actualització a 17 de setembre de 2014

David Gómez, al blog Biblogtecarios, ens ofereix una Fotografía de las revistas científicas españolas de ciencias sociales en el JCR 2013