Comunicació

S’ha publicat l’estudi Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2011-2015), del Grupo de Investigación EC3. Es tracta d’una nova edició d’aquest informe, on es pot trobar l’impacte de les revistes científiques espanyoles a partir del recompte de citacions que ofereix Google Scholar Metrics, l’eina bibliomèrica de Google Acadèmic.

Ayllón Millán, J.M.; et al. Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2011-2015). Granada: EC3, 2016. (EC3 Reports; 17). [https://hdl.handle.net/10481/42829]

L’estudi presenta rànquings per camps científics i disciplines de les revistes que figuren a Google Scholar Metrics. S’ordenen segons el seu índex h5, indicador bibliomètric adoptat i adaptat per Google. L’índex h5 és l’índex h dels articles publicats en els darrers 5 anys complets.

Els dos criteris utilitzats per Google Scholar Metrics per incloure revistes al seu producte són: 1) Comptar amb 100 treballs publicats i 2) Haver rebut com a mínim una citació.

Les cerques bibliogràfiques es van fer entre el 18 i el 21 de juliol de 2016. S’han identificat 1299 revistes, de les quals 645 són de Ciències Socials, 337 d’Art i Humanitats, 177 de Ciències de la Salut i 140 de Ciències Naturals i Enginyeries.

Les revistes de comunicació

A continuació reproduïm el quadre de les 37 revistes de comunicació 2011-2015 incloses a Google Scholar Metrics, tal com apareix a l’informe d’EC3 (a la pàgina 25). Junt amb l’índex h de cada títol, es proporciona també la mediana h, que és el número mitjà de citacions per als articles que formen el seu índex h i que serveix per “desempatar” quan dues o més revistes tenen el mateix índex h.

*Google Scholar Metrics incluye indebidamente a la revista Área Abierta que publicó 78 documentos en el período 2011-2015, por debajo de los 100 que exige GSM para indizar una revista.

Marxàvem de vacances a finals de juliol just quan s’anunciava la publicació de l’estudi Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2010-2014), del Grupo de Investigación EC3. Es tracta d’una nova edició d’aquest informe, on es pot trobar l’impacte de les revistes científiques espanyoles a partir del recompte de citacions que ofereix Google Scholar Metrics, l’eina bibliomèrica de Google Acadèmic.

Ayllón Millán, J.M.; et al. Índice H de las revistas científicas españolas según Google Scholar Metrics (2010-2014). Granada: EC3, 2015. (EC3 Reports; 13). [https://hdl.handle.net/10481/36998]

L’estudi presenta rànquings per camps científics i disciplines de les revistes que figuren a Google Scholar Metrics. S’ordenen segons el seu índex h5, indicador bibliomètric adoptat i adaptat per Google*. L’índex h5 és l’índex h dels articles publicats en els darrers 5 anys complets.

*L’índex h5 és una adaptació del l’índex h, un indicador que es va proposar en el seu moment com a índex per quantificar la productivitat científica i l’impacte dels articles d’un investigador. Amb el temps, s’ha extrapolat a altres elements, com les revistes i fins i tot els països. De debò podem saber l’índex h d’un país? La gent de Scimago diu que sí…

Els dos criteris utilitzats per Google Scholar Metrics per incloure revistes en el seu llistat són: 1) que la revista compti amb 100 treballs publicats en el període 2010-2014 i 2) haver rebut com a mínim una citació.

EC3 explica que les cerques bibliogràfiques es van efectuar entre el 8 i el 10 de juliol de 2015. Es van identificar 1.071 revistes, de les quals 562 són de ciències socials, 249 d’art i humanitats, 141 de ciències de la salut i 119 de ciències naturals i enginyeries.

Les revistes de comunicació

A continuació reproduïm el quadre de les 33 revistes de comunicació 2010-2014 incloses a Google Scholar Metrics, tal com apareix a l’informe d’EC3. Junt amb l’índex h de cada títol, es proporciona també la mediana h, que és el número mitjà de citacions per als articles que formen el seu índex h i que serveix per “desempatar” quan dues o més revistes tenen el mateix índex h.

En voleu saber més?

Anunci de la publicació de l’estudi (17 juliol 2015)

El Blog de l’Observatori de la Recerca de l’IEC també es va fer ressò de l’estudi, i el va comentar (22 juliol 2015)

Delgado, Emilio; Repiso, Rafael. “El impacto de las revistas de comunicación: comparando Google Scholar Metrics, Web of Science y Scopus”, Comunicar, 41 (2013). (DOI: 10.3916/C41-2013-04)
https://www.revistacomunicar.com/index.php?contenido=preimpreso&doi=10.3916/C41-2013-04

La revista Comunicar dedica el seu últim número, el 41, a la recerca en comunicació. Està previst que es publiqui durant el juliol de 2013, però els articles acceptats ja es poden consultar, en versió preprint, a la pàgina web de la revista.

L’article que us recomanem està signat per Emilio Delgado (catedràtic de la Universidad de Granada) i Rafael Repiso (professor de la Escuela Superior de Comunicación ESCO-ESNA de Granada). El seu punt de partida és la comparació de la cobertura de revistes de comunicació que fan tres bases de dades: Google Scholar Metrics, Web of Science (de Thomson Reuters) i Scopus (d’Elsevier), i dels rànquings que s’estableixen a partir dels seus càlculs bibliomètrics.

Google Scholar Metrics, l’eina de Google que es va posar en marxa l’abril de 2012, sembla haver nascut per fer la competència als altres dos productes, molt més veterans i reputats –tot i que també força controvertits. L’estudi tracta d’esbrinar fins a quin punt aquest és un recurs fiable, capaç d’identificar les principals revistes de comunicació, avaluar correctament el seu impacte i oferir uns resultats tan vàlids com els de les altres dues bases de dades.