llegim plegats?

Ja col·labores en el trànsit evolutiu cap a la humanitat-biosfera empàtica. Diu que ens salvarem per l’empatia. T’ho creus o et sembla una utopia?

D’Eurozine, rebem avui (28-7) aquest assaig autobiogràfic de l’escriptor jueu d’origen rus establert a Londres, Zinovy Zinik, en què fa memòria dels seus avis a la recerca d’identitat… Es tracta d’un text “based on a speech delivered at the 21st European Meeting of Cultural Journals, Vilnius 8-11 May 2009″.

Només un tast per animar-vos a llegir-lo. Diu Zinik, cap a la fi de l’assaig: “We are obsessed with checking the veracity of facts and the identity of the objects we deal with. But I exist – with my dreams and my guts – regardless of what others think of me, regardless of what identity card is put into my breast pocket. My experience teaches me that we can achieve truth not only by way of discarding false facts and exposing fake identities. The act of recognition is a quicker and more reliable guide to the truth: we momentarily recognise a familiar face in a crowded room and find our way home by recognising familiar corners. Something clicked in my mind when I saw a house on the banks of the river Spree…”
Suggerent, oi?
Què us sembla si aprofitem les vacances (eufemisme de diàspora?) per llegir-ho amb calma, rumiar-hi, esperar algun clic… i trobar-nos (2a trobada)? Val tot, ja ho sabeu amants de mots: un comentari, un qüestionari, una referència, un text suggerit, unes notes relacionades, un dibuix inspirat..  (orals, escrits, plàstics, audiovisuals…). Vés a saber si no n’acabem fent un altre recull d’autobiografies!

Acaba de fer-se públic (i nosaltres el republiquem aquí sota) el resultat del projecte “Mil cares d’una ciutat”. L’objectiu és definir una metròpolis a través d’una successió de mil cares que l’habiten: mil rostres componen el paisatge humà. Tot veient el vídeo, una de les associacions conscients ens ha dut al recent rostre de la UAB, elaborat a través d’una fusió de cent cares que també l’habiten: la identitat composta. I ja no ens hem pogut escapar del dilema, és clar.
Com ho veieu, amants de mots: què defineix millor una (qualsevol) identitat: una successió o bé una composició? Fernando António Nogueira Pessoa qui és: Pessoa o la successió dels seus heterònims (de Chevalier de Pas a Ricardo Reis)?