llegim plegats?

Una entrevista impossible és un cúmul de preguntes (al passat) amb respostes volgudes (des del futur). La mostra evident que la interrogació sempre és retòrica. Que quan apareix aquest símbol gràcil (?) desapareix el dubte, la incertesa, l’evanescència del pensament i s’inicia la concreció, l’explicitud.

Què hauríeu preguntat a Verdaguer cent anys després de la seva mort? Segur que un qüestionari diferent del que elaborà Porcel.
La proposta d’avui és què li preguntaríeu a Baltasar Porcel sobre la seva vida, pocs dies després de la seva mort. I no val l’excusa que el coneixeu poc, o gens. Sempre recordarem la Natàlia, la primera alumna que va fer una entrevista impossible en un curs de nivell de suficiència. Va ressuscitar Frederica Montseny… i mai no n’havia sentit a parlar abans d’entrevistar-la. Curiosament, el seu qüestionari s’assembla molt al d’en Jordi Mata, historiador i escriptor que ha popularitzat aquest gènere d’entrevista des de la revista Sàpiens, que fa poc també ha necessitat conversar amb la primera ministra espanyola.
No cal dir que podeu fer reviure Porcel o qui vulgueu, perquè el de debò importa és què (?) volem immortalitzar de nosaltres mateixos tot preguntant els altres.