Per ser climàticament neutra d’aquí al 2050, Europa ha de transformar el seu sistema energètic, que representa el 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la UE. Les estratègies de la UE per a la integració de sistema energètic i l’hidrogen, adoptades per la Comissió Europea, allanarán el camí cap a un sector energètic més eficient i interconnectat, impulsat pel doble objectiu d’un planeta més net i una economia més forta.

Aquestes dues estratègies presenten una nova agenda d’inversió en energies netes, d’acord amb el paquet de recuperació «Next Generation EU» de la Comissió i el Pacte Verd Europeu. Les inversions previstes tenen potencial per estimular la recuperació econòmica després de la crisi del coronavirus. Creen ocupació a Europa i reforcen el nostre lideratge i la nostra competitivitat en les indústries estratègiques, que són crucials per a la resiliència d’Europa.

Integració de sistema energètic

L’estratègia de la UE sobre la integració de sistema energètic proporcionarà el marc per a la transició a una energia ecològica. El model actual, en què el consum d’energia en el transport, la indústria, el gas i els edificis s’està produint en «compartiments separats», cadascun d’ells amb cadenes de valor, normes, infraestructures, planificació i operacions separades, no pot aconseguir la neutralitat climàtica d’aquí al 2050 de manera rendible. Així mateix, els costos canviants de les solucions innovadores s’han d’integrar en la manera en què gestionem el nostre sistema energètic. S’han de crear nous vincles entre sectors i aprofitar els avenços tecnològics.

La integració de sistema energètic vol dir que el sistema es planifica i gestiona en el seu conjunt, vinculant els diferents vectors energètics, infraestructures i sectors de consum. Aquest sistema connectat i flexible serà més eficient i reduirà els costos per a la societat. Per exemple, això significa un sistema en què l’electricitat que alimenta els automòbils d’Europa podria procedir de panells solars a les teulades, mentre que es manté la temperatura en els nostres edificis amb la calor d’una fàbrica propera, i la fàbrica s’alimenta de hidrogen net produït a partir d’energia eòlica marina.

Aquesta estratègia es basa en tres pilars principals:

  1. Un sistema energètic més «circular», centrat en l’eficiència energètica. L’estratègia identificarà accions concretes per aplicar a la pràctica el principi de «l’eficiència energètica primer» i utilitzar les fonts d’energia locals de manera més eficaç en els nostres edificis o comunitats. Hi ha un important potencial en la reutilització de la calor residual procedent d’instal·lacions industrials, de centres de dades o d’altres fonts, i d’energia produïda a partir de bioresidus o de plantes de tractament d’aigües residuals. La «onada de renovació» serà una part important d’aquestes reformes.
  2. Una major electrificació directa dels sectors d’ús final. Atès que el sector de l’electricitat té el major percentatge d’energies renovables, hauríem d’utilitzar cada vegada més l’electricitat quan sigui possible: per exemple, per a les bombes de calor en els edificis, així com els vehicles elèctrics en el transport o els forns elèctrics en determinades indústries. Entre els resultats visibles es trobarà una xarxa d’un milió de punts de recàrrega de vehicles elèctrics, juntament amb l’expansió de l’energia solar i eòlica.
  3. Per a aquells sectors en què l’electrificació resulta difícil, l’estratègia promou combustibles nets, inclosos l’hidrogen renovable i els biocarburants i el biogàs sostenibles. La Comissió proposarà un nou sistema de classificació i certificació per als combustibles renovables i amb baixes emissions de carboni.

L’estratègia estableix 38 accions per crear un sistema energètic més integrat, entre les quals s’inclouen la revisió de la legislació vigent, el suport financer, la investigació i el desplegament de noves tecnologies i eines digitals, les orientacions per als Estats membres sobre mesures fiscals i l’eliminació progressiva de les subvencions als combustibles fòssils, la reforma de la governança de mercat i la planificació de les infraestructures, així com una millor informació als consumidors. L’anàlisi dels obstacles existents en aquests àmbits aportarà informació per a les nostres propostes concretes, per exemple la revisió del Reglament RTE-E a la fi de 2020 o la revisió de la Directiva sobre fiscalitat de l’energia i del marc regulador del mercat de gas en 2021 .

L’estratègia de l’hidrogen

En un sistema energètic integrat, l’hidrogen pot donar suport a la descarbonització de la indústria, el transport, la generació d’electricitat i els edificis a Europa. L’estratègia de la UE sobre l’hidrogen aborda com fer realitat aquest potencial, a través de les inversions, la reglamentació, la creació de mercats i la recerca i la innovació.

L’hidrogen pot proporcionar energia a sectors que no són adequats per a l’electrificació i proporcionar emmagatzematge per equilibrar les variacions dels fluxos de les energies renovables, però això només es pot aconseguir mitjançant una acció coordinada entre els sectors públic i privat a escala de la UE. La prioritat consisteix a desenvolupar l’hidrogen renovable, produït utilitzant principalment energia eòlica i solar. No obstant això, a curt i mig termini es necessiten altres formes d’hidrogen baix en carboni per reduir ràpidament les emissions i donar suport al desenvolupament d’un mercat viable.

Aquesta transició gradual requerirà un enfocament per fases:

  1. De 2020-2024 es donarà suport a la instal·lació de al menys 6 gigawatts d’electrolitzadors d’hidrogen renovable a la UE i la producció de fins a un milió de tones d’hidrogen renovable.
  2. De 2025 a 2030, cal que l’hidrogen es converteixi en una part intrínseca del nostre sistema energètic integrat, amb al menys 40 gigawatts d’electrolitzadors d’hidrogen renovable i la producció de fins a 10 milions de tones d’hidrogen renovable a la UE.
  3. Del 2030 a 2050, s’espera que les tecnologies de l’hidrogen renovable arribin a la maduresa i es despleguin a gran escala en tots els sectors de difícil descarbonització.

Per contribuir a fer realitat aquesta estratègia, la Comissió ha posat en marxa l’Aliança europea per un hidrogen net amb líders de la indústria, la societat civil, ministres nacionals i regionals i el Banc Europeu d’Inversions. L’Aliança crearà una cartera de projectes d’inversió per expandir la producció i donarà suport a la demanda d’hidrogen net a la UE.

Per centrar el suport a les tecnologies més netes disponibles, la Comissió procurarà introduir normes, terminologia i certificació comuns, prenent com a base les emissions de carboni al llarg del cicle de vida i la legislació vigent en matèria de clima i energia, i en línia amb la taxonomia de la UE per a les inversions sostenibles. La Comissió proposarà mesures estratègiques i reglamentàries per a crear seguretat per als inversors, facilitar l’adopció de l’hidrogen, promoure les infraestructures i les xarxes logístiques necessàries, adaptar els instruments de planificació d’infraestructures i donar suport a les inversions, en particular a través del pla de recuperació « Next Generation EU ».

Més informació: