Tag: Francesc Parcerisas (Page 1 of 7)

Taula rodona «Joan Fontcuberta i Gel: una vida dedicada a la traducció»

El proper dimarts 19 de novembre, a les 11 del matí, se celebrarà la taula rodona «Joan Fontcuberta i Gel: una vida dedicada a la traducció» a l’aula 004 (Carles Riba) de la FTI. Hi intervindran Ramon Farrés, Joan Ferrarons, Francesc Parcerisas, Joaquim Sala-Sanahuja, Joan Sellent i Dolors Udina.

A les vitrines de la Biblioteca d’Humanitats de la UAB es podrà veure l’exposició “JOAN FONTCUBERTA, TOTS ELS COLORS DEL CAMALEÓ. Art i ètica de la traducció” de l’11 de novembre de 2019 al 7 de gener de 2020

Joan Fontcuberta i Gel (Argentona, 1938 – Barcelona, 2018) fou un dels traductors al català més destacats de tots els temps. Va traduir de l’alemany i de l’anglès més d’un centenar de llibres de diferents gèneres, com ara l’assaig, la poesia, la prosa autobiogràfica o el teatre, i de matèries molt diverses: l’art, la divulgació científica, la filosofia, la mitologia, la lingüística, la sociologia… La llista ingent d’autors que ha incorporat a les lletres catalanes inclou figures de la talla de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Hermann Broch, Arthur Conan Doyle, Friedrich Engels, Johann Wolfgang von Goethe, Günter Grass, Graham Greene, Rainer Maria Rilke, Heinrich Heine, Hugo von Hofmannsthal, Franz Kafka, Herta Müller o Philip Roth. Cal destacar la preferència per Thomas Mann i Stefan Zweig, dels quals va traduir algunes de les seves creacions més reeixides. També va ser un dels pioners de la traducció audiovisual al català, i durant anys va traduir guions per a Televisió Espanyola a Catalunya i, especialment, per a Televisió de Catalunya, amb la qual va col·laborar des del seu naixement. La seva tasca li valgué el reconeixement de la crítica, la professió i els lectors, i fou distingida amb premis com
el de la Institució de les Lletres Catalanes a la millor traducció dels anys 1989-1991, concedit per La mort de Virgili de Hermann Broch el 1991, o el Premi Ciutat de Barcelona, per la traducció de La impaciència del cor de Stefan Zweig l’any 2010.

Va ser un dels primers catedràtics de traducció de l’Estat i durant gairebé 40 anys va impartir classes a la a Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on al llarg de la seva carrera acadèmica ocupà diferents càrrecs, entre els quals el de degà de la FTI, entre 1999 i 2003.

Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona (1985) i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (2001), Ramon Farrés és professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1995. Els seus interessos de recerca se centren en la història de la traducció als Pasïsos Catalans durant el segle XX i en la traducció literària de l’alemany al català i del català a l’alemany. Dintre d’aquests paràmetres se situava ja la seva tesi doctoral, que va donar lloc al llibre Antoni Pous. L’obra essencial (2005), i posteriorment ha continuat publicant treballs a l’entorn d’aquesta temàtica. Alhora, és autor d’una llarga llista de traduccions de literatura en llengua alemanya, en la qual destaquen els noms de Rainer Maria Rilke, Hannah Arendt, Thomas Bernhard, Elfriede Jelinek, Werner Schwab o Paul Maar. També va tenir cura de l’edició del quart volum del Teatre Complet de Bertolt Brecht (2005).

Joan Ferrarons i Llagostera ha traduït Hesse, Suttner, Kafka, Lenz, Nietzsche i Süskind al català. Actualment cursa un doctorat en traducció i estudis interculturals, que compagina amb la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Francesc Parcerisas és poeta, traductor i crític literari. Membre destacat de la generació literària dels 70, ha publicat nombrosos llibres de poemes que li han valgut alguns dels premis més notables de les lletres catalanes com ara el Carles Riba (1966), el de la Crítica de poesia catalana (1983), el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya (1983) o el premi Lletra d’Or (1992) per Triomf del present (1991), que recull la seva obra poètica entre 1965 i 1983. Alhora, ha dut a terme una intensa tasca en el camp de la traducció literària amb la incorporació de grans noms de les lletres anglosaxones, italianes i franceses: Arthur Rimbaud, Francis Scott Fitzgerald, Edgar A. Poe, John R. R. Tolkien, Cesare Pavese, Doris Lessing o T. S. Eliot, entre molts d’altres. Aquesta tasca li ha estat reconeguda amb premis com ara el de la Crítica Serra d’Or de traducció poètica l’any per La llanterna de l’arç, de Seamus Heaney (1992), o el Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica i el Ciutat de Barcelona (2001) per Un esborrany de XXX Cantos, d’Ezra Pound. Ha dirigit la col·lecció de traduccions literàries «Clàssics Moderns» per a l’editorial EDHASA i ha dut a terme una vasta carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat degà. És autor de diversos assaigs sobre traducció, com ara Traducció, edició, ideologia (2009) i Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció, Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre (2013). En el camp de la crítica literària, ha col·laborat amb nombrosos diaris i revistes i ha aplegat alguns dels seus articles i assaigs al recull L’objecte immediat (1991). Ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004) i, del 2010 al 2016, el degà.

Joaquim Sala-Sanahuja és poeta i traductor. Compagina l’escriptura i la traducció amb la seva tasca com a docent a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1973 va escriure la seva primera obra poètica, La veu del ciclista, amb què guanyà el Premi Amadeu Oller. Entre les seves obres de creació, cal destacar Viatge a Tokushima i Pas de coro. Ha traduït, sobretot del francès, autors reconeguts com ara Gustave Flaubert (Madame Bovary), Charles Baudelaire (Petits poemes en prosa) o Guillaume Apollinaire (El bestiari), i del portuguès. És un dels grans introductors de Pessoa a Catalunya (Odes de Ricardo Reis, Poemes d’Alberto Caeiro, Poemes d’Álvaro de Campos…).

Des del 1979, Joan Sellent ha traduït de l’anglès al català i a l’espanyol per a diverses editorials, com ara Bruguera, Proa, Destino o Quaderns Crema, i ha estat traductor i adaptador de guions cinematogràfics i televisius per a TV3 i diversos estudis de doblatge de Barcelona. Ha impartit classes de traducció anglès-català a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona durant més de vint anys. La seva vasta trajectòria com a traductor inclou alguns dels autors més importants de la narrativa en llengua anglesa, com ara Willa Cather, Salman Rushdie, Paul Auster, Henry James, Noah Gordon, H. G. Wells o Charles Dickens. Tanmateix, s’ha dedicat especialment a la traducció teatral, amb una copiosa llista d’incorporacions d’alguns dels dramaturgs més grans de tots els temps en llengua anglesa, com ara William Shakespeare, Tennessee Williams, Harold Pinter, David Mamet, Arthur Miller, Neil LaBute, Oscar Wilde o George Bernard Shaw. Les seves traduccions s’estrenen als principals teatres de Barcelona, com ara el Romea, el Teatre Nacional, el Teatre Lliure, la Villarroel o el Teatre Grec. Fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2006 de Traducció en Llengua Catalana per la versió de Panorama des del pont d’Arthur Miller i amb el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 2007-08 per la traducció d’El rei Lear, de William Shakespeare.

Dolors Udina és traductora literària i ha estat professora de traducció a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB des del 1998. És membre de la Càtedra Jordi Arbonès des de la seva creació el 2003, integrant del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC) i membre del consell de redacció de la revista Quaderns. Revista de Traducció des de 2005. La primera novel·la que va traduir va ser Wide Sargasso Sea, de Jean Rhys, publicada per Columna el 1984, i, des de llavors, ha traduït més d’un centenar de novel·les d’autors com ara J. M. Coetzee, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien, Jane Austen i Virginia Woolf. Va ser editora de la versió catalana de la revista digital The Barcelona Review del 2000 al 2005 i ha publicat articles de tema literari a La Vanguardia, El País, Diario de Mallorca, Transversal, Vasos Comunicantes, Quaderns. Revista de Traducció i Reduccions.

Un nou mural a Traducció i Interpretació reprodueix un poema d’Anna Aguilar-Amat

La Facultat de Traducció i Interpretació ha tancat la celebració del seu 25è aniversari, que s’ha desenvolupat al llarg del curs 2017-2018, amb la inauguració d’un mural a la façana del centre que reprodueix un poema d’Anna Aguilar-Amat i la seva traducció a l’anglès d’Anna Crowe.

Un poema en català de la professora Anna Aguilar-Amat i la seva traducció a l’anglès d’Anna Crowe figuren, des del 23 de maig, a la façana exterior de la Facultat de Traducció i Interpretació. Aquest nou mural commemora el vint-i-cinquè aniversari del centre.

El mural va ser inaugurat en l’acte festiu que va posar punt i final al cicle d’activitats organitzat al llarg d’aquest curs per celebrar l’efemèride. El degà de la facultat, Albert Branchadell, va explicar que, amb aquest poema sobre la façana, la Facultat vol que quedi un record d’aquest vint-i-cinquè aniversari. Aquest curs de celebració, a més, ha servit, segons va afirmar Branchadell, per pensar “què volem fer en el futur” en els tres àmbits que abasta l’activitat acadèmica del centre: la traducció, la interpretació i els estudis d’Àsia oriental.

Per la seva banda, la vicerectora de Comunicació i de Promoció, Virginia Luzón, va felicitar el centre en nom de la Universitat i va afirmar que aquest aniversari és l’ocasió per “retre homenatge al conjunt de persones” que han contribuït al desenvolupament del centre i que “estan disposades a afrontar nous reptes en el futur”.

L’autora del poema i professora del Departament de Traducció i d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental, Anna Aguilar-Amat, va llegir la seva obra i va expressar que aquest mural representa “una deferència a totes les dones que escriuren amb paraules o amb fets”. El poema diu així:

“L’èxit et col·loca al punt de mira al punt de mira”, va dir l’actor.
Si fas fotos boniques, et llevaran la càmera.
T’apartaran dels fills perquè t’estimen massa,
t’acusaran de lladre o de trampós si trobes
quelcom d’útil a les seves deixalles.
Però l’idioma no.
Et sostreuran la bona volutat, i hi deixaran en
el seu lloc segones intencions, que són les seves.
D’allò que no comprenen, la culpa serà teva, i
et negaran, fins que tu sol t’excloguis de la festa.
Menjaran les viandes que tens a la nevera i
menysprearan després la teva fam.
Però l’idioma, no.
T’ho podran treure tot, tret de l’idioma,
i de l’idioma no et podran prendre les idees,
car elles romandran com aigües subterrànies
per sota d’altres llengües.
Si volguessin robar-te les idees, el furt
el faries tu: tu els robaries el cervell,
els pensaments dels opressors replicarien
els teus i et donarien a tu tota la força,
tota la seva força,
i engrossida,
amb la que un dia et van prendre.

Aquesta iniciativa es realitza des de fa quatre anys. Els autors dels poemes de les edicions anteriors van ser Francesc Parcerisas, Jordi Mas i Joaquim Sala-Sanahuja, tots ells professors de la Facultat de Traducció i d’Interpretació.

Un cop acabada la presentació del poema va tenir lloc la cloenda dels actes de celebració del 25è aniversari de la Facultat de Traducció i Interpretació (FTI) de la UAB.

Mircea Cărtărescu a la UAB

La Facultat de Traducció i d’Interpretació, la Facultat de Filosofia i Lletres, el Lectorat de Romanès de la UAB i la Institució de les Lletres Catalanes organitzen la jornada internacional “El prodigi de les lletres: aproximació a l’obra de Mircea Cărtărescu “.
La jornada, que tindrà lloc dilluns 14 de maig, abordarà l’obra del prestigiós escriptor romanès Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1956), recentment guardonat amb els premis Formentor de les Lletres 2018 i Thomas Mann de Literatura 2018, des d’una perspectiva plural, que té en compte la seva excel·lent  recepció en el món hispànic i català.
Mircea Cărtărescu participarà en les diferents seccions de la jornada i impartirà una conferència en la seva secció final. L’acompanyaran els seus traductors al castellà i al català, Marian Ochoa de Eribe, Antònia Escandell Tur i Xavier Montoliu Pauli, guanyadors de diversos premis per les seves traduccions de l’obra cartaresquiana, els quals compartiran la seva experiència de traduir l’univers excepcional d’una de les figures més prominents de la literatura actual.
La jornada s’emmarca en els actes de celebració del 25è aniversari de la Facultat de Traducció i d’Interpretació i en les accions realitzades pel Lectorat de romanès de la UAB amb motiu del Centenari de la Gran Unió de 1918. La jornada compta amb la col·laboració  del Consolat General de Romania a Barcelona, del Departament de Filologia Francesa i Romànica de la UAB, de l’Institut d’Estudis Catalans i del Festival Barcelona Poesia.

Programa de la jornada
“El prodigi de les lletres: aproximació a l’obra de Mircea Cărtărescu”
14 de maig 2018

10-13, Facultat de Traducció i d’Interpretació, Aula Carles Riba (004)

10-10.30
Inauguració de la jornada a càrrec de: Màrius Martínez, Vicerector de Relacions Internacionals de la UAB, Albert Branchadell, Degà de la Facultat de Traducció i d’Interpretació i Francesc Parcerisas, membre del Consell Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes

Ioana Alexandrescu (Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat d’Oradea), “Mircea Cărtărescu: una introducción”

10.30-11.30
Tot ho és tot: el món literari de Mircea Cărtărescu
Moderador: Francesc Parcerisas

D. Sam Abrams, “Mircea Cărtărescu: enllà de tot”
Francesc Serés, “La reinvenció de la novel·la (una altra vegada)”
Xavier Pla (Universitat de Girona), “El vell instint fabulador: Mircea Cărtărescu en temps d’autoficció”
11.30-12 Pausa cafè

12-13
Paraules que transiten: traduir Mircea Cărtărescu
Moderadora: Dolors Udina

Marian Ochoa de Eribe, “Traducir a Mircea Cărtărescu, una aventura transformadora”
Antònia Escandell Tur, “Possibilitats i límits en la traducció de Solenoid, de Mircea Cărtărescu, al català”
Xavier Montoliu Pauli, “Per què ens estimem Mircea Cărtărescu”

13-15 Pausa dinar

15-17, Facultat de Filosofia i Lletres, Sala de juntes

Camins de lectura per l’univers cartaresquià
Moderadora: Helena Aguilà Ruzola

Octavio Cano Silva (Universitat de Barcelona), “Ascensión en espiral: el impulso literario en el intercambio epistolar”
Alba Diz Villanueva (Universitat Complutense de Madrid), “La intratextualidad cartaresquiana”
Mihai Iacob (Universitat de Bucarest), “La cara española de Mircea Cărtărescu: dificultades del estudio de la ‘autoimagen’ del escritor”
Berta Ares Yáñez (Universitat Pompeu Fabra), “En el oscuro laberinto”
Santiago Muñoz (Universitat de Barcelona), “La idea de salvación en Mircea Cărtărescu y Walter Benjamin”

19-20, Institut d’Estudis Catalans, Sala Prat de la Riba

Conferència de Mircea Cărtărescu
“Poezia românească de după război” (“La poesia romanesa de postguerra”)

Recital de poesia romanesa amb Marc Romera

Cartell de la jornada
Programa de la jornada

« Older posts

© 2021 BLOG DEL DTIEAO

Theme by Anders NorenUp ↑