Month: November 2019 (Page 1 of 2)

Taller de Sketch Engine avançat

El grup Tradumàtica amb ajuda del Dotorat de Traducció i Estudis Interculturals organitza un taller sobre l’eina Sketch Engine que es pot fer servir gratuitament pels alumnes de la UAB durant el proper any almenys i que és molt útil per extraure informació de corpus creat adhoc des de la web.

Sketch Engine és una eina d’anàlisi textual que permet el tractament automàtic de diverses llengües, obtenir freqüències, glossaris, distàncies i distribució de les paraules, etc. Permet el marcatge i etiquetatge automàtic per tal de facilitar que les consultes ulteriors siguin més eficients i els corpus resultants més complets. És una eina molt útil pels alumnes de doctorat i de màster, així com alumnes de grau que estiguin fent el seu TFG.

El taller serà impartit el dimecres 11 de desembre de 15:30 a 18:30 h a l’aula D de la FTI per la professora convidada Pilar León Arauz de la Universitat de Granada.

La traducción del chino en España: literatura y cine

El Grupo de Investigación sobre Traducción Chino-Español/Catalán (TXICC) se complace en anunciar el lanzamiento de dos bases de datos de acceso abierto que son producto de años de investigación de algunas de sus investigadoras.

Por una parte, se trata de “El cine chino traducido en España”, que contiene todas las películas originarias de territorios de habla china que han llegado a España a través de canales diferentes, como, por ejemplo, el cine y los festivales. Esta base de datos pretende ofrecer una imagen real sobre qué tipo de cine chino nos llega y proporcionar datos para analizar el cine chino desde la perspectiva de la traducción audiovisual.

Por la otra, “La literatura china traducida en España” es una base de datos gemela que recoge toda la literatura china publicada en nuestro país y que ha sido traducida a alguna de sus lenguas oficiales. Su objetivo es proporcionar datos empíricos que permitan analizar diferentes aspectos de la literatura china a través de la traducción literaria, como, por ejemplo, la (in)visibilidad del traductor y la repercusión de determinadas obras a través de sus ediciones y traducciones.

Ambas bases de datos son dinámicas, puesto que se van actualizando regularmente y nacen con vocación de transferencia a la sociedad, puesto que su interés sin duda trasciende el ámbito académico.

Los resultados del proyecto, que se ha podido materializar gracias al apoyo económico de la Fundació Institut Confuci de Barcelona y del Departament de Traducció, d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UAB, serán presentados el día 12 de diciembre a las 18h en la sede de la Fundació Institut Confuci de Barcelona. Las investigadoras a cargo del proyecto nos explicarán las motivaciones detrás de esta idea, el largo y arduo proceso de creación, sus funcionalidades y el potencial que alberga en su diseño actual. Nos encantaría poder contar con tu presencia el día de la presentación.

Lugar: Fundació Institut Confuci de Barcelona, c/ Elisabets, 10 (interior), Barcelona 08001 Fecha: 12 de diciembre a las 18h

La entrada es gratis pero hay que inscribirse en el enlace siguiente:

https://www.confuciobarcelona.es/actividades/cultura/cultura/1213-la-traduccion-del-chino-en-espana-literatura-y-cine

Taula rodona «Joan Fontcuberta i Gel: una vida dedicada a la traducció»

El proper dimarts 19 de novembre, a les 11 del matí, se celebrarà la taula rodona «Joan Fontcuberta i Gel: una vida dedicada a la traducció» a l’aula 004 (Carles Riba) de la FTI. Hi intervindran Ramon Farrés, Joan Ferrarons, Francesc Parcerisas, Joaquim Sala-Sanahuja, Joan Sellent i Dolors Udina.

A les vitrines de la Biblioteca d’Humanitats de la UAB es podrà veure l’exposició “JOAN FONTCUBERTA, TOTS ELS COLORS DEL CAMALEÓ. Art i ètica de la traducció” de l’11 de novembre de 2019 al 7 de gener de 2020

Joan Fontcuberta i Gel (Argentona, 1938 – Barcelona, 2018) fou un dels traductors al català més destacats de tots els temps. Va traduir de l’alemany i de l’anglès més d’un centenar de llibres de diferents gèneres, com ara l’assaig, la poesia, la prosa autobiogràfica o el teatre, i de matèries molt diverses: l’art, la divulgació científica, la filosofia, la mitologia, la lingüística, la sociologia… La llista ingent d’autors que ha incorporat a les lletres catalanes inclou figures de la talla de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Hermann Broch, Arthur Conan Doyle, Friedrich Engels, Johann Wolfgang von Goethe, Günter Grass, Graham Greene, Rainer Maria Rilke, Heinrich Heine, Hugo von Hofmannsthal, Franz Kafka, Herta Müller o Philip Roth. Cal destacar la preferència per Thomas Mann i Stefan Zweig, dels quals va traduir algunes de les seves creacions més reeixides. També va ser un dels pioners de la traducció audiovisual al català, i durant anys va traduir guions per a Televisió Espanyola a Catalunya i, especialment, per a Televisió de Catalunya, amb la qual va col·laborar des del seu naixement. La seva tasca li valgué el reconeixement de la crítica, la professió i els lectors, i fou distingida amb premis com
el de la Institució de les Lletres Catalanes a la millor traducció dels anys 1989-1991, concedit per La mort de Virgili de Hermann Broch el 1991, o el Premi Ciutat de Barcelona, per la traducció de La impaciència del cor de Stefan Zweig l’any 2010.

Va ser un dels primers catedràtics de traducció de l’Estat i durant gairebé 40 anys va impartir classes a la a Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on al llarg de la seva carrera acadèmica ocupà diferents càrrecs, entre els quals el de degà de la FTI, entre 1999 i 2003.

Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona (1985) i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (2001), Ramon Farrés és professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1995. Els seus interessos de recerca se centren en la història de la traducció als Pasïsos Catalans durant el segle XX i en la traducció literària de l’alemany al català i del català a l’alemany. Dintre d’aquests paràmetres se situava ja la seva tesi doctoral, que va donar lloc al llibre Antoni Pous. L’obra essencial (2005), i posteriorment ha continuat publicant treballs a l’entorn d’aquesta temàtica. Alhora, és autor d’una llarga llista de traduccions de literatura en llengua alemanya, en la qual destaquen els noms de Rainer Maria Rilke, Hannah Arendt, Thomas Bernhard, Elfriede Jelinek, Werner Schwab o Paul Maar. També va tenir cura de l’edició del quart volum del Teatre Complet de Bertolt Brecht (2005).

Joan Ferrarons i Llagostera ha traduït Hesse, Suttner, Kafka, Lenz, Nietzsche i Süskind al català. Actualment cursa un doctorat en traducció i estudis interculturals, que compagina amb la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Francesc Parcerisas és poeta, traductor i crític literari. Membre destacat de la generació literària dels 70, ha publicat nombrosos llibres de poemes que li han valgut alguns dels premis més notables de les lletres catalanes com ara el Carles Riba (1966), el de la Crítica de poesia catalana (1983), el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya (1983) o el premi Lletra d’Or (1992) per Triomf del present (1991), que recull la seva obra poètica entre 1965 i 1983. Alhora, ha dut a terme una intensa tasca en el camp de la traducció literària amb la incorporació de grans noms de les lletres anglosaxones, italianes i franceses: Arthur Rimbaud, Francis Scott Fitzgerald, Edgar A. Poe, John R. R. Tolkien, Cesare Pavese, Doris Lessing o T. S. Eliot, entre molts d’altres. Aquesta tasca li ha estat reconeguda amb premis com ara el de la Crítica Serra d’Or de traducció poètica l’any per La llanterna de l’arç, de Seamus Heaney (1992), o el Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica i el Ciutat de Barcelona (2001) per Un esborrany de XXX Cantos, d’Ezra Pound. Ha dirigit la col·lecció de traduccions literàries «Clàssics Moderns» per a l’editorial EDHASA i ha dut a terme una vasta carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat degà. És autor de diversos assaigs sobre traducció, com ara Traducció, edició, ideologia (2009) i Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció, Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre (2013). En el camp de la crítica literària, ha col·laborat amb nombrosos diaris i revistes i ha aplegat alguns dels seus articles i assaigs al recull L’objecte immediat (1991). Ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004) i, del 2010 al 2016, el degà.

Joaquim Sala-Sanahuja és poeta i traductor. Compagina l’escriptura i la traducció amb la seva tasca com a docent a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1973 va escriure la seva primera obra poètica, La veu del ciclista, amb què guanyà el Premi Amadeu Oller. Entre les seves obres de creació, cal destacar Viatge a Tokushima i Pas de coro. Ha traduït, sobretot del francès, autors reconeguts com ara Gustave Flaubert (Madame Bovary), Charles Baudelaire (Petits poemes en prosa) o Guillaume Apollinaire (El bestiari), i del portuguès. És un dels grans introductors de Pessoa a Catalunya (Odes de Ricardo Reis, Poemes d’Alberto Caeiro, Poemes d’Álvaro de Campos…).

Des del 1979, Joan Sellent ha traduït de l’anglès al català i a l’espanyol per a diverses editorials, com ara Bruguera, Proa, Destino o Quaderns Crema, i ha estat traductor i adaptador de guions cinematogràfics i televisius per a TV3 i diversos estudis de doblatge de Barcelona. Ha impartit classes de traducció anglès-català a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona durant més de vint anys. La seva vasta trajectòria com a traductor inclou alguns dels autors més importants de la narrativa en llengua anglesa, com ara Willa Cather, Salman Rushdie, Paul Auster, Henry James, Noah Gordon, H. G. Wells o Charles Dickens. Tanmateix, s’ha dedicat especialment a la traducció teatral, amb una copiosa llista d’incorporacions d’alguns dels dramaturgs més grans de tots els temps en llengua anglesa, com ara William Shakespeare, Tennessee Williams, Harold Pinter, David Mamet, Arthur Miller, Neil LaBute, Oscar Wilde o George Bernard Shaw. Les seves traduccions s’estrenen als principals teatres de Barcelona, com ara el Romea, el Teatre Nacional, el Teatre Lliure, la Villarroel o el Teatre Grec. Fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2006 de Traducció en Llengua Catalana per la versió de Panorama des del pont d’Arthur Miller i amb el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 2007-08 per la traducció d’El rei Lear, de William Shakespeare.

Dolors Udina és traductora literària i ha estat professora de traducció a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB des del 1998. És membre de la Càtedra Jordi Arbonès des de la seva creació el 2003, integrant del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC) i membre del consell de redacció de la revista Quaderns. Revista de Traducció des de 2005. La primera novel·la que va traduir va ser Wide Sargasso Sea, de Jean Rhys, publicada per Columna el 1984, i, des de llavors, ha traduït més d’un centenar de novel·les d’autors com ara J. M. Coetzee, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien, Jane Austen i Virginia Woolf. Va ser editora de la versió catalana de la revista digital The Barcelona Review del 2000 al 2005 i ha publicat articles de tema literari a La Vanguardia, El País, Diario de Mallorca, Transversal, Vasos Comunicantes, Quaderns. Revista de Traducció i Reduccions.

« Older posts

© 2021 BLOG DEL DTIEAO

Theme by Anders NorenUp ↑