Month: May 2019 (Page 1 of 3)

Las profesoras Pilar Orero y Anna Matamala del grupo TransMedia Catalonia han participado en la elaboraci贸n de la Norma UNE 153101 EX Lectura F谩cil

La Norma UNE 153101 EX Lectura F谩cil. Pautas y recomendaciones para la elaboraci贸n de documentos define la Lectura F谩cil como 鈥渦n m茅todo que recoge un conjunto de pautas y recomendaciones relativas a la redacci贸n de textos, al dise帽o/maquetaci贸n de documentos y a la validaci贸n de la comprensibilidad de los mismos, destinado a hacer accesible la informaci贸n a personas con dificultades de comprensi贸n lectora鈥. Publicada en mayo de 2018, supuso un hito en el 谩mbito mundial por ser la primera norma en abordar la Lectura F谩cil desde un Organismo de Normalizaci贸n. Esta norma plantea la elaboraci贸n de documentos a trav茅s de un proceso participativo que incluye una fase de creaci贸n o adaptaci贸n, y una fase de validaci贸n.

Las personas con dificultades de comprensi贸n lectora son quienes realizan la validaci贸n. Consiste en un proceso guiado de evaluaci贸n de la comprensibilidad del documento y es un requisito imprescindible para su elaboraci贸n. Si todas las fases son importantes, el proceso de validaci贸n es el garante de la calidad en el resultado final. As铆, implica una colaboraci贸n continua entre las personas que validan los documentos y el resto de profesionales que intervienen en el proceso, como adaptadores, creadores y dinamizadores, etc. En todos los casos, se trata de un trabajo exhaustivo con un marcado car谩cter profesional, de ah铆 la gran importancia que supone tener una norma que permita regular estos procesos y estipular sus bases.

M谩s informaci贸n

10 anys del grup de recerca MIRAS

Com ja 茅s tradici贸 cada dos anys, el passat dijous 16 de maig, vam celebrar la VIII Jornada sobre Interpretaci贸 als Serveis P煤blics, organitzada pel grup MIRAS. Enguany, per貌, la jornada ha estat especial, perqu猫 hem celebrat els 10 anys des de la creaci贸 del grup.

10 anys de MIRAS
Tot i que comptem com a data de creaci贸 del grup l鈥檃ny 2009, que fou la data en qu猫 vam iniciar el primer projecte finan莽at, la creaci贸 del grup s鈥檋avia comen莽at a gestar ja en els anys 2007 i 2008. El 2009 ens vam constituir oficialment, primer com a grup de recerca de la UAB i, al cap de pocs anys, com a grup SGR.
No far茅 aqu铆 un rep脿s quantitatiu de la feina feta des dels inicis fins ara, que 茅s molta, sin贸 que vull analitzar per qu猫 som on som i per qu猫 podem parlar d鈥檜n grup que s鈥檋a fet un lloc en el mapa de la recerca en ISP.
MIRAS 茅s:

  • un grup que t茅 inter猫s per q眉estions socials, i aix貌 imprimeix una manera de fer.
  • un grup que ent茅n la recerca en la seva vessant d鈥檃plicaci贸 a la societat i, si pot ser, la recerca que incideix en el canvi. Entenem una recerca justa socialment, preocupada per i dedicada de manera efectiva als problemes reals que afecten el conjunt de la ciutadania.
  • un grup on han predominat les dones, 茅s un grup amb mirada femenina.
  • un grup obert. Des dels inicis vam tenir clar que no pod铆em estudiar la ISP sense integrar al grup aquells que treballen amb la ISP di脿riament.

10 anys d鈥橧SP
El mes passat, vaig estar en una jornada nacional sobre ISP, on una de les frases m茅s repetides va ser que durant els 煤ltims 10 anys no han canviat massa coses. Hi havia una sensaci贸 generalitzada que el mateix discurs de fa 10 anys es podria aplicar a la situaci贸 actual de la ISP. 脡s cert que hi ha coses que no han canviat. Per貌 prefereixo comen莽ar per aquelles que s铆 que crec que han canviat.
Gr脿cies a la recerca seriosa que s鈥檋a dut a terme, avui coneixem molt b茅 el context de la ISP, i coneixem tamb茅 molt b茅 les compet猫ncies, les formes de treball, les modalitats i les necessitats dels int猫rprets socials en l鈥檃ctualitat.

Des de la universitat, i concretament des de la UAB, hem donat a la ISP el valor que es mereix en l鈥櫭爉bit de la recerca i l鈥檋em situat en els estudis de Grau i de M脿ster.

Des de les associacions professionals s鈥檋a vetllat per la creaci贸 de pautes 猫tiques i per la den煤ncia de males pr脿ctiques.
I els professionals que en el seu dia a dia treballen amb int猫rprets han comen莽at a q眉estionar-se que aquelles solucions ad hoc que moltes vegades se鈥檒s han ofert no garanteixen la bona provisi贸 dels seus serveis.

Qu猫 茅s el que no ha canviat? Doncs no ha canviat el que dep猫n de l鈥檃dministraci贸. Les nostres recerques d鈥檃quests anys han posat de manifest les mancances en la qualitat de la feina dels int猫rprets. Per貌 est脿 clar que els int猫rprets s贸n l鈥櫭簂tim esgla贸 d鈥檜n sistema que no funciona perqu猫 no hi ha voluntat de millorar-lo. Fins i tot en els moments en qu猫 agents externs hi han obligat, com ara la famosa directiva europea 2010/64, l鈥檃dministraci贸 ha mirat cap a una altra banda i ha prioritzat la facilitat en la gesti贸 dels serveis i el lucre de certes empreses que no pas la vulneraci贸 constant de drets que suposen les males pr脿ctiques d鈥檌nterpretaci贸.

En els temps que corren a Europa (i a casa nostra), avui m茅s que mai t茅 sentit una reflexi贸 sobre la ISP i sobre la societat que volem. Tenim una base s貌lida (professional, acad猫mica) per a fer propostes formatives i disposar d鈥檜n sistema d鈥檃creditaci贸 adequat. Perqu猫 nom茅s s鈥檃conseguir脿 la professionalitzaci贸 merescuda si no s鈥檕bvia la necessitat d鈥檌mplantar proves avaluables, objectives i fiables i la formaci贸 especialitzada dels que aspiren a exercir la professi贸. I, d鈥檃ltra banda, nom茅s amb unes condicions laborals dignes la professi贸 podr脿 atraure els professionals millor formats.

Marta Arum铆, investigadora principal del grup MIRAS del DTIEAO.

Rebuild, nou projecte europeu: implementant solucions TIC per ajudar als migrants i refugiats a Europa.

L鈥檈quip de recerca liderat per la professora Pilar Orero va participar en la reuni贸 que ha donat el tret de sortida al projecte europeu REBUILD. Aquest project t茅 com objectiu crear una plataforma digital que doni suport al migrant per accedir a orientaci贸 i serveis essencials, aix铆 com tamb茅 ajudi a les institucions p煤bliques i privades (ONGs, Associacions de suport) a entendre millor les necessitats dels nouvinguts i en faciliti la comunicaci贸.

REBUILD (ICT-enabled integration facilitator and life rebuilding guidance) es desenvolupar脿 durant els propers tres anys. L鈥檈quip de recerca descriu el concepte d鈥檃quest projecte com una eina essencial per entendre les necessitats dels migrants i un alhora un portal per accedir a serveis que ajudin a la seva integraci贸 en la seva societat d鈥檃collida.

La crisi migrat貌ria a Europa, que va experimentar un dels seus punts 脿lgids l鈥檃ny 2015 amb l鈥檕nada de refugiats en pa茂sos com Gr猫cia i It脿lia, va evidenciar una manca de recursos per poder ajudar i orientar de manera efectiva als migrants. La nova eina ha d鈥檃judar a cobrir els buits detectats per la comissi贸 europea, especialment pel que fa en entendre qui 茅s la persona que arriba i sobretot, quines s贸n les seves necessitats primordials. L鈥檈ina estar脿 connectada amb serveis oferts directament per socis del consorci, aix铆 com tamb茅 guiar脿 al migrant en els passos necessaris per accedir-ne a d鈥檃ltres oferts tan per organismes p煤blics com altres entitats.

REBUILD proveir脿 d鈥檜n toolbox de solucions on involucrar脿 als usuaris en el proc茅s de disseny. Migrants, refugiats i prove茂dors locals de serveis participaran tan el definici贸 de requeriments per al disseny de les eines, com en la validaci贸 de la soluci贸. Taller de co-creaci贸, entrevistes, focus groups, aix铆 com tests i pilots es succeiran de manera iterativa a Gr猫cia, It脿lia i Catalunya. El nucli de les tecnologies seleccionades oferiran tamb茅 m脿xima seguretat a l鈥檜suari (seguint estrictes procediments 猫tics i d鈥檃compliment de la RGPD), generaci贸 de perfils d鈥檜suari i recomanacions personalitzades mitjan莽ant intel路lig猫ncia artificial i assistents virtuals.

L鈥檈quip de TransMedia Catalonia tindr脿 una participaci贸 centrada en 4 eixos:

  • Definici贸 i creaci贸 de canals de comunicaci贸 accessible,
  • Execuci贸 d鈥檃ctivitats de co-creaci贸 a l鈥橴AB,
  • Execuci贸 i avaluaci贸 del pilot nacional,
  • Suport en la gesti贸 d鈥檃spectes 猫tics en el projecte.

Accessibilitat i confian莽a: elements claus per a la comunicaci贸

L鈥橴AB t茅 un rol central en un dels reptes m茅s complexes del projecte: identificar els conflictes que poden sorgir durant la comunicaci贸 entre l鈥檈ina i l鈥檜suari, i definir m猫todes comunicatius alternatius perqu猫 aquesta interacci贸 sigui efectiva i fiable. Per aquest motiu, REBUILD est脿 conceptualitzat en l鈥櫭簊 de comunicaci贸 multi-modal, que tan pot ser escrita com per l鈥櫭簊 de recursos visuals (pictogrames i clips multim猫dia). La gran diversitat i tipologies d鈥檜suari fa d鈥檃questa tasca un repte on el grup de recerca en liderar脿 les tasques associades.

La participaci贸 de la UAB en el projecte HELIOS, que est脿 finan莽at pel programa H2020, est脿 formada per un equip multidisciplinar, format per Pilar Orero, Blanca Arias, Mar铆a Jimenez i Pau Pamplona del Departament de Traducci贸 i Interpretaci贸 i d鈥橢studis de l鈥櫭sia Oriental, amb la col路laboraci贸 d鈥橭lga Soler-Vilageliu, del Departament de Psicologia B脿sica, Evolutiva i de l鈥橢ducaci贸.

En total, hi participen 11 institucions i empreses, entre elles, a m茅s de la UAB, UNIVERSITA TELEMATICA INTERNAZIONALE-UNINETTUNO, INGEGNERIA INFORMATICA SPA, ETHNIKO KENTRO EREVNAS KAI TECHNOLOGIKIS ANAPTYXIS CERTH, UNIVERSIDAD POLITECNICA DE MADRID, DEN INSTITUTE , SOCIETA’ COOPERATIVA SOCIALE CAMELOT A R.L., SYLLOGOS ETHELONTON KILKIS OMNES, VRIJE UNIVERSITEIT BRUSSEL, MITROPOLITIKI ANAPTYKSIAKI THESSALONIKIS (MDATh) UNITED NATIONS EDUCATIONAL, SCIENTIFIC AND CULTURAL ORGANIZATION -UNESCO..

« Older posts

© 2021 BLOG DEL DTIEAO

Theme by Anders NorenUp ↑