Month: March 2014

Confer√®ncia¬†del Prof. Shuhei Hosokawa. ‚ÄúManga y Genji Monogatari. El desaf√≠o de visualizar y narrar la literatura cl√°sica‚ÄĚ.

Seminari Permanent d’Investigació i Doctorat РTribuna d’Àsia Oriental
Confer√®ncia¬† del Prof. Shuhei Hosokawa (International Research Center for Japanese Studies, Nichibunken, Kyoto) ‚ÄúManga y Genji Monogatari. El desaf√≠o de visualizar y narrar la literatura cl√°sica‚ÄĚ

En aquesta confer√®ncia, el Prof. Hosokawa plantejar√† un recorregut general sobre la hist√≤ria del manga i ens mostrar√† com, simult√†niament als temes de m√©s √®xit en el manga actual, la ind√ļstria del c√≤mic japon√®s est√† emprant la literatura cl√†ssica nipona com a base per a noves creacions. La confer√®ncia se centrar√† en el cas del Genji Monogatari, el cl√†ssic japon√®s del segle XI i la seva adaptaci√≥ al manga per part de l‚Äôautor Asaki Yumemishi.

Shuhei Hosokawa √©s professor en el International Research Center for Japanese Studies, Nichibunken, de Kyoto. Doctor en Musicologia per la Universitat de Musicologia i Belles Arts de Tokio, les seves recerques se centren en l‚Äôestudi sociol√≤gic de la m√ļsica moderna japonesa i la seva influ√®ncia i semblan√ßa amb d‚Äôaltres g√®neres musicals. Ha publicat diversos llibres sobre la hist√≤ria de la cultura popular japonesa i la hist√≤ria cultural de la comunitat japonesa-brasilera. Entre els seus estudis destaquen: Samba no Kunini Enka wa Nagareru (Enka al pa√≠s de la samba), Chuo Koronsha,¬†Tokyo,¬†1995; Shinemaya Burajiru wo Yuku (L‚Äôexhibidor de cinema al Brasil),¬†Shinchosha,¬†Tokyo,¬†1998; i juntament amb Toru Mitsui Karaoke around the World: Global Technology and Local Singing, Routledge, Londo-New York, 1998.

Dia:  1 d’abril de 2014
Hora: 15:30h
Lloc: Aula 2, FTI
Organitza: Departament de Traducció i Interpretació, Facultat de Traducció i Interpretació, Grup de Recerca InterAsia, Centre d’Estudis i Recerca sobre Àsia Oriental
Conferenciant: Prof. Shuhei Hosokawa
Presenta: Prof. Blai Guarné
Modera: Profa. Minoru Shiraishi

 

 

Projecci√≥ del documental ‚ÄúAinu. Caminos a la memoria‚ÄĚ i debat amb Marcos Centeno Mart√≠n i Almudena Garc√≠a Navarro. Blai Guarn√© (moderador).

Ainu. Caminos a la memoria (2013)

Seminari Permanent d’Investigació i Doctorat РTribuna d’Àsia Oriental
Projecci√≥ del documental “Ainu. Caminos a la memoria” (2013) i debat amb els seus realitzadors Marcos Centeno Mart√≠n i Almudena Garc√≠a Navarro.

Ainu. Caminos a la memoria” es un documental de descubrimiento del pueblo ainu en Jap√≥n. A trav√©s de un viaje por la recuperaci√≥n de su identidad, que nos llevar√° de Jap√≥n a Europa, encontraremos un pueblo borrado de los libros de historia y marcado por una discriminaci√≥n que casi lo empuja a la extinci√≥n total. Un pueblo cuyos or√≠genes y lengua son todav√≠a un misterio. El viaje material nos conduce de Kanto a HokkaidŇć en Jap√≥n hasta los museos en Europa que atesoran gran cantidad del patrimonio ainu. El viaje inmaterial nos lleva por los testimonios de europeos, japoneses wajin y ainu que abordan el problema desde diversos puntos de vista.
El recorrido por los caminos a la memoria revela un destino incierto. El creciente inter√©s por la recuperaci√≥n de la cultura ainu choca con la realidad de una marginaci√≥n que la ha reducido hasta casi convertirla en meros objetos de museo. La repetida frase “yo soy ainu” demuestra una voluntad de superaci√≥n y la recuperaci√≥n de un orgullo perdido. Pero el despertar del pueblo ainu se enfrenta a la l√≥gica mercantilista de un mundo global. Asalta una duda inevitable, ¬Ņqu√© significa ser ainu hoy en d√≠a?

Dia: dimecres 19 de març de 2014
Hora: 16.00 hs.
Lloc: Sala Cinema de la UAB, Plaça Cívica
Organitza: Centre d’Estudis i Recerca sobre Àsia Oriental, Departament de Traducció i Interpretació, Facultat de Traducció i Interpretació.
Participants: Marcos Centeno Martín (director), Almudena García Navarro (realitzadora), Blai Guarné (moderador)

Ainu. Caminos a la memoria
Direcció: Marcos Centeno Martín
Guió: Marcos Centeno Martín i Almudena García Navarro
Edició: Almudena García Navarro
Duració: 85 minuts
V.O. en japonès, anglès i francès amb subtítols en castellà

Per a més informació: web del documental i trailer del documental.

 

L’entusiasme es deia Elena

Elena Carn√©.  ¬© Marcelo Aurelioper Dolors Udina. Barcelona, ‚Äč‚Äč05/03/2014

Ha mort Elena Carné (1952-2014), professora de la Facultat de Traducció de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entusiasta de l’obra del traductor Jordi Arbonès, havia investigat a fons la intervenció de la censura en les traduccions de Henry Miller al català.

Ara fa uns anys, quan ja ratllava la cinquantena, l’Elena va entrar com a estudiant a la Facultat de Traducció de la UAB i va ser una d’aquelles alumnes que qualsevol professor donaria el que fos per tenir a classe: unes ganes d’aprendre i de col·laborar francament poc habituals i un entusiasme que facilitava molt el paper de qui mirava de suscitar interès en els alumnes.

Passats els quatre anys de carrera, amb les ganes d’aprendre intactes i amb una vocació didàctica que, si bé tardana, era manifesta, va començar a fer classes de traducció del castellà al català i va preparar diversos treballs sobre les traduccions de Montserrat Abelló (recordo especialment la seva apassionada intervenció en la celebració dels 90 anys de la poeta), a qui va ajudar a arreglar papers i va acompanyar durant un temps. També va començar a preparar la tesi doctoral sobre el traductor Jordi Arbonès i va assistir a uns quants congressos per exposar diferents aspectes de les traduccions que Arbonès havia fet des de l’Argentina. Potser un dels darrers congressos al qual va assistir va ser a Las Palmas de Gran Canària, ara fa poc més d’un any, quan semblava que havia pogut deixar enrere la rosegadora malaltia que se li havia manifestat un any abans. Allà vaig gaudir (professora esdevinguda alumna) de la seva exposició sobre la censura en la traducció de Primavera negra de Henry Miller, de la qual havia seguit els passos en una investigació al Archivo General de la Administración d’Alcalà d’Henares. Em va cridar l’atenció la seva capacitat de comunicació, la sorpresa que era capaç de transmetre a tots els que l’escoltàvem, amb aquella seva tonada característica de no poder-s’ho creure, davant els arguments surrealistes dels censors d’una època no tan llunyana.

Avui és un dia trist per a tots els que l’estimem i per als que treballem a la Facultat de Traducció: hem perdut una de les persones més entusiastes que teníem i que sempre trobava la manera d’animar-nos a tots.

Trem la darrera fulla del pollancre
amb la basarda de tanta solitud.

via: http://www.nuvol.com

© 2021 BLOG DEL DTIEAO

Theme by Anders NorenUp ↑