Biografies lingüístiques

Em dic Nadia i sóc marroquina. Al Marroc l’idioma oficial és l’àrab, cosa que significa que l’àrab és la meva llengua. Per altra banda, com que el meu pare és berber i he fet molts anys les vacances a Ourika (el poble natal del meu pare) també conec una mica de berber. L’entenc força bé, però no el parlo.

A tots els meus anys d’estudi vaig estudiar francès, així doncs, parlo molt bé francès. A la secundària, vaig estudiar tres anys d’anglès. Per tant, parlo bastant anglès, i per això m’estimo més escoltar les cançons angleses.

Finalment, quan vaig arribar a Catalunya, vaig començar a estudiar castellà i català. Ara l’he començat a practicar. Per tant, només parlo una mica molt bé dues llengües,  l’àrab i francès. I tinc nocions d’unes altres quatre: berber, anglès, castellà i català.

I m’agrada molt el francès, perquè sento que és la llengua d’amor, potser perquè he llegit  novel·les en francès i també perquè tots els grans autors són francesos.