Biblioteca d’Humanitats: jubilació de la Mercè Bausili / Escañuela, Ana

Dia 10 d’abril de 2015, cap a les dues de la tarda, Biblioteca d’Humanitats de la UAB. És una data important. La Mercè Bausili, bibliotecària d’aquesta casa, es jubila i fa el seu comiat. Una festassa. Ja ens ho podíem imaginar. La Mercè no deixa res a l’atzar. No ho ha fet mai. Tot està pensat, calculat i mil·limetrat. Ha de ser perfecte, i ho és. No podia ser de cap altra manera.

4604merceLa Mercè ha treballat a la Biblioteca d’Humanitats durant quaranta dos anys. Imagineu-vos. Des que va entrar a treballar com administrativa a la llavors petita Biblioteca de Lletres a finals dels anys setanta fins ara mateix, com a gestora de la Col·lecció de la Biblioteca d’Humanitats des de l’any 1999 fins el dia de la seva jubilació.

Les biblioteques han canviat moltíssim durant aquests anys. De quan els usuaris demanaven els llibres al taulell i els anàvem a buscar als dipòsits perquè tot el fons era d’accés tancat fins ara, l’era digital en què tots notem com la Biblioteca Digital ens empeny i ens reforça. De quan la Biblioteca de Lletres era tan petita fins als dos edificis que ara la conformen. De quan eren unes poques persones les que hi treballaven fins a la quarantena que hi treballem actualment. Canvis d’edificis, canvis d’estratègies, canvis de formes de treballar, canvis de formats i formes, de professors, de contactes i de companys. La Mercè forma part d’una generació de professionals que ha assistit a una metamorfosi espectacular de les nostres biblioteques i que ha participat molt activament en que aquesta evolució fos possible. Amb rigor, paciència i, això ho sabeu tots els que la coneixeu, amb el seu bon humor, la seva gestualitat i l’expressivitat amb què et pot explicar la tasca que et toca fer o qualsevol de les seves anècdotes, que en té a cabassos. La seva professionalitat és de les que deixen petjada, com també ho és el seu tarannà i el seu carisma. Nosaltres, els seus companys, la trobarem molt a faltar. La trobem molt a faltar.

La Mercè ja està jubilada. Ara li toca gaudir de la vida, encara més. Vol viatjar (és una gran aventurera), fer classes per a adults (en el fons sempre ha volgut ser mestra, com la seva mare), aprendre a fer petites obres d’artesania (és una artista), ballar (és una gran ballarina), fer cursos de tot tipus de coses (és molt curiosa), fins i tot farà de jardinera. Sembrarà, empeltarà, podarà i regarà les plantes, perquè creixin cap al cel amb força, amb tot el color i l’alegria. Com ho ha fet sempre, amb tot.

Dia 10 d’abril de 2015, cap a les cinc de la tarda, Biblioteca d’Humanitats de la UAB. La festa ha estat un èxit total. Com tot el que la Mercè toca.

Gràcies, Mercè.

Ana Escañuela
Biblioteca d’Humanitats

Deixa un comentari