5. I si els estudiants no em segueixen?

Les dificultats de comprensió formen part de la realitat de la classe (universitària) en anglès. La transmissió de la informació es fa més difícil quan l’idioma vehicular no és l’idioma matern o d’ús habitual dels participants. Per tant, el docent ha d’acceptar i sobretot d’anticipar les possibles ruptures del fil de la classe i també implicar l’alumnat en el procés de millora de la comprensió. La responsabilitat de la comunicació, tant pel que fa la transmissió com a la comprensió de la informació, ha de ser sempre compartida.

Pel que fa al docent:

1. A més de la terminologia d’especialitat i dels marcadors que ja hem detallat en els apartats 3 i 4, el docent necessita dominar algunes estratègies comunicatives com ara saber definir, exemplificar, reformular o parafrasejar. Aquestes tècniques li permetran resoldre les situacions de ruptura en la comprensió, sense canviar d’idioma. És important fer l’esforç de resoldre la manca de comprensió utilitzant l’idioma de la classe, per mantenir una certa coherència lingüística a l’aula i també per donar exemple als estudiants, que entendran millor la necessitat d’esforçar-se per superar les dificultats de comprensió i no abandonar al primer entrebanc.

2. Pensem també que és important, a l’hora d’exemplificar, partir de situacions o esdeveniments de la realitat pròxima als alumnes, amb els quals els estudiants puguin tenir més familiaritat, i utilitzar-los com a base de comparació.

3. Cal saber adaptar el registre de la comunicació i passar d’un registre formal o acadèmic a un registre més informal, utilitzant, sempre que es pugui, termes senzills, amb els quals els estudiants puguin estar més familiaritzats (per exemple, en lloc de “trade” utilitzar “business”, en lloc d’ “increase”, “go up” o bé en lloc d'”outcome”, “result”) i frases no massa llargues.

4. És important també moderar la quantitat de contingut que es transmet a classe. Pensem que és millor reduir la densitat d’informació per poder tenir més temps per explicar, exemplificar o reformular, i utilitzar altres canals, com ara la bibliografia o espais virtuals per transmetre el contingut que no es treballa a classe. Amb això no volem dir que s’hagi de retallar ni simplificar el currículum de l’assignatura. Es tracta simplement d’ampliar els canals de transmissió d’informació per facilitar el seguiment de la classe (penseu també que la capacitat d’absorció de la informació en un altre idioma no és igual que en la llengua materna).

Transmetre la informació utilitzant diferents “vies” serveix igualment per donar una oportunitat a aquells estudiants que no poden seguir al 100 % el discurs oral del docent però que poden comprendre amb facilitat els textos escrits. Cal tenir sempre present que, en un idioma estranger, les competències lingüístiques no són iguals i molt sovint ens trobem amb desnivells molt importants entre la comprensió oral i escrita o bé entre l’expressió oral i escrita.

Pel que fa a l’alumnat:

El fet de pertànyer a la mateixa comunitat pot facilitar la comunicació i la intercomprensió entre els estudiants. Els nostres estudiants treballen habitualment en grups i estan acostumats a explicar-se aspectes teòrics i a realitzar projectes o feines amb caràcter pràctic. La transmissió es veu, doncs, facilitada per una espècie de “llenguatge” propi, un codi compartit, que sovint resol de manera senzilla dubtes i preguntes que sorgeixen al voltant del contingut impartit a classe (dubtes i preguntes que el docent no sempre pot anticipar, simplement perquè no pertany a la mateixa comunitat). L’hàbit de treballar en grups representa un recurs valuós per a la classe universitària en anglès i la seva implementació a l’aula pot prevenir les dificultats de comprensió esmentades abans.

1. Els grups de treball representen uns safe environments en el quals els estudiants poden expressar-se sense exposar-se a l’avaluació del docent i de la resta de la classe. En aquests escenaris, els dubtes i les preguntes es poden formular de manera explícita i també es poden contestar mitjançant aquest “llenguatge” compartit. En aquest diagrama es poden veure diferents models d’organització dels estudiants en una aula.

2. Cal donar un màxim de protagonisme al treball dels estudiants i convidar-los a compartir la responsabilitat de la docència (per exemple, fent una exposició davant tota la classe). És important que el docent construeixi (i no pas que repeteixi) sobre la informació aportada pels estudiants, perquè d’aquesta manera el públic escoltarà amb interès i els estudiants se sentiran més implicats en el procés d’ensenyament. Els estudiants valoraran i s’implicaran més en les tasques i es podrà posar en marxa la comunicació inter pares que esmentàvem abans.

Per concloure, cal tenir sempre present el fet que la comunicació és un procés d’ajustament constant i que, al llarg de les sessions, la comprensió (així com la transmissió) millorarà sempre que es faci l’esforç de gestionar els entrebancs en l’idioma triat per fer la docència.

2 Responses to “5. I si els estudiants no em segueixen?”

  1. Laura ha dit:

    Aquest article crec que m’ajudarà moltissim a les meves classes! Moltissimes gràcies!

  2. teresa uranga ha dit:

    umm Els nostres estudiants treballen habitualment en grups i estan acostumats a explicar-se aspectes teòrics i a realitzar projectes o feines amb caràcter pràctic

Leave a Reply