3. Quin nivell de llengua necessito per poder impartir la classe en anglès?

La idea que només coneixent a la perfecció la gramàtica anglesa es pot començar a ensenyar en aquesta llengua és equivocada. Penseu un moment en la manera en la qual us expresseu en el vostre idioma habitual de docència. Quantes vegades heu utilitzat el pretèrit perfet? Creieu que per explicar el funcionament d’un circuit elèctric necessitareu el tercer condicional en anglès?
Tot i així, impartir assignatures en anglès requereix un domini excel·lent de l’idioma i unes competències lingüístiques equivalents a un nivell C1 del MECR, sobretot per la gran flexibilitat lingüística i l’extensió del lèxic que té un locutor amb aquest perfil.

A més del domini de l’idioma, pensem que la docència en anglès requereix una reflexió rigorosa sobre l’estructura de la classe, i en particular de l’exposició oral del docent, i limitar al màxim els moments d’improvització. Els objectius docents i l’estructura de l’exposició han de ser anunciats des del principi de la sessió i s’han de mantenir presents fins al final. D’aquesta manera, els estudiants tindran més visibilitat sobre la informació i podran identificar amb més facilitat els punts essencials de la presentació.

Quan parlem de l’estructura de l’exposició oral del docent, ens referim a tres nivells d’organització. Anant del més general al més concret, en primer lloc tenim la macroestructura de la presentació, que representa les grans parts del discurs (la introducció, el cos de la presentació i la conclusió). Aquesta macroestructura és comuna a la majoria d’exposicions orals i constitueix una característica d’aquest gènere discursiu.

En un segon esglaó, tenim les seqüències textuals (Adam, 1990; Bassols i Torrent, 1997) que constitueixen un nivell intermedi entre la ponència com a discurs i les frases. Se n’identifiquen cinc: narrativa, descriptiva, argumentativa, explicativa i dialogicoconversacional, cadascuna amb les seves característiques formals. Una classe universitària no és homogènia, sinó que combina, en general, diferents seqüències, segons el tipus de contingut que s’imparteix (Bellés, 2008). En funció de l’objectiu de la classe (comparar dos moments històrics, il·lustrar una teoria, explicar un procés químic, etc.), l’exposició del contingut es farà d’una manera o una altra i es mobilitzaran recursos lingüístics i discursius diferents.

Les frases representen les unitats més petites d’una exposició oral. Pensem que és important adaptar la llargada de les frases al gènere discursiu, és a dir mantenint-les curtes i evitant els connectors propis de l’escrit (com ara furthermore, nonetheless etc.). A l’apartat 4 presentarem alguns recursos lingüístics específics de cadascun dels nivells de l’exposició oral en anglès.

Per acabar, cal recordar que la docència en anglès exigeix també una reflexió sobre la funció de la classe magistral (the lecture) i la seva eficàcia com a canal de transmissió de la informació. En el següent video, el professor Thomas Angelo exposa de manera entenedora algunes de les funcions de la classe magistral que trobem pertinents per la nostra argumentació.

Leave a Reply