7. Com puc treballar la llengua sense fer una classe d’idiomes?

Tal com havíem mencionat en la introducció, pensem que les assignatures no lingüístiques en anglès a la universitat haurien de pertànyer al model “CLIL2″ (Gajo, 2007) que se centra tant en l’ensenyament del contingut com en el treball puntual d’alguns aspectes de llengua que puguin facilitar la comprensió del contingut.

La manera més senzilla de treballar la llengua és a través dels materials docents. No es tracta de treballar aspectes concrets de gramàtica, sinó d’introduir mitjançant tasques centrades en el contingut, estructures o lèxic que puguin servir a una millor comprensió de la informació, o bé facilitar l’expressió oral de l’alumnat. Es tracta d’una estratègia coneguda en el món de l’ensenyament de les llengües i de l’ensenyament CLIL com a scaffolding (Bruner, 1996): identificar aquelles frases o paraules que els estudiants puguin utilitzar com a suport per construir el seu propi discurs sobre un tema específic. Aquí podeu veure un exemple d’un material que integra el treball del contingut i de la llengua.

Es tracta d’un exercici sobre la descripció i la interpretació de gràfics en una classe d’economia. En un primer temps es presenta un exemple de descripció d’un gràfic amb les expressions rellevants recollides en una rúbrica a part. En un segon temps, els estudiants han d’interpretar un nou gràfic, utilitzant un full de preguntes guiades i, per realitzar aquesta tasca, es podran recolzar en els aspectes de llengua destacats en la primera part de l’activitat. El treball de la llengua es fa de manera completament enfocada cap al desenvolupament de competències comunicatives pròpies de l’assignatura, en aquest cas la descripció i l’anàlisi de gràfics.

En l’apartat 5, esmentàvem la utilització de diferents vies per a la transmissió del contingut. El fet de treballar totes les destreses lingüístiques a l’aula (la comprensió oral i lectora, l’expressió oral i escrita) és una manera de maximitzar el potencial de tots els alumnes participants (i així prevenir el sentiment de frustració que pot tenir un estudiant que llegeix bé en anglès però que no pot seguir el discurs del docent o els materials d’àudio) i també de preparar-los per a les avaluacions de final de curs, sobretot quan aquestes impliquen exposicions orals o treballs de recerca escrits. Una bona solució és el treball integrat de les diferents destreses a través dels materials docents. L’activitat comunicativa que proposàvem en relació amb un article científic n’és un exemple. En aquesta activitat es treballen la comprensió lectora, l’expressió oral i també l’expressió escrita, si els estudiants han de produir algun escrit relacionat amb la seva lectura (un resum, un mapa conceptual, etc.).

Internet també representa una font quasi inesgotable d’idees i recursos per a la classe. Prenem, per exemple, un material vídeo com ara un fragment d’un curs d’enginyeria biomèdica a la Universitat de Yale (EUA). Aquí teniu un exemple de fitxa de treball a partir dels primers minuts (02:20 – 05:33) de la presentació. A la primera part de la fitxa s’introdueix el lèxic d’especialitat o que pugui posar alguna dificultat a la comprensió del material en vídeo. En el primer exercici es treballa la comprensió global del material a través d’unes afirmacions que poden ser vertaderes o falses. En el segon exercici es demana una comprensió més específica combinada amb la presa d’apunts, mitjançant unes preguntes de tipus obert. En l’últim exercici, el nivell d’exigència creix i es demana als estudiants que identifiquin unes paraules en el discurs.

Leave a Reply