6. Com fer parlar els estudiants?

No seria realista pensar que la comunicació serà fàcil en la classe universitària en anglès. La dificultat de l’idioma estranger s’afegeix a l’actitud més aviat passiva de l’alumnat en les classes universitàries en general, fins i tot impartides en els seus idiomes habituals. Per tant, molt sovint, el que s’interpreta com un problema lingüístic és més aviat una falta de pràctica comunicativa.

Parlar en públic (en anglès o en qualsevol idioma) és una destresa que s’adquireix progressivament i a través d’exercicis específics.
Algunes pistes per treballar aquesta destresa (en anglès o en general):

1. Utilitzar els safe environments que mencionàvem en l’apartat 5 com a etapa prèvia a la comunicació a nivell de grup-classe. En aquest respecte, les classes d’idiomes fa temps que treballen escenaris i dinàmiques, com ara el treball en parelles o en grups petits, per fomentar la comunicació entre els alumnes, que es podrien implementar també en les classes universitàries en anglès (sempre que es treballi amb un nombre raonable d’estudiants). S’ha de tenir en compte que els estudiants necessiten oportunitats d’assajar “entre iguals”, sense la pressió de la mirada avaluativa del docent, sobretot quan es tracta d’expressar-se en anglès. Per això, el temps dedicat al treball entre estudiants no és un temps perdut, sinó una inversió que permetrà una millora progressiva de la comunicació a l’aula.

2. Canviar les dinàmiques de classe implica també un redisseny i un replantejament dels materials que s’utilitzen a l’aula amb la finalitat de transformar-los en un suport de la comunicació. Prenem per exemple el cas dels articles científics que els estudiants han de llegir i comentar a classe. No seria sorprenent que, en el moment d’endegar el debat-discussió, la conversa giri al voltant d’aquells estudiants (normalment sempre els mateixos) que dominen l’idioma i tenen prou confiança per prendre la paraula en públic. Què es podria fer per implicar la resta de la classe? A continuació proposem un exemple d’una activitat comunicativa basada en la lectura d’un article científic.

i) Dividir un article en quatre (o més) parts, intentant mantenir una certa unitat del contingut.
ii) Organitzar els estudiants en grups de quatre o més estudiants, de manera que cadascú tingui una part de l’article per llegir.
iii) Si la llargada del text ho permet, deixar el temps necessari perquè els estudiants llegeixin els seus textos (altrament, aquesta lectura es pot fer a casa).
iv) A continuació, els estudiants posen en comú la informació, resumint els punts principals del que acaben de llegir.
v) Com a tasca final, es pot demanar als estudiants un mindmap de l’article que es pot presentar com a pòster a la resta de la classe (sobretot si els grups han estat llegint articles diferents).
Aquest tipus d’activitats acostumen a agradar a l’alumnat i a crear un ambient distès a classe que facilita la comunicació i l’aprenentatge. A més a més, permeten al docent tenir una proximitat amb els seus estudiants, identificar i solucionar dificultats (cognitives o lingüístiques) i reduir la distància que estableixen les classes magistrals. Evidentment, no totes les sessions poden tenir aquest format però ens sembla una alternativa interessant a les sessions dirigides exclusivament pel docent.

3. Les assignatures en anglès tenen en general l’avantatge de comptar amb un ampli públic d’estudiants de programes d’intercanvi. Aquest col.lectiu constitueix un recurs important pel que fa al foment de la comunicació a l’aula, primer perquè acostumen a tenir un bon nivell d’anglès i també perquè, repartits en els diferents grups de treball, poden facilitar i millorar la comprensió i l’expressió en anglès dels estudiants autòctons. A més a més, aquests estudiants representen una finestra oberta sobre altres cultures que es pot utilitzar com a recurs didàctic per contextualitzar conceptes i nocions presentats a classe.
Pensem que és molt important no acontentar-se amb les respostes d’una minoria i exigir, amb paciència, una participació de la majoria dels estudiants presents a classe. Dinamitzar el grup-classe no és una tasca fàcil, però el seu èxit aporta satisfacció tan al docent com als estudiants mateixos.

I què passa si alguns estudiants no es veuen capaços de comunicar-se en anglès davant de la classe o bé no canvien d’idioma quan estan treballant en grups? Aquesta actitud és molt normal i és quasi impossible d’impedir. Els estudiants tenen la llibertat de triar l’idioma en el qual s’expressen i, així com alguns s’esforçaran a respectar les “regles del joc” i parlaran en anglès, alguns altres continuaran comunicant-se en el seu idioma matern. Pensem que, en aquests casos, el docent ha d’incorporar les seves aportacions, sense penalitzar-les però, per exemple, fent-ne resum en anglès i així demostrar que, amb una mica de voluntat, les idees es poden expressar en l’idioma de la classe.

També cal tenir present que en la classe en anglès hi ha diferents paràmetres de comunicació, respecte a l’ús dels idiomes. En els intercanvis amb el grup-classe, el docent necessita mantenir l’anglès com a únic idioma de comunicació, però al nivell dels grups o dels individus, i en situacions de dificultats extremes de comprensió o d’expressió, es pot recórrer puntualment a l’ús de l’idioma matern.

Leave a Reply