Sistemes electorals del segle XXI

  En el que portem de segle diversos països han revisat el seu sistema electoral amb l’objectiu d’aconseguir una màxima proporcionalitat des del punt de vista dels partits. Com és sabut, amb una sola circumscripció les regles habituals (D’Hondt, Sainte-Laguë, etc) són prou satisfactòries. Però en presència d’una divisió territorial les coses es compliquen i no costa gaire que la proporcionalitat en surti perjudicada. Les tres propostes que considerem a continuació tenen en.. Llegir més

El sistema biproporcional

En unes eleccions parlamentàries habitualment tenim el territori repartit en circumscripcions i en cada una d’elles s’hi presenten diversos partits. Suposem que cada votant tria un partit. A partir dels vots emesos es tracta de formar un parlament que tingui en compte els dos principis següents: Proporcionalitat:  cada partit ha d’estar present al parlament en la mateixa proporció en què ha estat votat a tot el territori. Representació del territori:  el parlament ha.. Llegir més

La dimensió territorial

En molts llocs del món, el sistema electoral comença per dividir el territori en unes quantes circumscripcions. En principi, això hauria de servir per a donar representació a les diverses comunitats territorials en proporció a la seva població. Tanmateix, ja hem vist que en el cas d’Espanya la divisió en circumscripcions perjudica fortament la proporcionalitat del repartiment entre partits. El pitjor és que finalment no serveix per a res, ja que a la.. Llegir més

Democràcia a l’helvètica

Tot sovint es posa Suïssa com a exemple d’una democràcia envejable. Així ho fa, per exemple, Pilar Carracelas en el seu llibre La democràcia a l’helvètica (BonPort edicions, 2015). I és que, efectivament, a Suïssa es preocupen molt de la qualitat democràtica. En particular, vetllen molt per la qualitat dels mètodes de votació i elecció. D’entrada, tenen molta tradició en el tema. De fet, a finals del segle XIX els cantons suïssos van.. Llegir més

Referèndums amb propostes alternatives

Suposem que un cert col·lectiu ha de decidir si adopta o no una proposta determinada A. Òbviament, convé una votació on es demani a cadascú si li sembla bé o no adoptar la proposta en qüestió. Suposem que vota tothom i a consciència. Si hi ha més vots favorables que desfavorables, aleshores correspon adoptar la proposta A; altrament no. Fins aquí cap problema. Suposem, però, que arran de la proposta A es planteja també una proposta.. Llegir més