鈥淕uanyar les eleccions鈥: un error de concepte

Dem脿 se celebren eleccions generals espanyoles. Com en anteriors ocasions, quan acabi la jornada hi haur脿 algun partit que dir脿 que ha 鈥済uanyat les eleccions鈥. En aquesta nota volem conv猫ncer el lector que aix貌 茅s un error de concepte. Possiblement no hi haur脿 cap partit que aconsegueixi una majoria absoluta. En aquest cas, aix貌 de considerar el m茅s votat com a guanyador no s鈥檃guanta de cap manera. Els grecs i romans ja ho.. Llegir m茅s

Dobles voltes

Aquests dies l’Argentina es troba a l’interludi de les seves eleccions presidencials. Com en altres pa茂sos, aquestes eleccions passen a una segona volta entre els dos candidats m茅s votats sempre que en la primera volta no hi ha cap candidat que arribi a una majoria absoluta. Tamb茅 ho fem aix铆 en les eleccions a rector d’universitat. Si es procedeix d’aquesta manera 茅s perqu猫 quan no s’arriba a una majoria absoluta, aleshores la candidatura.. Llegir m茅s

En cerca del consens

Amb motiu de les dificultats que presenta l鈥檈lecci贸 del President de la Generalitat de Catalunya per a la propera legislatura, aquests dies t茅 lloc a trav茅s de Twitter un interessant experiment on es planteja un procediment d鈥檈lecci贸 mitjan莽ant un sistema d鈥檈liminat貌ries, ben b茅 com si es tract茅s d鈥檜na competici贸 esportiva (@JordiCalv铆s #RoadToTheConsensus). Es va comen莽ar amb 128 candidats (135 menys els 7 de la mesa) amb els quals es van plantejar a l鈥檃tzar.. Llegir m茅s

Eleccions presidencials i similars

Aquests dies es parla molt de la propera elecci贸 de president de la Generalitat de Catalunya. Tot i que no hi ha gaire dubte que el candidat m茅s recolzat 茅s Artur Mas, ara per ara no est脿 clar que aquest pugui reunir els vots que es requereixen per resultar elegit. Com s鈥檋a de procedir en un cas aix铆, en qu猫 cap candidat t茅 el suport d鈥檜na majoria absoluta? Els grecs i romans ho.. Llegir m茅s

Democr脿cia a l鈥檋elv猫tica

Tot sovint es posa Su茂ssa com a exemple d鈥檜na democr脿cia envejable. Aix铆 ho fa, per exemple, Pilar Carracelas en el seu llibre La democr脿cia a l鈥檋elv猫tica (BonPort edicions, 2015). I 茅s que, efectivament, a Su茂ssa es preocupen molt de la qualitat democr脿tica. En particular, vetllen molt per la qualitat dels m猫todes de votaci贸 i elecci贸. D鈥檈ntrada, tenen molta tradici贸 en el tema. De fet, a finals del segle XIX els cantons su茂ssos van.. Llegir m茅s

Refer猫ndums amb propostes alternatives

Suposem que un cert col路lectiu ha de decidir si adopta o no una proposta determinada聽A. 脪bviament, conv茅 una votaci贸 on es demani a cadasc煤 si li sembla b茅 o no adoptar la proposta en q眉esti贸. Suposem que vota tothom i a consci猫ncia. Si hi ha m茅s vots favorables que desfavorables, aleshores correspon adoptar la proposta聽A; altrament no. Fins aqu铆 cap problema. Suposem, per貌, que arran de la proposta聽A es planteja tamb茅 una proposta.. Llegir m茅s

Votacions amb m茅s de dues opcions

Com 茅s ben sabut, darrerament Catalunya s鈥檈st脿 plantejant la possibilitat d鈥檈sdevenir un estat independent. Per tal de saber si els catalans ho volem realment aix铆, convindria fer un refer猫ndum. La pregunta m茅s senzilla seria 貌bviament la seg眉ent: Pregunta 1.聽 Vol que Catalunya esdevingui un estat independent? S铆 o no. En altres paraules, aquesta pregunta demana de pronunciar-se per una de les dues opcions seg眉ents: Opci贸 A:聽 Esdevenir un estat independent Opci贸 N:聽 No.. Llegir m茅s