El problema de les llistes obertes per a elegir un 貌rgan de representaci贸

  1. El problema Imaginem que hem d’elegir cent obres de Picasso per a fer una exposici贸 representativa d’aquest artista. Per a fer-ho, convindr脿 considerar els diversos per铆odes estil铆stics en qu猫 se sol dividir l’obra d’aquest autor i tenir en compte la quantitat d’obres de cada per铆ode. En relaci贸 amb aix貌, alg煤 podria adoptar simplement el seg眉ent procediment: es determina quin per铆ode va ser el m茅s fruct铆fer i les cent obres de l’exposici贸.. Llegir m茅s

Cremalleres

Quan es parla de paritat de g猫nere en unes eleccions, tothom t茅 clar que basta tenir una llista ordenada de candidates dones i una altra de candidats homes i fer una 鈥渃remallera鈥, 茅s a dir anar prenent alternativament noms d’una i altra llista. Un cas similar seria el d’unes eleccions on nom茅s s’haguessin presentat dos partits i hagu茅ssin obtingut el mateix nombre de vots. En aquest cas tamb茅 茅s obvi que correspon combinar.. Llegir m茅s

No 茅s correcte elegir els candidats m茅s votats!

Recentment, el Consell per la Rep煤blica Catalana ha convocat la sessi贸 fundacional de l鈥橝ssemblea de Representants, en la qual es debatr脿 i votar脿 el r猫gim electoral que haur脿 de servir en el futur per elegir aquest 貌rgan de representaci贸. La proposta que hi ha sobre aix貌 contempla que aquest 貌rgan estigui format per 121 representants. D’aquests, 81 d’ells seran elegits en 26 circumscripcions territorials, la mida de les quals varia entre 1 i 8 representants. Els altres.. Llegir m茅s

Les llistes obertes derivarien cap a llistes tancades?

Les llistes obertes poden tenir molt de sentit com a m猫tode de votaci贸. Per貌 s’acostuma a sobreentendre que correspon elegir els candidats que hagin obtingut m茅s vots. I no 茅s pas aix铆! Si m茅s no, si l’objectiu 茅s formar un 貌rgan de representaci贸. Suposem, per exemple, que un 60% dels electors defensa un cert objectiu X, per貌 el 40% restant 茅s contrari a X. Com 茅s natural, en les seves llistes els partidaris.. Llegir m茅s

Pressupostos participatius

Cada vegada s贸n m茅s els municipis que implementen la participaci贸 directa de la ciutadania en l’elaboraci贸 (d’una part) del pressupost. Vegi’s, per exemple, el cas de Tortosa aix铆 com la mem貌ria de la Diputaci贸 de Barcelona sobre aquest tema. Tanmateix, en general es presta poca atenci贸 al procediment concret de votaci贸 i determinaci贸 del resultat. En molts casos reals fins i tot costa de trobar especificats aquests aspectes. Una vegada m茅s, s’actua d’una.. Llegir m茅s

Representaci贸 proporcional sense partits?

Encara que no s鈥檃costuma a dir expl铆citament, quan es parla d鈥檜n sistema electoral de llistes tancades es d贸na per suposat que no hi ha cap candidat que figuri alhora en dues llistes diferents. Tamb茅 s鈥檈nt茅n que cada elector escull una llista i nom茅s una. Per tant, les llistes 鈥攐 els partits corresponents鈥 funcionen com unes etiquetes que classifiquen tant electors com candidats. En aquest context, el principi de representaci贸 proporcional demana simplement que.. Llegir m茅s

Llistes obertes? No de qualsevol manera!

En les propassades eleccions generals espanyoles, el PP s鈥檋a quedat lluny de la majoria absoluta en el Congr茅s, per貌 no en el Senat, on s铆 que ha obtingut m茅s de la meitat dels senadors electes. En l鈥檌nformatiu monogr脿fic de TV3 sobre la jornada electoral aquesta difer猫ncia entre el Congr茅s i el Senat va ser atribu茂da a que aqu铆 els votants han seguit una l貌gica diferent. Per貌 no 茅s pas aix铆. Tal com veurem.. Llegir m茅s

Llistes obertes

En les eleccions municipals del passat 24 de maig de 2015 hi va haver uns quants municipis on es va utilitzar un procediment de llistes obertes. El procediment en q眉esti贸 l鈥檈stableix la llei electoral espanyola (Llei聽5/1985, article聽184, modificat per la Llei聽2/2011). S鈥檃plica nom茅s en els municipis de poblaci贸 inferior a 250聽habitants (on 茅s bastant raonable suposar que els electors coneixen directament els candidats). En聽aquests municipis, cada elector es troba amb una butlleta on.. Llegir m茅s

Les obres de Victor D鈥橦ondt

Victor D鈥橦ondt (1841鈥1901) Victor D鈥橦ondt va donar a con猫ixer les seves idees i propostes sobre eleccions en dos llibres que van ser publicats respectivament el 1878 i el 1882. Malauradament, s贸n bastant dif铆cils de trobar, de manera que se鈥檒s acostuma a citar sense haver-los consultat. Aix貌 no fa just铆cia a la seva import脿ncia hist貌rica, i de fet ha donat lloc a que circulin algunes idees err貌nies sobre el seu contingut. Com que actualment.. Llegir m茅s