La barrera electoral: Una altra font de desproporci贸

En les Eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya va entrar en joc el llindar del 3% que estableix la Llei Electoral vigent. Concretament, aix貌 va oc贸rrer a la circumscripci贸 de Barcelona, on el PDeCAT nom茅s va reunir un 2,51% dels vots v脿lids. En no arribar al 3%, l’article 163.1.a de la LOREG disposa que aquest partit quedi excl貌s del repartiment d’escons. Doncs b茅, si no fos per aquesta pe莽a addicional del sistema electoral,.. Llegir m茅s

Cremalleres

Quan es parla de paritat de g猫nere en unes eleccions, tothom t茅 clar que basta tenir una llista ordenada de candidates dones i una altra de candidats homes i fer una 鈥渃remallera鈥, 茅s a dir anar prenent alternativament noms d’una i altra llista. Un cas similar seria el d’unes eleccions on nom茅s s’haguessin presentat dos partits i hagu茅ssin obtingut el mateix nombre de vots. En aquest cas tamb茅 茅s obvi que correspon combinar.. Llegir m茅s

Mario Navarro Amandi i els seus Estudios sobre Procedimiento Electoral

A finals del segle聽XIX el principi de representaci贸 proporcional tenia cada vegada m茅s defensors arreu del m贸n. Per implementar-lo s’havien ideat diversos m猫todes, ja sigui de llistes de partit (restes majors, D’Hondt), ja sigui de vot 煤nic transferible. En diversos pa茂sos van sorgir associacions que promovien l’adopci贸 d’un o altre d’aquests m猫todes en les seves eleccions parlament脿ries. En alguns casos van aconseguir-ho relativament aviat, en el mateix segle聽XIX. En altres casos, es va.. Llegir m茅s

Proporcionalitat i equalitzaci贸 territorial: El sistema biproporcional

Introducci贸 Les eleccions parlament脿ries catalanes del 21 de desembre de 2017 han tornat a posar sobre la taula les desviacions del sistema electoral vigent respecte a la proporcionalitat. En el cas del Parlament catal脿 aquestes desviacions no s贸n tan grans com en el cas del Congreso de Diputados espanyol. Per貌 encara es fan notar. En particular, en aquests darrers comicis, el bloc independentista ha tornat a obtenir una majoria absoluta d’escons sense haver.. Llegir m茅s

Junts o separats?

Amb motiu de les Eleccions al Parlament de Catalunya del proper 21 de desembre de 2017, els partits independentistes s鈥檋an plantejat si els convenia m茅s anar junts o separats, 茅s a dir, formar o no una coalici贸 electoral. Evidentment, tot dep猫n de si els electors dels partits en q眉esti贸 segueixen donant el seu vot a la coalici贸, la qual cosa pot ser m茅s o menys incerta. Tanmateix, si els electors mantinguessin el seu.. Llegir m茅s

Qui t茅 la culpa de les desproporcions?

脡s ben sabut que el sistema electoral espanyol es desvia molt de l’ideal de proporcionalitat. Per exemple, en les darreres Eleccions Generals al Congr茅s de Diputats el PP ha rebut el 39,1% dels escons tot i que nom茅s ha obtingut el 33,3% dels vots a candidatures (vots v脿lids menys vots en blanc), la qual cosa es tradueix en 20 escons m茅s del compte. I en les eleccions anteriors les xifres corresponents van ser respectivament.. Llegir m茅s

Repartir escons “proporcionalment”

La formaci贸 d’un parlament despr茅s d’unes eleccions mitjan莽ant llistes tancades consisteix b脿sicament en repartir els escons d’una manera el m茅s proporcional possible als vots aconseguits per cada candidatura.聽Similarment ocorre a l’hora de decidir quants escons s’assignen a cada circumscripci贸 electoral; en aquest cas, conv茅 que el nombre d’escons sigui el m茅s proporcional possible a la poblaci贸. A continuaci贸 explicarem diferents m猫todes per repartir escons d’una manera el m茅s proporcional possible a unes quantitats.. Llegir m茅s

La regla de D’Hondt

L’objectiu de la regla de D’Hondt 茅s repartir escons entre partits proporcionalment als vots que han rebut. A vegades聽hi ha una sola manera de repartir聽proporcionalment聽els vots, no cal la regla de D’Hondt. Per exemple, si tenim 8 escons a repartir i s’han em猫s 1200聽vots, la regla de proporcionalitat ens diu que 150聽vots tindran 1聽esc贸, 600聽vots donaran 4聽escons. Diem que cada esc贸 “costa” 150 vots. Representem-ho gr脿ficament. La recta en verd ens d贸na el.. Llegir m茅s

La dimensi贸 territorial

En molts llocs del m贸n, el sistema electoral comen莽a per dividir el territori en unes quantes circumscripcions. En principi, aix貌 hauria de servir per a donar representaci贸 a les diverses comunitats territorials en proporci贸 a la seva poblaci贸. Tanmateix, ja hem vist que en el cas d鈥橢spanya la divisi贸 en circumscripcions perjudica fortament la proporcionalitat del repartiment entre partits. El pitjor 茅s que finalment no serveix per a res, ja que a la.. Llegir m茅s

Llistes obertes

En les eleccions municipals del passat 24 de maig de 2015 hi va haver uns quants municipis on es va utilitzar un procediment de llistes obertes. El procediment en q眉esti贸 l鈥檈stableix la llei electoral espanyola (Llei聽5/1985, article聽184, modificat per la Llei聽2/2011). S鈥檃plica nom茅s en els municipis de poblaci贸 inferior a 250聽habitants (on 茅s bastant raonable suposar que els electors coneixen directament els candidats). En聽aquests municipis, cada elector es troba amb una butlleta on.. Llegir m茅s