2021

jul 4 鈥 驴Un refer猫ndum amb tres opcions a Catalunya? 鈥 per Jordi Mu帽oz. 鈥 Diari Ara
S’hi considera un exemple d’actualitat del problema de decidir col路lectivament entre m茅s de dues opcions. Concretament, es refereix a una enquesta del Centre d’Estudis d’Opini贸 que examinava les prefer猫ncies dels catalans entre tres opcions sobre la relaci贸 entre Catalunya i Espanya: independ猫ncia, federalisme i autonomia. Els resultats d’aquesta enquesta s贸n interpretats com si es tract茅s d’una votaci贸 preferencial i s’utilitzen per il路lustrar la diversitat de m猫todes aparentment raonables que hi ha per a determinar el resultat i el fet que f脿cilment poden dur a resultats diferents. Queda clar, doncs, que en una votaci贸 amb m茅s de dues opcions 茅s indispensable especificar d’entrada quin m猫tode s’usar脿 per a determinar el resultat. En relaci贸 amb aix貌, molta gent tendeix a pronunciar-se per un m猫tode o un altre en funci贸 del resultat que s’obtingui en un cas particular d’especial inter猫s, com el de l’article. Per fer-ho b茅, per貌, 茅s essencial considerar un cas general, especificar uns criteris objectius, i veure quins m猫todes els compleixen i quins no. Vegin-se les nostres entrades Votacions amb m茅s de dues opcions i Refer猫ndums amb propostes alternatives

2020

nov 24 鈥 Xavier Mora: 鈥楽u茂ssa ha trobat una soluci贸鈥 鈥 per Andreu Barnils. 鈥 Vilaweb
Una entrevista sobre els continguts d’aquest blog.
mai 13 鈥 El frac脿s del mal menor 鈥 per Ferran Casas. 鈥 Naci贸 Digital
Un exemple de llibre de com l’opci贸 m茅s votada pot ser al mateix temps la m茅s indesitjada. I de l’actualitat de Ramon Llull.

2019

nov 11 鈥 Per qu猫 Podem i M茅s Pa铆s tenen 34.000 vots m茅s que Vox per貌 14 escons menys. 鈥 CCMA Not铆cies
Un exemple m茅s de les desproporcions que causa el fet de tenir moltes circumscripcions de mida petita.
mar 11 鈥 La irrupci贸 de Vox pot impedir la majoria absoluta de la dreta al congr茅s i al senat espanyols 鈥 per Alexandre Solano. 鈥 Vilaweb
Sobre els coneguts defectes del sistema electoral espanyol i la manera en qu猫 poden afectar les Eleccions Generals Espanyoles del proper 28 d’abril.

2018

nov 15 鈥 This city just approved a new election system never tried before in America 鈥 per Kelsey Piper. 鈥Vox 路 American news and opinion website
Es tracta de la ciutat de Fargo (North Dakota), que el passat 6 de novembre va adoptar el vot d’aprovaci贸 per a elegir els seus c脿rrecs municipals
set 9 鈥 Eleccions Generals Sueques 2018
S贸n les primeres eleccions s’aquest pa铆s despr茅s de la reforma que van fer per millorar la proporcionalitat.
mar 5 鈥 Vots rigorosament desiguals 鈥 per Carles Castro. 鈥 La Vanguardia
A difer猫ncia de les eleccions espanyoles, a Catalunya el principal problema no 茅s que les circumscripcions siguin massa petites, sin贸 la seva heterogene茂tat pel que fa a la distribuci贸 del vot entre els diferents partits. A primera vista, la proporcionalitat entre vots i escons dels diferents partits est脿 renyida amb una distribuci贸 territorial prefixada dels escons. Per貌 no 茅s aix铆. Tal com ja hem dit en altres llocs, el problema es pot resoldre mitjan莽ant el sistema biproporcional, que usen diversos cantons su茂ssos des de 2006.
mar 4 鈥 Eleccions Generals Italianes 2018
Han estrenat un nou sistema electoral —conegut com Rosatellum— que 茅s de tipus mixt per貌 no compensatori. Un 63% dels escons s’assignen mitjan莽ant un procediment de repartiment proporcional, per貌 la resta s’adjudiquen per majoria simple en districtes uninominals. Per tant, els resultats finals es poden desviar for莽a de la proporcionalitat, a difer猫ncia d’un sistema mixt compensatori, com l’alemany.
feb 8 鈥 La varita m谩gica de la f贸rmula electoral 鈥 per Alberto Penad茅s. 鈥eldiario.es
Tamb茅 es refereix especialment a la proposta de substituir la regla de D’Hondt per la de Sainte-Lagu毛 i ho il路lustra mitjan莽ant les Eleccions Generals Espanyoles de 2016. A m茅s de la regla de Sainte-Lagu毛 pr貌piament dita, tamb茅 considera la modificaci贸 que Su猫cia ha estat utilitzant des de 1952 fins ara (que correspon a dividir successivament per 1.4, 3, 5, 7… en lloc de 1, 3, 5, 7…). Aquesta modificaci贸 fa m茅s dif铆cil d’obtenir el primer esc贸 i per tant perjudica la proporcionalitat. El 2015 Su猫cia va aprovar una nova modificaci贸 (que ser脿 estrenada aquest any) la qual utilitza el valor 1.2 en lloc de 1.4.
feb 8 鈥 D’Hondt ha muerto, larga vida a Saint-Lagu毛 鈥 per Pablo Sim贸n. 鈥El Pa铆s
Tamb茅 motivat per les propostes de reforma de Podemos i Ciudadanos, aquest article es refereix especialment a la proposta de substituir la regla de D’Hondt per la de Sainte-Lagu毛, de la qual es diu que proporcionaria 鈥渦na mejora substancial en proporcionalidad鈥. Aquesta afirmaci贸 茅s correcta. Tanmateix, la q眉esti贸 茅s una mica subtil. D’entrada, amb la regla de Sainte-Lagu毛 pot continuar passant que un partit tingui una majoria absoluta d’escons sense tenir una majoria absoluta de vots. D’altra banda, tamb茅 pot passar que tingui majoria absoluta de vots per貌 no d’escons (la qual cosa 茅s impossible amb la regla de D’Hondt!). Aplicada a una sola circumscripci贸, no es pot dir que la regla de Sainte-Lagu毛 sigui m茅s proporcional que D’Hondt o a l’inrev茅s; perqu猫 el concepte de ser m茅s o menys proporcional es pot entendre de diverses maneres diferents, totes elles raonables. L’avantatge de Sainte-Lagu毛 sobre D’Hondt est脿 en el que passa en combinar moltes circumscripcions: la regla de D’Hondt tendeix a acumular els errors a favor dels partits m茅s grans i en contra dels petits. En canvi, la regla de Sainte-Lagu毛 茅s m茅s equilibrada en relaci贸 amb aix貌.
feb 8 鈥 Rivera e Iglesias vuelven a cabalgar juntos 鈥 per Rodolfo Irago. 鈥 eldiario.es
Insisteix en la not铆cia precedent (mostrada m茅s avall). En un cert moment s’adhereix al mite que 鈥渓os grandes beneficiados del sistema electoral espa帽ol han sido tambi茅n [a m茅s del PP i PSOE] los partidos nacionalistas鈥. Aix貌 no 茅s correcte. El que 茅s cert 茅s que entre els partits no majoritaris, els m茅s perjudicats s贸n els que estan molt distribu茂ts per tot el territori. Els que es concentren en unes poques circumscripcions —com 茅s el cas dels partits nacionalistes— no es veuen tan perjudicats, per貌 aix貌 no vol dir que siguin beneficiats. Vegi’s, per exemple, la taula que mostrem al nostre comentari de les Eleccions Generals Espanyoles de 2016, on es pot comprovar que el m茅s beneficiat va ser el PP (20 escons de m茅s), que el m茅s perjudicat va ser C’s (14 escons de menys), i que cap dels partits locals (ERC, CDC, EAJ-PNV, EH Bildu i CC) es va desviar respecte a la proporcionalitat en m茅s d’1 esc贸.
feb 2 鈥 Iglesias i Rivera volen eliminar les primes electorals de PP i PSOE 鈥 per Pedro Vall铆n. 鈥 La Vanguardia (p.聽18)
Totes les propostes que es comenten van efectivament en el sentit de millorar la proporcionalitat. En particular, les propostes d’augmentar el Congr茅s fins a 400 escons i de reduir de dos a un el m铆nim provincial en l’algorisme de distribuci贸 dels escons entre circumscripcions van contra la principal causa de desproporci贸 del sistema electoral espanyol, a saber, el fet de tenir moltes circumscripcions de mida petita. Tanmateix, nom茅s aconseguirien reduir lleugerament el problema, que continuaria estant present en gran mesura. Una alternativa molt m茅s efectiva seria el sistema biproporcional.

2017

des 29 鈥 Resultats definitius oficials de les Eleccions al Parlament de Catalunya 2017. 聽DOGC n煤m聽7525
Hi ha inconsist猫ncies aritm猫tiques gens acceptables! Concretament, en la prov铆ncia de Barcelona, la suma dels vots de les diferents candidatures no coincideix amb el valor que se鈥檔 d贸na al principi del document. I afegint-hi els vots nuls i en blanc tampoc coincideix amb el valor que 茅s d贸na com a nombre total de votants. Per sort, no hi hauria conseq眉猫ncia en els nombres d鈥檈scons. Per貌 suscita una certa desconfian莽a.
des 24 鈥 Per qu猫 Arrimadas no t茅 ra贸 quan es queixa del sistema electoral catal脿 鈥 per Marc Guinjoan. 鈥 Naci贸 Digital
Entre altres coses, en aquest article s’afirma que una millora de la proporcionalitat de partit a nivell global —com si hi hagu茅s una sola circumscripci贸— est脿 renyida amb mantenir una representaci贸 adequada de les zones m茅s despoblades. Aix貌 茅s fals: el sistema biproporcional, adoptat recentment en diversos cantons su茂ssos, permet aconseguir aquest doble objectiu.
des 23 鈥 Els sobiranistes no tindrien majoria absoluta amb una circumscripci贸 煤nica a Catalunya.Diari de Girona
Una vegada m茅s, els resultats mostren certes desviacions respecte a la proporcionalitat. En particular, el bloc independentista ha obtingut una majoria absoluta d’escons sense tenir una majoria absoluta de vots. A difer猫ncia de les eleccions espanyoles, aqu铆 el principal problema no 茅s que les circumscripcions siguin massa petites, sin贸 la seva heterogene茂tat pel que fa a la distribuci贸 del vot entre els diferents partits.
set 25 鈥 Resultats provisionals de les eleccions federals alemanyes 2017
En lloc dels 598聽escons que seria la mida normal, aquesta vegada es preveu que el Bundestag hagi d’augmentar fins a 709聽escons! Aix貌 es deu a que, per a alguns partits i en algunes regions, el nombre d’escons obtinguts mitjan莽ant el vot personalitzat a nivell de districte supera el nombre d’escons que correspon segons una certa regla de proporcionalitat aplicada al vot de partit a nivell regional. Des del 2013 en aquests casos s’aplica un procediment que mant茅 la proporcionalitat mitjan莽ant un augment de la mida de la cambra. Vegi’s la nostra entrada sobre el sistema mixt compensatori, on ja vam assenyalar que pot ser necessari un augment bastant gran de la cambra.
gen 10 鈥 Compare voting systems to improve them 鈥 per Guruprasad Madhavan, Charles Phelps i Rino Rappuoli. 鈥 ara.cat
Una visi贸 molt general de la problem脿tica de les votacions i eleccions des d’un punt de vista cient铆fic
gen 9 鈥 Dues paperetes per a Catalunya 鈥 per Jaume L贸pez. 鈥 ara.cat
Comentari a part

2016

nov 8 鈥 C贸mo quedar铆a el Congreso espa帽ol con el sistema electoral de EEUU?eldiario.es
Comentari a part
nov 7 鈥 Transitorietat i llei electoral, 鈥 per Pere Pug猫s. 鈥 ara.cat
Comentari a part
oct 15 鈥 A better way to vote?The New York Times 鈥 (cartes dels lectors)
Les actuals eleccions presidencials americanes segueixen fent que es parli molt de sistemes de votaci贸 alternatius m茅s encertats, pensant tamb茅 en les eleccions prim脿ries dels partits. Entre les diverses opinions recollides en aquest enlla莽, ens sembla especialment encertada la del Prof. Steven Brams, que defensa el vot d’aprovaci贸. (Vegi’s la nostra entrada Eleccions presidencials i similars)
jun 28 鈥 驴Habr铆an sido diferentes los resultados electorales con otro m茅todo de reparto de esca帽os?, 鈥 per Eugenio Hern谩ndez. 鈥 El Pa铆s
Es calculen els resultats de les recents Eleccions Generals Espanyoles de 2016 si les circumscripcions electorals no fossin les prov铆ncies sin贸 les comunitats aut貌nomes i si a m茅s s’hagu茅s usat la regla de Sainte-Lagu毛 en lloc de la regla de D’Hondt.
jun 26 鈥 Ad茅u a l’absolutisme, 鈥 per Carles Castro. 鈥 La Vanguardia 鈥 (gr脿fics inclosos nom茅s en l’edici贸 en paper)
Qu猫 hauria passat en anteriors Eleccions Generals Espanyoles si en lloc de la regla de D鈥橦ondt s鈥檋agu茅s usat la de les restes majors o b茅 la de Sainte-Lagu毛? Segons mostra l鈥檃utor d鈥檃quest article, les difer猫ncies en els resultats, tot i que petites, haurien estat suficients per a evitar gaireb茅 totes les majories absolutes que hi ha hagut. (De tota manera, els resultats encara restarien lluny de la proporcionalitat, a causa d’haver-hi moltes circumscripcions petites).
mai 9 鈥 Trump and Clinton victorious: proof that US voting system doesn’t work, 鈥 per Shannon Stappleton. 鈥 The conversation
Les eleccions presidencials nord-americanes s贸n un exemple destacat d鈥檜na elecci贸 col路lectiva entre m茅s de dues opcions. Com insistim en diversos llocs d鈥檃quest blog, la utilitzaci贸 del vot uninominal i la majoria simple pot donar resultats molt desencertats. Aquest article mostra que aquest 茅s efectivament el cas de l鈥檃ctual proc茅s d鈥檈leccions presidencials als Estat Units: ja en les eleccions prim脿ries dels partits els resultats s贸n molt discutibles a la llum d鈥檜na enquesta on cada enquestat puntuava els diversos candidats en una escala de cinc graus d鈥檃provaci贸. L鈥檃rticle defensa un m猫tode concret d’elecci贸 col路lectiva basat en aquesta forma de votaci贸.
mar 1 鈥 Arrog脿ncia, c脿lcul, superviv猫ncia, 鈥 per Salvador Card煤s. 鈥 ara.cat
Sobre els factors humans que tant condicionen els processos electorals.
feb 10 i 11 鈥 Sistema electoral: eina de regeneraci贸, 鈥 per Xavier Roig. 鈥 ara.cat, amb 2a part
Una altra opini贸 a favor de les circumscripcions uninominals! Vegi’s el comentari que en fem a la nostra entrada Circumscripcions uninominals? No, gr脿cies!
feb 4 鈥 Sobre el sistema Camps, 鈥 per Vicent Mengual. 鈥 Levante
Un encertat comentari a l’article que segueix.
gen 19 鈥 El sistema Camps da 212 esca帽os al PP, 鈥 per Carlos Al貌s. 鈥 Levante
Vegi’s el comentari que en fem a la nostra entrada Circumscripcions uninominals? No, gr脿cies!

2015

des 17 鈥 Les quatre opcions que podran votar els militants de la CUP el dia 27, 鈥 VilaWeb
鈥淟a votaci贸 es far脿 amb un sistema d鈥檈liminaci贸 de l鈥檃lternativa menys votada i nova votaci贸 fins que alguna assoleixi el 50% dels vots dels militants.鈥 Com mostrem a Dobles voltes, aquest sistema no est脿 exempt de problemes.
nov 30 鈥 Una obra mestra de la manipulaci贸 electoral, 鈥 per Pablo Sim贸n. 鈥 ara.cat
Als tres biaixos de desproporcionalitat que explica molt b茅 l’autor d’aquest article, cal afegir encara l’efecte de 鈥渧ot 煤til鈥 que afecta als partidaris d’opcions minorit脿ries en les circunscripciones petites, com comentem a La desproporcionalitat dels sistema electoral espanyol
ago 8 鈥 Una propuesta de reforma electoral del PP: un an谩lisis matem谩tico, 鈥 per Victoriano Ram铆rez Gonz谩lez. 鈥 eldiario.es
Sobre les elecciones municipals i l’脿nsia del PP per crear majories absolutes on no hi s贸n.