Les activitats socials sovint plantegen la necessitat de decidir col路lectivament entre diverses opcions. Un exemple t铆pic 茅s un refer猫ndum. Un altre 茅s l’elecci贸 d’una persona —nom茅s una— per a representar tot el col路lectiu. El col路lectiu que pren la decisi贸 pot ser tota la ciutadania d’un pa铆s, una cambra de representants, el claustre d’una universitat, un 貌rgan col路legiat, un jurat, etc猫tera.

Per arribar a aquestes decisions col路lectives cal un procediment que combini adequadament les prefer猫ncies individuals. Quan聽nom茅s hi ha dues opcions, aleshores el problema 茅s trivial. Per貌 quan les opcions s贸n m茅s de dues, aleshores 茅s m茅s delicat del que sembla a primera vista: Si no hi ha cap opci贸 que compti amb el suport d’una majoria absoluta —la qual cosa 茅s perfectament possible amb m茅s de dues opcions— aleshores qualsevol opci贸 —incl煤s la m茅s votada— pot tenir una majoria absoluta en contra!

El problema que acabem d’assenyalar apareix quan cada individu es limita a indicar la seva opci贸 m茅s preferida, la qual cosa s’anomena vot uninominal. De manera natural, tot plegat porta a treballar amb expressions m茅s detallades de les prefer猫ncies individuals. Una possibilitat 茅s el vot preferencial, que permet indicar un ordre de prefer猫ncia. Una altra possibilitat 茅s el vot d’aprovaci贸, on es poden aprovar m煤ltiples opcions i desaprovar-ne d’altres. Tamb茅 es poden expressar a la vegada unes aprovacions i un ordre de prefer猫ncia. D’altra banda, tamb茅 es pot considerar la possibilitat de distingir diversos graus d’aprovaci贸.

Pel que fa al resultat col路lectiu, de vegades pot interessar alguna cosa m茅s que escollir una sola opci贸. Un ordre de prefer猫ncia col路lectiu, per exemple, pot tenir una utilitat pr脿ctica per establir uns suplents quan s’est脿 prove茂nt un c脿rrec. D’altra banda, tamb茅 pot tenir un sentit m茅s conceptual, com en el cas d’un concurs art铆stic. Similarment, tamb茅 t茅 sentit el concepte d’aprovaci贸 o desaprovaci贸 col路lectiva, aix铆 com una valoraci贸 quantitativa del grau d’acceptaci贸 col路lectiva de cada opci贸.