La barrera electoral: Una altra font de desproporci贸

En les Eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya va entrar en joc el llindar del 3% que estableix la Llei Electoral vigent. Concretament, aix貌 va oc贸rrer a la circumscripci贸 de Barcelona, on el PDeCAT nom茅s va reunir un 2,51% dels vots v脿lids. En no arribar al 3%, l’article 163.1.a de la LOREG disposa que aquest partit quedi excl貌s del repartiment d’escons. Doncs b茅, si no fos per aquesta pe莽a addicional del sistema electoral,.. Llegir m茅s

No 茅s correcte elegir els candidats m茅s votats!

Recentment, el Consell per la Rep煤blica Catalana ha convocat la sessi贸 fundacional de l鈥橝ssemblea de Representants, en la qual es debatr脿 i votar脿 el r猫gim electoral que haur脿 de servir en el futur per elegir aquest 貌rgan de representaci贸. La proposta que hi ha sobre aix貌 contempla que aquest 貌rgan estigui format per 121 representants. D’aquests, 81 d’ells seran elegits en 26 circumscripcions territorials, la mida de les quals varia entre 1 i 8 representants. Els altres.. Llegir m茅s

Els primers proporcionalistes catalans

A Catalunya la q眉esti贸 de la representaci贸 proporcional es va posar sobre la taula el 1909 amb motiu de les eleccions municipals que es van celebrar el 12 de desembre d’aquell any a la ciutat de Barcelona. En aquella ocasi贸 s’elegia nom茅s una meitat del consistori, a saber 25 regidors. El procediment utilitzat partia de la divisi贸 de la ciutat en 10聽districtes. Cadascun d’ells elegia 3聽regidors, llevat d’un districte que nom茅s n’elegia聽2  i聽dos.. Llegir m茅s

Mario Navarro Amandi i els seus Estudios sobre Procedimiento Electoral

A finals del segle聽XIX el principi de representaci贸 proporcional tenia cada vegada m茅s defensors arreu del m贸n. Per implementar-lo s’havien ideat diversos m猫todes, ja sigui de llistes de partit (restes majors, D’Hondt), ja sigui de vot 煤nic transferible. En diversos pa茂sos van sorgir associacions que promovien l’adopci贸 d’un o altre d’aquests m猫todes en les seves eleccions parlament脿ries. En alguns casos van aconseguir-ho relativament aviat, en el mateix segle聽XIX. En altres casos, es va.. Llegir m茅s

Les llistes obertes derivarien cap a llistes tancades?

Les llistes obertes poden tenir molt de sentit com a m猫tode de votaci贸. Per貌 s’acostuma a sobreentendre que correspon elegir els candidats que hagin obtingut m茅s vots. I no 茅s pas aix铆! Si m茅s no, si l’objectiu 茅s formar un 貌rgan de representaci贸. Suposem, per exemple, que un 60% dels electors defensa un cert objectiu X, per貌 el 40% restant 茅s contrari a X. Com 茅s natural, en les seves llistes els partidaris.. Llegir m茅s

Pressupostos participatius

Cada vegada s贸n m茅s els municipis que implementen la participaci贸 directa de la ciutadania en l’elaboraci贸 (d’una part) del pressupost. Vegi’s, per exemple, el cas de Tortosa aix铆 com la mem貌ria de la Diputaci贸 de Barcelona sobre aquest tema. Tanmateix, en general es presta poca atenci贸 al procediment concret de votaci贸 i determinaci贸 del resultat. En molts casos reals fins i tot costa de trobar especificats aquests aspectes. Una vegada m茅s, s’actua d’una.. Llegir m茅s

Trencaclosques electorals

Amb motiu de les presents Eleccions Generals Espanyoles, Adolfo Quir贸s i Ang茅lica Benito, de la Universidad Aut贸noma de Madrid, plantegen un nou trencaclosques sobre m猫todes electorals. Com el nostre blog, aquests trencaclosques pretenen ajudar a entendre realment els m猫todes electorals existents, en contraposici贸 a les afirmacions gratu茂tes que tan abunden en aquest tema. A m茅s del que han plantejat aquests dies, incloem tamb茅 els tres que van plantejar al voltant de les anteriors.. Llegir m茅s

Eleccions i coalicions mitjan莽ant el vot d’aprovaci贸

Arran de les m煤ltiples eleccions que s’han celebrat recentment a Espanya, a nivell municipal, auton貌mic, estatal i europeu, aquests dies donen molt a parlar les coalicions i pactes postelectorals, especialment amb motiu de l’elecci贸 de les persones que han d’ocupar la presid猫ncia i altres places de diversos 貌rgans de govern. En relaci贸 amb aix貌, sovint es planteja la q眉esti贸 de si els electors d’un partit determinat prefereixen una certa alian莽a o b茅 una.. Llegir m茅s

El sistema mixt compensatori. Exemple

A continuaci贸 donem un exemple d’aplicaci贸 del sistema mixt compensatori. M茅s concretament, considerarem la variant de vot doble i l’aplicarem a les dades de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de聽2015. Cal dir des del principi que les dades reals de la votaci贸 amb el sistema vigent no es presten gaire a ser extrapolades al cas hipot猫tic en qu猫 s’hagu茅s usat el sistema mixt compensatori. En efecte, dels dos.. Llegir m茅s

El sistema mixt compensatori

聽 Siegfried Geyerhahn (1883-1945).El 1902 proposava una primera versi贸 del sistema mixt compensatori. El sistema mixt compensatori, popularment conegut com a sistema alemany, combina dos elements de car脿cter oposat: (a)聽la divisi贸 del territori en districtes d鈥檜n sol esc贸, i (b)聽la proporcionalitat en termes de partits a nivell de tot el territori. Una part de la cambra s鈥檈legeix segons el primer criteri, de manera que cada districte obt茅 un 鈥攅l seu鈥 representant, mentre que.. Llegir m茅s