En les Eleccions d’ahir al Parlament de Catalunya va entrar en joc el llindar del 3% que estableix la Llei Electoral vigent. Concretament, aix貌 va oc贸rrer a la circumscripci贸 de Barcelona, on el PDeCAT nom茅s va reunir un 2,51% dels vots v脿lids. En no arribar al 3%, l’article 163.1.a de la LOREG disposa que aquest partit quedi excl貌s del repartiment d’escons. Doncs b茅, si no fos per aquesta pe莽a addicional del sistema electoral, la regla de D’Hondt s铆 que hauria donat representaci贸 al PDeCAT en la circumscripci贸 de Barcelona. I no solament un esc贸; de fet li n’hauria donat dos!

Tamb茅 茅s interessant observar d’on haurien sortit aquests dos escons: Un d’ells vindria del PSC i l’altre d’ERC (els dos partits m茅s grans). La qual cosa tindria com a conseq眉猫ncia que a nivell de tot Catalunya es donaria un empat triple entre PSC, ERC i JxCat a 32 escons!


Tal com va observar el mateix Victor D’Hondt el 1883, la seva regla ja implica l’exist猫ncia d’un cert llindar 鈥渋ntr铆nsec鈥 que cal superar per a poder obtenir un esc贸. Concretament, aquest llindar 茅s  1/(n+p–1)  on  n  茅s el nombre d’escons en joc i  p  茅s el nombre de partits que participen. Si no se supera aquest valor llavors 茅s matem脿ticament impossible rebre cap esc贸 per la regla de D’Hondt. En el cas de les eleccions d’ahir i la circumscripci贸 de Barcelona, el valor que resulta d’aquesta f贸rmula 茅s un 1,01%, que correspon a uns 28600 vots.

Si s贸n prou petits tant el nombre d’escons de la circumscripci贸 com el nombre de partits que s’hi presenten, llavors el llindar intr铆nsec supera el 3%, de manera que aquesta barrera no entra mai en joc. En les eleccions d’ahir, aquest 茅s clarament el cas de Lleida i tamb茅 essencialment els de Girona i Tarragona si tenim en compte que alguns partits s贸n extremadament petits. En canvi, no passa el mateix, com hem vist, en una circumscripci贸 gran com la de Barcelona.


Quin sentit t茅 d’imposar un llindar superior a l’intr铆nsec? La resposta que se sol donar 茅s que serveix per evitar una fragmentaci贸 excessiva del parlament.

Tanmateix, tamb茅 茅s cert que pot danyar molt la proporcionalitat entre vots i escons. Perqu猫 en casos com el d’ahir equival a deixar sense valor uns vots que en total valien dos escons!

No 茅s estrany doncs que el 2014 el Tribunal Constitucional Federal alemany anul路l茅s la cl脿usula de superar el 3% que el Bundestag volia imposar per a les eleccions alemanyes al Parlament Europeu. D’altra banda, 茅s ben sabut que en les eleccions al Bundestag alemany es requereix superar el 5%. Per貌 tamb茅 茅s cert que no cal superar aquest llindar si es compleixen altres condicions, com ara haver obtingut almenys 3 diputats per la via dels districtes uninominals, la qual cosa equival a rebaixar el percentatge.

En altres pa茂sos s贸n habituals els llindars del 3% o del 5% o encara superiors. I el 5% tamb茅 est脿 en vigor en algunes comunitats aut貌nomes espanyoles. Per貌 tamb茅 hi ha pa茂sos que no imposen cap llindar superior a l’intr铆nsec, com ara Su茂ssa, en les seves eleccions federals, i Holanda. En aquest 煤ltim cas, es demana, aix貌 s铆, que el percentatge de vots obtingut superi la fracci贸  1/n,  la qual cosa est脿 ben b茅 en l’esperit de la representaci贸 proporcional. D’altra banda, aix貌 es combina amb el fet que essencialment es treballa amb una sola circumscripci贸. No 茅s estrany doncs que —malgrat usar la regla de D’Hondt— aquest sistema electoral sigui considerat un dels m茅s proporcionals del mon. 鉂