A Catalunya la q眉esti贸 de la representaci贸 proporcional es va posar sobre la taula el 1909 amb motiu de les eleccions municipals que es van celebrar el 12 de desembre d’aquell any a la ciutat de Barcelona. En aquella ocasi贸 s’elegia nom茅s una meitat del consistori, a saber 25 regidors. El procediment utilitzat partia de la divisi贸 de la ciutat en 10聽districtes. Cadascun d’ells elegia 3聽regidors, llevat d’un districte que nom茅s n’elegia聽2  i聽dos districtes que nom茅s n’elegien un cadascun. D’altra banda, s’usava el m猫tode del vot limitat (vegi’s la nostra entrada Llistes obertes? No de qualsevol manera!). Concretament, en els districtes de 3聽regidors l’elector nom茅s podia marcar 2聽candidats, i en els altres nom茅s en podia marcar un. Amb aquests ingredients els resultats es poden desviar f脿cilment de la proporcionalitat. I aix铆 va ser. En particular, el Partit Republic脿 Radical va obtenir m茅s de la meitat dels 25聽escons en joc, concretament 14, tot i que els vots a favor seu constitu茂en nom茅s un 41%. Aquest fet va ser remarcat 鈥攁mb unes xifres quelcom diferents de les precedents鈥 per Joan Garriga i Mass贸 (ref.1) i per Ferran Agull贸 i Vidal (ref.2), membres de la Lliga Regionalista, un dels partits perjudicats. Paral路lelament, el Centre Nacionalista Republic脿 de Barcelona va encarregar un estudi sobre el tema a Antoni Rovira i Virgili, el qual estudi va va ser publicat en una s猫rie de cinc articles, i poc despr茅s com un opuscle a part, amb el t铆tol La Representaci贸 Proporcional en el Sufragi Universal 聽(ref.3).

A m茅s de les eleccions municipals de 1909, un altre fet que portava a interessar-se per la q眉esti贸 de la representaci贸 proporcional era que en aquell moment aquesta q眉esti贸 era objecte d’un intens debat a Fran莽a. D’altra banda, el 8 de maig de 1910 es van celebrar unes noves Eleccions Generals Espanyoles, la qual cosa va contribuir a mantenir l’inter茅s per la q眉esti贸. Aix铆, el dissabte 16 d’abril de 1910, la Joventut Nacionalista, entitat formada pel jovent estudi贸s de la Lliga, va organitzar 11聽confer猫ncies simult脿nies sobre el tema en diversos ateneus i centres socials de Barcelona (ref.4). I聽un cop celebrades les esmentades eleccions espanyoles, Llu铆s Puig de la Bellacasa i D茅u, tamb茅 membre de la Lliga, mostrava de nou les desproporcions entre vots i escons que s’havien produ茂t en la circumscripci贸 de la ciutat de Barcelona i comparava els resultats amb els que hauria donat la regla de D’Hondt (ref.5) (sobre la qual regla reconeixia que no es aquest procediment completament just y exacte, per貌 ho es infinitament m茅s que’l que en l’actualitat seguim聽).

A tot aix貌, el juliol del mateix any 1910 la revista setmanal La Catalu帽a, molt lligada a la Joventut Nacionalista, publicava un n煤mero monogr脿fic sobre La Representaci贸n Proporcional (ref.6) del qual se’n va derivar una edici贸 a part amb el mateix t铆tol (que encara no hem pogut consultar).

Per貌 tot aix貌 restava lluny de la realitat, on seguia regint la llei espanyola basada en el vot limitat. Abans de la Transici贸 espanyola l’煤nic moment en qu猫 Catalunya va estar a prop d’implementar la representaci贸 proporcional va ser en les Eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, les quals es van celebrar el 20 de novembre i van ser convocades el 25 d’octubre. Cinc mesos abans de la convocat貌ria es publicava un nou opuscle d’Antoni Rovira i Virgili, Els Sistemes Electorals, on trobem escrit el seg眉ent: Tot fa creure, doncs, que en el r猫gim electoral de la Catalunya aut貌noma ser脿 adoptat el principi proporcional (ref.7, p.119). Tanmateix, no va ser aix铆 en aquelles eleccions, en les quals encara es va utilitzar el sistema del vot limitat.
 

Portada de la obra Sistemes Electorals, d'Antoni Rovira i Virgili, 1932

 
Tant el 1910 (ref.3) com el 1932 (ref.7) l’opini贸 de Rovira i Virgili sobre la representaci贸 proporcional es pot qualificar de 鈥渇avorable per貌 amb reserves鈥. En general li reconeixia una major just铆cia te貌rica. Per貌 tamb茅 assenyalava que en la pr脿ctica una multiplicitat de circumscripcions de mida petita pot danyar molt la proporcionalitat, i que segueix sent possible que un partit aconsegueixi una majoria absoluta d’escons sense tenir-la en vots. Davant d’aix貌, el 1910 es pronunciava a favor de suplementar el sistema electoral amb un mecanisme de refer猫ndums que permeti controlar l’acci贸 del govern directament des de la ciutadania (tal com ja es feia a Su茂ssa). D’altra banda, el 1932 recomanava un m猫tode que llavors s’utilitzava a Txecoslov脿quia per tal de pal路liar les desproporcions degudes a la multiplicitat de circumscripcions: En cada circumscripci贸 els partits nom茅s rebien 鈥攄e moment鈥 la part entera del nombre d’escons que els corresponia segons la regla de tres; fet aix貌, es reunien les sobres 鈥攙ots i escons鈥 de les diferents circumscripcions de tot el pa铆s (o d’una regi贸) i s’hi tornava a aplicar una regla de repartiment proporcional entre els partits. (En lloc d’aix貌, avui dia segurament Rovira i Virgili hauria preferit el m猫tode de proporcionalitat composicional) 鉂


Refer猫ncies

1. Joan Garriga i Mass贸, 1909. El sufragi propo[r]cional. La Veu de Catalunya, 21 desembre 1909.

2. Ferran Agull贸 i Vidal, 1910. L’organisaci贸 del sufragi universal. La representaci贸 proporcional o racional. La Veu de Catalunya, 13 mar莽 1910.

3. Antoni Rovira i Virgili, 1910. La Representaci贸 Proporcional en el Sufragi Universal. El Poble Catal脿, 15 mar莽 1910,聽 17 mar莽 1910,聽 19 mar莽 1910,聽 22 mar莽 1910 聽i聽 24 mar莽 1910. 聽Posteriorment se’n va publicar una versi贸 a part: Barcelona, Llibreria Espanyola, abril 1910.

4. [Joventut Nacionalista聽], 1910. La representaci贸 proporcional. Confer猫ncies de propaganda. La Veu de Catalunya, 20 abril 1910 (resums de 8聽confer猫ncies).

5. Llu铆s Puig de la Bellacasa, 1910. Reforma que s’imposa. La representaci贸 proporcional. La Veu de Catalunya, 14 maig 1910,聽 18 maig 1910 聽i聽 25 maig 1910.

6. [Joventut Nacionalista聽], 1910. La Representaci贸n Proporcional (articles de diversos autors). La Catalu帽a, n煤m.145 (16 juliol 1910), p.441鈥446 聽i聽 p.447鈥452. 聽Posteriorment se’n va publicar una versi贸 a part: Barcelona, agost 1910.

7. Antoni Rovira i Virgili, 1932. Sistemes Electorals. Barcelona, Ed.聽Barcino, maig 1932.