Ara ja queda bastant clar que les eleccions presidencials nord-americanes del passat 3 de novembre donaran la vict貌ria al candidat que ha rebut m茅s vots de la ciutadania. Per貌 en alguns moments semblava que no seria aix铆 i que es podia repetir el mateix que va passar el 2016 i en altres edicions anteriors: que resulti elegida una candidatura diferent de la que ha rebut m茅s vots de la ciutadania!

 

Com pot ser que passi aix貌?

Per a entendre com pot passar aix貌, cal recordar com funcionen aquestes eleccions. Per comen莽ar, en realitat els ciutadans no elegeixen directament el president, sin贸 un 貌rgan 鈥渞epresentatiu鈥, anomenat Col路legi Electoral i format per 538 representants, el qual no t茅 altra funci贸 que elegir els c脿rrecs de president i vicepresident. A cada estat li correspon un cert nombre de representants segons la seva poblaci贸, des de Calif貌rnia, que t茅 55 representants, fins als estats m茅s petits, que en tenen 3. Fins aqu铆 no 茅s tan diferent de moltes eleccions parlament脿ries, com les catalanes, les espanyoles o les europees, on tamb茅 tenim una divisi贸 en diversos territoris i cadascun d’ells t茅 m茅s o menys representants segons la seva poblaci贸. Tanmateix, hi ha una difer猫ncia crucial en la manera com es determinen els representants de cada territori. En les eleccions parlament脿ries catalanes, espanyoles i europees aquests llocs es reparteixen entre les diverses candidatures d’acord amb una regla que busca la proporcionalitat entre vots i escons. En canvi, en les eleccions presidencials nord-americanes la major part dels estats —tots menys dos— assignen tots els seus representants a la candidatura m茅s votada, independentment de si l’avantatge d’aquesta respecte a les altres 茅s m茅s o menys gran. Aix貌 茅s el que fa possible que la candidatura que obtingui m茅s representants al Col路legi Electoral no sigui necess脿riament la m茅s votada per la ciutadania. Aquesta possibilitat pot oc贸rrer amb una relativa facilitat quan una candidatura guanya de calaix en uns quants estats mentre que l’altra guanya m茅s ajustadament en els altres. La situaci贸 茅s similar al que passa en el tennis, on el jugador que guanya m茅s punts no 茅s necess脿riament el que guanya el partit (per貌 el tennis no 茅s m茅s que un joc).

A no ser que alguns representants trenquin la disciplina de vot, si la candidatura m茅s votada no coincideix amb la m茅s representada, llavors la decisi贸 del Col路legi Electoral diferir脿 de la que correspon als vots de la ciutadania. Per tant, el Col路legi Electoral no 茅s llavors una bona representaci贸 del conjunt de la ciutadania.

 

脡s una q眉esti贸 de representaci贸 proporcional

El problema rau en la desproporci贸 entre vots i representants, la qual pot arribar al punt de determinar resultats diferents. La proporcionalitat exacta entre vots i representants 茅s poc menys que impossible des del moment que el nombre total de representants 茅s molt inferior al nombre de votants. Per tant, les eleccions a un 貌rgan de representaci贸 sempre tindran alguna desviaci贸 m茅s o menys significativa respecte a la proporcionalitat. Tanmateix, sembla dif铆cil fer-ho pitjor que la regla winner-take-all de les eleccions presidencials americanes, on un sol vot pot fer canviar tots els representants d’un estat. Si les circumscripcions fossin uninominals, el resultat tamb茅 es podria desviar molt de la proporcionalitat, per貌 un vot nom茅s podria fer canviar un representant. En qualsevol cas, per a acostar-se tot el possible a la proporcionalitat conv茅 utilitzar una regla que busqui aquesta propietat i a m茅s respectar el repartiment global que s’obtindria amb una sola circumscripci贸 (tot i que tamb茅 es consideri una divisi贸 territorial).

La figura d’un Col路legi Electoral format per representants dels diversos estats respon sens dubte a la idea d’una federaci贸 d’estats. Tanmateix, el federalisme no hauria de ser obstacle per a que cada estat distribueixi els seus representants entre les diverses candidatures en proporci贸 als vots obtinguts per cadascuna d’elles (tal com fem per exemple a Europa).

 

Vies de soluci贸

Ja hem apuntat que hi ha dos estats, concretament Maine i Nebraska, que no segueixen la regla de winner-take-all, sin贸 un altre procediment que permet un cert repartiment entre diferents candidatures. Concretament, dels seus representants, que s贸n respectivament 4 i 5, dos se segueixen assignant a la candidatura m茅s votada a nivell de tot l’estat, per貌 els altres s贸n elegits separadament en cada districte de les eleccions al Congr茅s. De tota manera, encara que el seguissin tots els estats, aquest procediment no eliminaria pas la possibilitat de disparitat entre ciutadania i representants.

Davant de l’anomalia democr脿tica que representa aquesta disparitat, diversos estats nord-americans aix铆 com el districte de Columbia (que tamb茅 constitueix una circumscripci贸 territorial) s’han adherit a l’anomenat National Popular Vote Plan. Aquest pla consisteix en el seg眉ent: en cas de disparitat, els representants d’aquests estats en el Col路legi Electoral votaran tots ells per la candidatura que hagi obtingut m茅s vots de la ciutadania en el conjunt de tots els estats. A hores d’ara, aquest acord ha estat subscrit per 15 estats a m茅s del districte de Columbia, i correspon a un total de 196 representants.

De tota manera, com que el Col路legi Electoral no t茅 altra finalitat que elegir entre les diverses candidatures a president i vicepresident, la millor manera d’evitar el problema seria simplement prescindir d’aquest 貌rgan representatiu i que l’elecci贸 la determin茅s directament la ciutadania. A m茅s d’aix貌 tamb茅 茅s aconsellable un m猫tode de votaci贸 m茅s informatiu que el vot uninominal, com ara el vot d’aprovaci贸 (o com el m猫tode de vot preferencial que ha estat a punt d’adoptar l’estat de Maine). 鉂


 

Una butlleta de vot de les Eleccions Presidencials nord-americanes del 3 de novembre de 2020. Les butlletes poden variar molt d’un lloc a l’altre, entre altres coses perqu猫 tamb茅 serveixen per a altres eleccions d’脿mbit local. Aquesta butlleta correspon a l’estat de Vermont i la ciutat de Burlington. Com es pot veure, a m茅s de Biden-Harris i Trump-Pence hi consten 19 candidatures m茅s! A banda que tamb茅 hi ha una casella buida on s’hi poden escriure altres noms. (Font: Ballotpedia)