Portada dels Estudios sobre sobre Procedimiento Electoral, de Mario Navarro Amandi 1885
A finals del segle聽XIX el principi de representaci贸 proporcional tenia cada vegada m茅s defensors arreu del m贸n. Per implementar-lo s’havien ideat diversos m猫todes, ja sigui de llistes de partit (restes majors, D’Hondt), ja sigui de vot 煤nic transferible. En diversos pa茂sos van sorgir associacions que promovien l’adopci贸 d’un o altre d’aquests m猫todes en les seves eleccions parlament脿ries. En alguns casos van aconseguir-ho relativament aviat, en el mateix segle聽XIX. En altres casos, es va trigar m茅s temps. I聽en alguns casos encara no ho han aconseguit, de manera que el pa铆s en q眉esti贸 utilitza encara avui un sistema majoritari (habitualment l’elecci贸 mitjan莽ant circumscripcions uninominals).

Espanya va romandre majorment aliena a aquest moviment mundial per la representaci贸 proporcional. L’煤nica variaci贸 que es va fer en aquell temps respecte al sistema purament majoritari 茅s la utilitzaci贸 del vot limitat, que va ser adoptat el 1876 i que encara s’utilitza en diversos contextos, com ara les eleccions al Senat 鈥4聽escons, 3聽vots鈥 que no assoleixen ni pretenen cap proporcionalitat.

Una notable excepci贸 a aquesta manca de pres猫ncia espanyola en el moviment mundial per la representaci贸 proporcional 茅s la figura de Mario Navarro Amandi (1857鈥1895) i els seus Estudios de Procedimiento Electoral (1885). De la biografia d’aquest jurista destaca el fet que va morir molt jove, als 38聽anys. Malgrat aix貌, la seva producci贸 inclou diverses obres de relleu (vegi’s la Ref.3).

L’esperit dels Estudios queda ben descrit en aquestes frases del seu pr貌leg: 鈥渁penas se concibe un libro a estas cuestiones dedicado, que carezca del sello de la pasi贸n pol铆tica, y que no se halle inspirado en las miras estrechas de una agrupaci贸n o de un partido. As铆 es que bien merece consignarse que el autor de estos Estudios ha emprendido rumbos diferentes, proponi茅ndose en primer y casi 煤nico t茅rmino dar a conocer y vulgarizar doctrinas, principios y sistemas que por desgracia est谩n en nuestro pa铆s sobradamente descuidados, y son de la generalidad completamente desconocidos.鈥

I el contingut no podia estar m茅s al dia, ja que el 9 d’agost del mateix any 1885 Navarro Amandi havia assistit a la Conference Internationale pour la Repr茅sentation Proportionnelle, la qual s’havia celebrat a Amberes en el si d’una Exposici贸 Universal. D’aquesta confer猫ncia en va escriure tamb茅 una recensi贸 que va apar猫ixer publicada mesos m茅s tard (Ref.2). El llibre, per貌, 茅s molt m茅s complet. De les dues parts que t茅, la primera est脿 dedicada als fonaments del dret electoral, prestant atenci贸, per exemple, a la q眉esti贸 de la universalitat del sufragi. En la segona part es discuteixen els diversos procediments electorals. Per comen莽ar s’examinen els m猫todes de car脿cter majoritari, ja sigui mitjan莽ant circumscripcions uninominals 鈥攄e les quals es valora el fet de ser m茅s properes a l’elector鈥 o mitjan莽ant circumscripcions m茅s grans 鈥攅n el qual cas cada elector pot votar tants candidats com escons tingui la seva circumscripci贸鈥. Despr茅s examina diversos m猫todes que en principi fan possible, per貌 no asseguren, la representaci贸 de les minories, els quals anomena m猫todes emp铆rics. Aqu铆 inclou el vot limitat, on el nombre de candidats que pot votar un elector es limita a un valor estrictament inferior al nombre d’escons, i en distingeix el cas extrem aquell en qu猫 cada elector nom茅s pot votar un sol candidat tot i que hi hagi m茅s d’un esc贸. Finalment, presenta els veritables m猫todes de representaci贸 proporcional, que ell anomena racionals. Dins d’aquesta categoria, descriu primer els m猫todes de vot 煤nic transferible, i despr茅s s’ocupa dels m猫todes basats en llistes de partit, comen莽ant per la regla de les restes majors i acabant amb la regla de D’Hondt (la qual havia estat molt present en la confer猫ncia d’Amberes). En relaci贸 amb la regla de D’Hondt, inclou la clarificadora interpretaci贸 geom猫trica que Hagenbach-Bischoff n’havia donat el mateix 1885 (la qual utilitzem nosaltres aqu铆).

Per cert, Navarro Amandi explica que s’havia assabentat de la proposta de D’Hondt per certs articles secondaris d’aquest autor, per貌 no per la seva presentaci贸 original de 1882: 鈥渃uyo libro no hemos podido leer por hallarse completamente agotado y no existir en Espa帽a ning煤n ejemplar a nuestra disposici贸n.鈥 (Ref.1, p.333, nota). Tot i que realment no se’n deurien imprimir gaires exemplars, la dificultat de trobar-ne algun a Espanya 鈥攄ificultat que encara persisteix鈥 no deixa de ser il路lustrativa de la desconnexi贸 general espanyola sobre aquests temes a qu猫 hem al路ludit m茅s amunt. Dit aix貌, les dues obres cabdals de D’Hondt s贸n accessibles a trav茅s d’aquest blog. 鉂


Refer猫ncies

1. Mario Navarro Amandi, 1885. Estudios sobre Procedimiento Electoral. Madrid, Imprenta de la Revista de Legislaci贸n.

2. Mario Navarro Amandi, 1885–86. El congreso electoral de Amberes. Revista de Espa帽a, 107: 565鈥587聽聽i聽聽108: 193鈥217.

3. Diccionario de Catedr谩ticos Espa帽oles de Derecho (1847鈥1943). Navarro Amandi, Mario (1857鈥1895). [On cal corregir que Navarro Amandi no va morir a Santiago, on tenia pla莽a de catedr脿tic de la universitat, sin贸 a Madrid, on estava de perm铆s per malaltia]

4. C. G. Hoag, G. H. Hallett Jr, 1926. Proportional representation. New York, Macmillan. Hi ha una versi贸 online del Chapter聽IX. The history of proportional representation with special reference to the United States.

5. D. Caramani, 2000. Elections in Western Europe since 1815. Macmillan.