Cada vegada s贸n m茅s els municipis que implementen la participaci贸 directa de la ciutadania en l’elaboraci贸 (d’una part) del pressupost. Vegi’s, per exemple, el cas de Tortosa aix铆 com la mem貌ria de la Diputaci贸 de Barcelona sobre aquest tema. Tanmateix, en general es presta poca atenci贸 al procediment concret de votaci贸 i determinaci贸 del resultat. En molts casos reals fins i tot costa de trobar especificats aquests aspectes. Una vegada m茅s, s’actua d’una manera massa innocent, sense tenir present que alguns m猫todes aparentment raonables de fet no s贸n adequats. A continuaci贸 mostrem que efectivament els m猫todes habituals tenen certs problemes, alhora que apuntem una possible soluci贸.

En el que segueix suposem que ja han tingut lloc les fases de recollida i filtratge de propostes. Com a resultat d’aix貌, tenim una llista de propostes, i cadascuna d’elles t茅 especificat un preu (inferior a l’import total que s’hagi establert). Ara es tracta de (1) obtenir les opinions dels ciutadans i (2) combinar-les en una decisi贸 col路lectiva. La primera part implica algun tipus de votaci贸 i la segona requereix unes regles concretes per a tractar els vots emesos i obtenir un resultat.

 

La manera de votar

Quant a la manera de votar, la m茅s freq眉ent en aquest context 茅s el vot limitat: cada ciutad脿 marca una o m茅s propostes fins a un cert nombre m脿xim. Alternativament, alguns municipis no limiten el nombre de propostes que pot marcar el votant, per貌 s铆 el seu import total. D’altra banda, alguns municipis utilitzen el vot preferencial, 茅s a dir que el votant no solament marca unes quantes propostes, sin贸 que tamb茅 indica un ordre de prioritat entre elles. A continuaci贸 prescindirem d’aquest 煤ltim cas, que resulta una mica m茅s complicat. A m茅s d’aix貌, tampoc importar脿 gaire que hi hagi o no una limitaci贸 en el nombre o import total de les propostes que es poden marcar.

 

La regla de decisi贸 habitual

Considerem ara el procediment per a determinar quines propostes resulten seleccionades. Arribats a aquest punt, se sol donar per suposat que n’hi ha prou amb comptar quants vots t茅 cada proposta i considerar priorit脿ries les propostes que obtinguin m茅s vots (vegi’s, per exemple, Ref.1, p.93).

 

Un primer problema

Aqu铆 pot sorgir f脿cilment el problema que no es pugui respectar totalment aquest ordre de prioritat a causa de la limitaci贸 a no superar l’import total del pressupost. Per exemple, suposem que l’import total del pressupost 茅s de 50.000 鈧 i que les propostes han quedat ordenades aix铆:

Ordre Proposta Import
1 A 30.000 鈧
2 B 30.000 鈧
3 C 10.000 鈧
4 D 20.000 鈧
5 E 5.000 鈧

En un escenari com aquest no es poden seleccionar les dues primeres propostes, ja que aix貌 supera l’import total. I si se selecciona la primera i la tercera llavors no es pot seleccionar la quarta…

Una manera d’eliminar aquest problema 茅s que el preu d’una proposta no pugui passar d’un valor bastant m茅s petit que l’import total del pressupost —les propostes m茅s quantioses s’haurien de dividir en diverses parts— i combinar aix貌 amb una flexibilitat suficient de l’import total del pressupost participatiu.

 

Un problema de fons

Per貌 hi ha un altre problema que 茅s m茅s important, perqu猫 茅s una q眉esti贸 de concepte. M茅s concretament, 茅s una q眉esti贸 de just铆cia distributiva.

Suposem, per exemple, que l’import total 茅s de 60.000 euros i que hi ha 3 propostes:

Proposta Import Vots
A 60.000 鈧 300 vots
B 30.000 鈧 200 vots
C 30.000 鈧 200 vots

Suposem tamb茅, de moment, que aquests 700 votants s贸n tots diferents. Segons el procediment habitual, s’adoptar脿 la proposta A, que dona satisfacci贸 a 300 persones. Tanmateix, si s’adopten les propostes B i C es dona satisfacci贸 a 400 persones. Dit d’una altra manera, adoptant aquestes dues propostes, els diners queden m茅s repartits.

Per tant, el que importa no 茅s tant el nombre de vots com el quocient que s’obt茅 en dividir el preu pel nombre de vots. Com m茅s baix sigui aquest quocient, millor.

Suposem ara el mateix escenari per貌 amb una petita difer猫ncia: els 200 vots de B i els 200 de C corresponen a uns mateixos votants, per貌 els 300 vots de A corresponen a uns altres votants (de manera que els tres projectes corresponen a un total de 500 votants. En aquest cas, si s’adopten els projectes B i C nom茅s es dona satisfacci贸 a 200 persones, menys que el projecte A.

Per tant, no n’hi ha prou amb comptar els vots favorables a cada proposta, sin贸 que tamb茅 cal tenir en compte si dues propostes comparteixen o no els mateixos votants.

 

Una via de soluci贸

Aix铆 doncs, el problema 茅s m茅s complicat del que sembla a primera vista. Tanmateix, no 茅s gaire diferent del problema de l’elecci贸 d’un 貌rgan de representaci贸 mitjan莽ant llistes obertes. En lloc d’unes persones que ens representin, ara elegim uns projectes que tenen un cert valor econ貌mic. Per貌 en els dos casos est脿 present un principi de just铆cia distributiva: tots els ciutadans tenen el mateix dret a ser representats, i tots ells tenen tamb茅 el mateix dret a ser beneficiats per les inversions municipals. L’煤nica difer猫ncia 茅s que en el cas de formar un 貌rgan representatiu tots els candidats valen el mateix, mentre que en el cas de les inversions municipals les propostes que es presenten poden tenir valors econ貌mics diferents.

Malgrat aquesta difer猫ncia, els procediments que existeixen per a les eleccions mitjan莽ant llistes obertes (vegi’s l’entrada Representaci贸 proporcional sense partits?) poden ser adaptats f脿cilment al cas de candidats amb valors diferents. 鉂


Refer猫ncies

1. Ismael Blanco, Carola Castell脿, Gianluca Sgueo, Yves Sintomer, 2019. Pressupostos participatius al m贸n local: El repte d’incorporar la ciutadania en la definici贸 del pressupost p煤blic. Diputaci贸 de Barcelona.