La idea b脿sica del m猫tode biproporcional 茅s aconseguir a la vegada una proporcionalitat m脿xima entre vots i escons dels diferents partits i tamb茅 un repartiment territorial prefixat dels escons. El qualificatiu de 鈥渂iproporcional鈥 prov茅 del cas en qu猫 el repartiment territorial tamb茅 intenta ser proporcional, al nombre de vots emesos de cada territori o, el que ve a ser el mateix, proporcional a la poblaci贸. Tanmateix, el procediment 茅s aplicable a un repartiment territorial qualsevol. En particular, 茅s molt adequat per al cas relativament freq眉ent d’un repartiment territorial 鈥渆qualitzat鈥, 茅s a dir, que es desvia de la proporcionalitat a favor de les regions menys poblades. En tals casos deixa de ser apropiat el terme 鈥渂iproporcionalitat鈥, en lloc del qual alguns autors prefereixen parlar de proporcionalitat 鈥渃omposicional鈥.

A continuaci贸 il路lustrem aquest concepte mitjan莽ant un exemple molt senzill provinent de Pukelsheim 2017 (Secci贸 14.7).

Imaginem un pa铆s dividit en tres regions 鈥1, 2 i 3鈥 les quals tenen respectivament 9000, 4000 i 2000 electors. Suposem que hi ha dos partits 鈥擜 i B鈥 i que els vots es distribueixen de la manera seg眉ent:

Taula 1:聽Distribuci贸 de vots entre regions i partits
Partit A Partit B Total
Regi贸 1 7700 1300 9000
Regi贸 2 200 3800 4000
Regi贸 3 100 1900 2000
Total 8000 7000 15000

Suposem tamb茅 que es vol formar un parlament de 15 diputats. Com que en total hi ha 15000 electors, toca a 1000 electors per diputat.

Segons aix貌, en principi els 15 escons del parlament s’haurien de repartir com segueix: 9 escons per a la regi贸 1, 4 per a la regi贸 2, i 2 per a la regi贸 3. Suposem que s’adopta aquest repartiment territorial proporcional a la poblaci贸, i que cada regi贸 per separat reparteix els seus escons entre els dos partits mitjan莽ant la regla de D’Hondt (o alguna altra; en aquest exemple les regles de Sainte-Lagu毛 i de les restes majors donen el mateix resultat que D’Hondt). El resultat 茅s el seg眉ent:

Taula 2: Repartiment territorial proporcional a la poblaci贸 + cada regi贸 tractada per separat
Partit A Partit B Total
Regi贸 1 8 1 9
Regi贸 2 0 4 4
Regi贸 3 0 2 2
Total 8 7 15

Com es pot veure, en aquest cas concret el repartiment global dels 15 escons entre els dos partits 茅s exactament proporcional als vots.

Suposem, per貌, que s’opta pel seg眉ent repartiment territorial, m茅s favorable a les regions menys poblades: 7 escons per a la regi贸 1, 5 per a la regi贸 2, i 3 per a la regi贸 3. Si seguim tractant cada regi贸 per separat, el resultat que s’obt茅 茅s llavors el seg眉ent:

Taula 3: Repartiment territorial equalitzat + cada regi贸 tractada per separat
Partit A Partit B Total
Regi贸 1 6 1 7
Regi贸 2 0 5 5
Regi贸 3 0 3 3
Total 6 9 15

A difer猫ncia de l’escenari anterior, ara el repartiment global entre partits es desvia apreciablement de la proporcionalitat. En particular, el partit B t茅 una majoria absoluta d’escons tot i que A havia obtingut una majoria absoluta dels vots.

En lloc d’aix貌, el procediment biproporcional procura que la taula d’escons sigui tant proporcional com sigui possible a la taula de vots dins del que permetin el repartiment territorial prefixat 鈥7 escons per a la regi贸 1, 5 per a la regi贸 2, i 3 per a la regi贸 3 鈥 i el repartiment proporcional entre partits 鈥8 escons per al partit A i 7 per al partit B. En l’exemple que ens ocupa aquest m猫tode resulta en el seg眉ent repartiment detallat entre partits i regions:

Taula 4: Repartiment territorial equalitzat + procediment biproporcional
Partit A Partit B Total
Regi贸 1 7 0 7
Regi贸 2 1 4 5
Regi贸 3 0 3 3
Total 8 7 15

Aix铆 doncs, l’objectiu de maximitzar la proporcionalitat del repartiment global entre partits no 茅s incompatible amb un repartiment territorial equalitzat a favor de les regions menys poblades. El procediment biproporcional aconsegueix les dues coses alhora tot ajustant el detall de quants escons s’assignen a cada partit dins de cada regi贸.

Val a dir que recentement aquest procediment ha estat proposat per a les eleccions al parlament europeu, que tamb茅 est脿 equalitzat a favor dels estats m茅s petits (Pukelsheim 2018). 鉂


Refer猫ncies

1. F.聽Pukelsheim, 2017. Proportional Representation (2nd edition). Springer Verlag.

2. F.聽Pukelsheim, 2018. Compositional Proportionality among European Political Parties at European Parliament Elections. Central European Political Studies Review, vol.聽20, n煤m.聽1, p.聽1–15.