A continuaci贸 donem un exemple d’aplicaci贸 del sistema mixt compensatori. M茅s concretament, considerarem la variant de vot doble i l’aplicarem a les dades de les Eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre de聽2015.

Cal dir des del principi que les dades reals de la votaci贸 amb el sistema vigent no es presten gaire a ser extrapolades al cas hipot猫tic en qu猫 s’hagu茅s usat el sistema mixt compensatori. En efecte, dels dos vots que d贸na cada elector en aquest sistema, d’una banda a un candidat de districte, i d’altra banda a un partit a nivell global de tot el pa铆s, 茅s raonable suposar que la segona part hauria estat m茅s o menys com el vot real del qual tenim dades, per貌 la primera podria haver estat bastant diferent, ja que els candidats locals podrien tenir un protagonisme independent dels partits.

 

Decisions pr猫vies

Seguint una proposta concreta (ref 1) que ha estat feta per al Parlament de Catalunya, suposarem 50聽escons de districte i tindrem com a objectiu un parlament de 151聽escons (un m茅s que la proposta esmentada, per tal d’evitar empats).

Seguint tamb茅 la proposta esmentada, prendrem com a districtes les 41聽comarques catalanes, llevat que d’algunes d’elles se’n segreguen les ciutats que esmentem a continuaci贸: Barcelona, dividida en dos districtes, L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa, Sabadell, Lleida, Tarragona, Girona. En total s贸n, efectivament, 50聽districtes. La seva poblaci贸 茅s bastant desigual, la qual cosa seria contr脿ria a la proporcionalitat; tanmateix, el sistema que volem aplicar ja s’ocupa de compensar-ho.

 

Repartiment global d’escons聽entre partits

El sistema mixt compensatori reparteix tot el parlament entre els partits d’acord amb el nombre de segons vots de cada partit en tot el territori. En relaci贸 amb aix貌, suposarem tamb茅 que es mant茅 el requisit vigent de superar el 3% dels vots v脿lids. En les dades del setembre de聽2015, els nombres de vots dels partits que compleixen aquest requisit s贸n els seg眉ents (font: Generalitat de Catalunya, Resultats electorals):

Taula 1: Vots totals a partits
JxS铆 Cs PSC CatSiPot PP CUP
1628714 736364 523283 367613 349193 337794

Els escons que corresponen a cada partit es determinen mitjan莽ant la regla d’assignaci贸 proporcional que s’hagi establert,聽com ara D鈥橦ondt o Sainte Lagu毛. En el聽cas concret que estem considerant, aquestes regles donen les dues el mateix resultat (es pot prendre 25500 com a divisor de D’Hondt, i 26000 com a divisor de Sainte Lagu毛):

Taula 2: Assignaci贸 global a partits
JxS铆 Cs PSC CatS铆Pot PP CUP
63 28 20 14 13 13

 

Els escons de districte

El sistema mixt compensatori suposa que els escons que s’han determinat en l’apartat anterior inclouen els candidats que han estat elegits en cada districte (cadascun dels quals se suposa adscrit a un partit concret). A manca de dades reals d’aquest tipus, suposarem que en cada districte resulta elegit el candidat del mateix partit que hi va obtenir m茅s vots. Examinant els resultats oficials (Generalitat de Catalunya, Resultats electorals), veiem que aquest sup貌sit resulta en els seg眉ents nombres d’escons de districte per partit:

Taula 3: Escons de districte
JxS铆 Cs PSC CatS铆Pot PP CUP
48 1 1 0 0 0

(el districte on guanya el candidat de Cs 茅s L’Hospitalet de Llobregat, i el del PSC 茅s el Barcelon猫s sense les tres ciutats segregades).

Com que els valors d’aquesta taula s贸n tots ells inferiors als de la taula聽2, la composici贸 de la cambra resta com diuen aquestes taules: la taula聽2 d贸na el nombre d’escons que obt茅 cada partit, la taula聽3 especifica quants d’aquests escons queden coberts amb els candidats elegits en cada districte, i la resta es cobreixen a partir de les llistes de partit segons el procediment que s’estableixi. Sobre aix貌, la proposta a la que ens hem referit considera la possibilitat de llistes 鈥渄esbloquejades鈥, 茅s a dir que els diputats que resten siguin escollits segons les prefer猫ncies expressades pels votants. Per貌 aquesta opci贸 ja 茅s aliena al sistema mixt compensatori.

Si algun dels valors de la taula聽3 hagu茅s estat superior al valor corresponent de la taula聽2, llavors hagu茅s calgut augmentar la mida de la cambra. Per exemple, si nom茅s hagu茅ssim previst 101聽escons, la regla de D’Hondt ens hagu茅s donat el seg眉ent repartiment (en lloc de la taula聽2): 43,19,13,9,9,8, on el nombre total d’escons de JxS铆 茅s inferior als 48聽escons de districte obtinguts per aquest partit. Per tal de poder incloure aquests 48聽escons, cal augmentar la mida del parlament fins almenys a 114聽escons (suposant la regla de D’Hondt).

 

Observacions finals

La proporci贸 de 151/50 pot semblar bastant segura per a que no calgui augmentar la mida del parlament. Tanmateix, segons com evolucion茅s el sistema de partits ens podr铆em trobar amb alguna sorpresa. Per exemple, si un partit tingu茅s 48聽escons de districte per貌 nom茅s un 30% dels vots de partit (que tal vegada podria oc贸rrer si augment茅s el nombre de partits), llavors la mida de la cambra s’hauria d’augmentar aproximadament fins a 48脳100/30 = 160聽escons. I si en lloc del 30% estigu茅ssim parlant del 24%, llavors caldria arribar fins a uns 48脳100/24 = 200聽escons.

Noti’s tamb茅 que no hem considerat cap divisi贸 territorial interm猫dia entre els districtes d’un sol esc贸 i la totalitat del pa铆s. Com s’ha vist en la seva descripci贸 general, el sistema mixt compensatori no 茅s gaire satisfactori en aquest aspecte. 鉂


Refer猫ncies

1. Qu猫quicom: Anem a les urnes, minut 25:20,  proposta de Jaume L贸pez, professor de la UPF.