geyerhahnfromfacebookr

Siegfried Geyerhahn (1883-1945).
El 1902 proposava una primera versi贸 del sistema mixt compensatori.

El sistema mixt compensatori, popularment conegut com a sistema alemany, combina dos elements de car脿cter oposat: (a)聽la divisi贸 del territori en districtes d鈥檜n sol esc贸, i (b)聽la proporcionalitat en termes de partits a nivell de tot el territori. Una part de la cambra s鈥檈legeix segons el primer criteri, de manera que cada districte obt茅 un 鈥攅l seu鈥 representant, mentre que la resta de la cambra s鈥檈legeix o es completa segons el segon criteri, de proporcionalitat en termes de partits.

Alguns pa茂sos 鈥攅ntre els quals Jap贸 i R煤ssia鈥 utilitzen un procediment d鈥檃questa mena, per貌 el criteri de proporcionalitat l鈥檃pliquen nom茅s a la segona part de la cambra, de manera que en conjunt aquesta pot desviar-se bastant de la proporcionalitat. En lloc d鈥檃ix貌, 茅s molt m茅s interessant el que fan altres pa茂sos 鈥擜lemanya, Nova Zelanda, Esc貌cia i uns quants m茅s鈥 on el criteri de proporcionalitat s鈥檃plica a la totalitat de la cambra, incloent els escons de districte. A continuaci贸 ens limitem a aquesta forma de procedir, que, com veurem, admet diverses variacions i no est脿 exempta de problemes.

A m茅s de la denominaci贸 鈥渟istema mixt compensatori鈥, aquest procediment es coneix tamb茅 com a 鈥渟istema mixt proporcional鈥. A Nova Zelanda en diuen 鈥渕ixed-member proportional system鈥 i a Esc貌cia 鈥渁dditional member system鈥.

Idea general

El primer en proposar un sistema d鈥檃quest tipus va ser el dramaturg austr铆ac Siegfried Geyerhahn; la seva obra sobre el tema data de 1902, quan ell comptava uns 19聽anys i era encara estudiant de dret.

Concretament, la seva proposta contemplava que els districtes d鈥檜n sol esc贸 determinessin la meitat de la cambra, i que l鈥檃ltra meitat es complet茅s segons el criteri de proporcionalitat en termes de partits aplicat a tota la cambra. Aix铆, per exemple, si es vol una cambra de 100聽escons, el territori es divideix en 50聽districtes. Cadascun d鈥檈lls elegeix el seu representant. Aix貌 es pot fer per majoria simple, o b茅 per un procediment m茅s elaborat, com ara una doble volta 鈥攍a proposta de聽Geyerhahn鈥 o聽el vot d鈥檃provaci贸 (vegi’s la nostra entrada Eleccions presidencials i similars).

D鈥檃ltra banda, els vots emesos s鈥檈scruten tamb茅 en termes de partits per tal de determinar un repartiment proporcional 鈥攖ot el que es pugui鈥 de la totalitat d鈥檈scons de la cambra. Aqu铆 Geyerhahn proposava d鈥檜tilitzar la regla de D’Hondt, per貌 tampoc hi ha cap problema en considerar les seves alternatives, com ara la regla de Sainte-Lagu毛 (vegi’s l’entrada Repartir escons 鈥減roporcionalment鈥).

Finalment, per a cada partit, es pren el nombre d鈥檈scons que li corresponen segons aquest repartiment i se li resta el nombre d鈥檈scons de districte que ja ha obtingut; la difer猫ncia 茅s el nombre d鈥檈scons que encara li resten per omplir amb altres candidats del partit en q眉esti贸. Per determinar aquests 煤ltims, Geyerhahn proposava que els candidats d鈥檃quell partit que no havien resultat elegits fossin ordenats segons el nombre de vots obtinguts, i que fossin nomenats聽els que encap莽alessin aquesta llista fins a la quantitat requerida.

Versi贸 de vot doble

En la proposta de Geyerhahn (1902), cada elector elegia nom茅s entre els diversos candidats que es presentaven al seu districte. Tanmateix, aix貌 implicava autom脿ticament un vot pel partit al qual estava adscrit el candidat en q眉esti贸.

Posteriorment (1925) Richard Thoma va introduir la variaci贸 de 鈥渧ot doble鈥, actualment vigent a Alemanya i altres pa茂sos. Aqu铆 la butlleta est脿 dividida en dues parts: en la primera l鈥檈lector escull聽entre els diferents candidats que es presenten al seu districte; independentment d鈥檃ix貌, en la segona part elegeix entre els diversos partits que es presenten a nivell global (o regional).

La idea 茅s que a nivell local l鈥檈lector es pot sentir millor representat pel candidat d鈥檜n cert partit i a nivell global es pot sentir millor representat per un altre partit diferent. Tamb茅 pot passar que tant a nivell聽local com聽a nivell global l’elector se senti millor representat per un mateix partit, per貌 aquest no tingui gaires possibilitats d’猫xit en aquell districte聽鈥攔ecordi’s que en cada districte聽s’escull un sol representant鈥 de manera que l’elector prefereixi 鈥攖robi m茅s 鈥溍簍il鈥濃 donar el seu vot de districte a una altra formaci贸 amb m茅s possibilitats.

Possibles obstacles聽a la proporcionalitat i una via de soluci贸

El principal problema del sistema mixt compensatori 茅s que el nombre d鈥檈scons de districte obtinguts per un partit pot excedir el nombre total d鈥檈scons que li corresponen segons el repartiment proporcional.

Per conv猫ncer-se d鈥檃questa possibilitat nom茅s cal considerar, per exemple, les Eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, on Junts pel S铆 va ser la for莽a m茅s votada en quasib茅 tots els municipis tot i que nom茅s va comptar amb un 40% dels vots (vegi’s l’entrada Circumscripcions uninominals? No, gr脿cies!)

Una manera de resoldre aquest problema consisteix en augmentar la mida de la cambra聽(una altra via en la qual no entrarem consisteix en certs procediments que limiten la quantitat d鈥檈scons de districte que pot rebre un partit i no permeten que aquesta quantitat excedeixi el nombre d鈥檈scons que resulta del repartiment proporcional).

Suposem, per exemple, que el pa铆s en q眉esti贸 est脿 dividit en 50 districtes i que en 45 d鈥檈lls, 茅s a dir un 90%, guanya un mateix partit X el qual ha rebut nom茅s un 30% dels vots a tot el pa铆s. Suposem, tamb茅, que la intenci贸 inicial era una cambra de 100 diputats.

Segons el repartiment proporcional, al partit X li correspondrien 30 escons. Com que ja n鈥檋a rebut 45, tenim 15 diputats m茅s del compte.

Davant d鈥檜na situaci贸 d鈥檃quest tipus 茅s bastant natural admetre aquests diputats supernumeraris i permetre que la cambra tingui m茅s diputats del previst, en aquest cas聽115. Aix铆 ho feien a Alemanya fins el 2009. Per貌 era injust. Perqu猫 aquest augment de la cambra beneficia nom茅s al partit supernumerari. De fet, els altres resulten perjudicats. En efecte, considerem, per exemple, un altre partit, Y, que tamb茅 hagu茅s obtingut un 30% dels vots i no fos supernumerari. Aquest partit hauria rebut 30 escons dels 100聽que tenia inicialment la cambra. Per貌 finalment aquesta t茅 115 escons. Per tant, finalment el partit Y t茅 nom茅s un 30/115 = 26% de la cambra, en lloc del 30%. En canvi, el partit X, amb la mateixa quota del 30%, puja la seva participaci贸 al 45/115 = 39%.

Per a complir amb la proporcionalitat cal augmentar encara m茅s la mida de la cambra.聽En efecte, per a que els 45 diputats del partit X constitueixin un 30% de la cambra, cal que aquesta tingui 45 x 100/30 = 150 escons. I per suposat, al partit Y, que tamb茅 havia obtingut un 30% dels vots, li corresponen tamb茅 45 d鈥檃quests 150 escons.

脪bviament, si la intenci贸 inicial ja hagu茅s estat d鈥檜na cambra de 150聽diputats, llavors no hi hagu茅s hagut cap problema. En altres paraules, per a evitar el problema cal que la proporci贸 entre els escons de districte i tota la cambra no superi un cert valor. M茅s concretament, no ha de superar el quocient entre el percentatge de vots obtinguts per un partit a tot el pa铆s i el percentatge de districtes on ha guanyat aquest partit. En l鈥檈xemple precedent, aquest valor 茅s 30%/90% = 1/3 (= 50/150). Si la proporci贸 d鈥檈scons de districte supera aquest valor, llavors cal augmentar la mida de la cambra fins a assolir aquesta proporci贸.

En general, com m茅s partits estiguin en joc, m茅s limitada ha de ser la proporci贸 d鈥檈scons de districte.

Problemes derivats

Si no es fa cas del problema precedent, llavors sorgeixen altres problemes.

Consideri’s, per exemple, la situaci贸 de vot 鈥溍簍il鈥 que hem esmentat m茅s amunt: uns electors s’identifiquen for莽a amb un cert partit minoritari Y, per貌 aquest t茅 escasses possibilitats d鈥檕btenir l鈥檈sc贸 de districte, la qual cosa porta aquests electors a donar el seu vot de districte al candidat del partit X, tot mantenint el seu vot global a favor del partit聽Y. 脡s obvi que aix貌 contribueix a que el partit X tingui m茅s escons de districte del compte, la qual cosa pot requerir un augment de la mida de la cambra, tal com hem vist a l’apartat anterior. Doncs b茅, si efectivament es d贸na aquest cas, i l’augment es limita a acceptar els diputats superumeraris de X, llavors el vot d鈥檃quests electors est脿 comptant m茅s que el d鈥檜ns altres electors que, per exemple, hagin donat els dos vots al partit X.

En certes circumst脿ncies, un augment de la cambra que es limiti a acceptar els diputats superumeraris fins i tot pot arribar a causar que un partit perdi escons a causa de tenir m茅s vots (sic!).

Aquests fenomens no s贸n pas una entel猫quia, sin贸 que a la pr脿ctica han arribat a formar part d鈥檈strat猫gies i consignes de partit (Nova Zelanda, 1996, districte de Wellington Central; Alemanya, 2005, districte de Dresden聽I).

Divisi贸 territorial interm猫dia

Fins aqu铆 hem considerat nom茅s una estructura territorial de dos nivells: la totalitat del pa铆s i els districtes d鈥檜n sol esc贸. Alguns pa茂sos que usen el sistema mixt compensatori tenen tamb茅 una divisi贸 territorial interm猫dia.

Alguns d鈥檃quests pa茂sos, com ara Esc貌cia, opten per tractar per separat cadascun d鈥檃quests territoris intermedis, amb uns nombres predeterminats d鈥檈scons 鈥攄e districte i totals鈥 en cadascun d鈥檈lls. Procedint d鈥檃questa manera, no es controla la proporcionalitat de partit a nivell de tot el pa铆s, la qual es pot veure molt afectada en funci贸 del nombre d鈥檈scons que tingui assignat cada territori, especialment si aquests nombres s贸n petits (vegi’s l’entrada Qui t茅 la culpa de les desproporcions?).

Alemanya tamb茅 t茅 una divisi贸 territorial interm猫dia 鈥攅ls L盲nder鈥 la qual 茅s ben present en el sistema electoral del Bundestag. En particular, les llistes de partit 鈥攍a segona part del vot doble鈥 s贸n espec铆fiques de cada Land. A difer猫ncia d鈥橢sc貌cia, per貌, el sistema electoral alemany d贸na prioritat a la proporcionalitat de partit a nivell global. A canvi, el repartiment final dels escons entre els L盲nder queda bastant fora de control.

En relaci贸 amb aix貌 煤ltim, tamb茅 茅s cert que Alemanya compta amb una segona cambra 鈥攅l Bundesrat鈥 expressament destinada a donar representaci贸 als聽L盲nder. Per tant, les mancances que el Bundestag pugui tenir en relaci贸 amb aix貌 s贸n relativament admissibles.

La reforma alemanya de 2013

Arran dels problemes esmentats m茅s amunt, el 2013 Alemanya va dur a terme una important reforma del seu sistema d鈥檈lecci贸 (del Bundestag). El principal aspecte que va ser revisat 茅s l鈥檃ugment de la mida de la cambra quan apareixen escons supernumeraris. Tal com hem vist m茅s amunt, per tal de respectar totalment la proporcionalitat pot ser necessari un augment bastant gran. Davant d鈥檃ix貌, es va buscar una soluci贸 de comprom铆s que permet茅s un augment m茅s redu茂t. De tota manera, la soluci贸 adoptada 茅s for莽a complicada 鈥攅n gran part a causa de la divisi贸 territorial interm猫dia鈥 i poc eficient (Pukelsheim, secci贸 13.5).

Nota afegida el 25 de setembre de 2017:聽 Tot i tractar-se d’una soluci贸 de comprom铆s, en les eleccions alemanyes de 2017 aquest procediment ha requerit augmentar la cambra de 598 a 709聽escons!

Nota afegida el 5 de novembre de 2018:聽 I les previsions a partir de dades provinents de les enquestes d’intenci贸 de vot聽mostren augments encara superiors, fins a 854 escons! (aquest valor correspon a l’enquesta INSA 05.11.2018)

Sumari

Aix铆 doncs, el sistema mixt compensatori combina la proporcionalitat de partit a nivell de tot el pa铆s amb l鈥檈xist猫ncia d’uns representants locals. Tal com hem vist, per貌, no es pot pretendre un nombre massa gran d鈥檃quests 煤ltims. Si es demana massa en aquest sentit, llavors el sistema ho contraresta mitjan莽ant un augment, possiblement substancial, de la mida de la cambra. En qualsevol cas, els representants locals han d鈥檈star adscrits a partits. Finalment, no es pot esperar que el sistema mixt compensatori garanteixi un repartiment territorial predeterminat (a no ser que es renunci茂 a la proporcionalitat a nivell global).


En una altra entrada d’aquest blog desenvolupem un exemple de l’aplicaci贸 d’aquest sistema. 鉂


Refer猫ncies

Friedrich Pukelsheim, Proportional Representation, Springer Verlag, 2014. Cap铆tols 2 i 13. (2a edici贸 en preparaci贸)