Aquests dies es parla molt de la propera elecci贸 de president de la Generalitat de Catalunya. Tot i que no hi ha gaire dubte que el candidat m茅s recolzat 茅s Artur Mas, ara per ara no est脿 clar que aquest pugui reunir els vots que es requereixen per resultar elegit. Com s鈥檋a de procedir en un cas aix铆, en qu猫 cap candidat t茅 el suport d鈥檜na majoria absoluta?

Els grecs i romans ho consideraven una aporia, 茅s a dir, una dificultat l貌gica insuperable. Si m茅s no, la soluci贸 no est脿 en elegir el candidat m茅s recolzat. En efecte, si aquest suport no arriba a la majoria absoluta, llavors 茅s perfectament possible que aquest candidat sigui al mateix temps el m茅s rebutjat. Fins i tot pot passar que sigui rebutjat per una majoria absoluta (vegi’s, per exemple, l’entrada Votacions amb m茅s de dues opcions).

Tampoc serveix de gran cosa el procediment vigent al nostre parlament, que essencialment consisteix en sotmetre a votaci贸 un o m茅s candidats per separat, en l鈥檕rdre que la presidenta del parlament consideri m茅s oport煤, fins que un d鈥檈lls tingui m茅s vots a favor que en contra. Si cap candidat t茅 el suport d鈥檜na majoria absoluta i cada diputat persisteix en rebutjar qualsevol candidat que no sigui el seu preferit, aleshores aquest procediment no arriba enlloc.

Ja en el segle XIII, Ramon Llull 鈥攓ue considerava aquest problema en el context de l鈥檈lecci贸 de l鈥檃bat o abadessa d鈥檜n monestir鈥 va obrir una via de soluci贸 que passa per demanar m茅s informaci贸 als electors. Concretament, ell demanava que els electors no es limitessin a indicar el seu candidat m茅s preferit, sin贸 que en general expressessin la seva prefer猫ncia entre cada parella de candidats. La manera m茅s natural de fer aix貌 茅s donar un ordre de prioritat, si m茅s no dels candidats m茅s preferits. Aquesta forma de vot s鈥檃nomena vot preferencial.

 

Butlleta de vot preferential de les elections presidencials irlandeses de 2011.
Les caselles de la dreta s’usen per a especificar un ordre de prioritat.

Una altra possibilitat 茅s el vot d鈥檃provaci贸, on l鈥檈lector ha d鈥檌ndicar tots els candidats que considera acceptables, que en general poden ser m茅s d鈥檜n (o no cap). I tamb茅 t茅 molt de sentit combinar el vot d’aprovaci贸 amb unes prefer猫ncies.

Un cop s鈥檋a votat en aquests termes, aleshores es tracta d鈥檃plicar un procediment que determini quin candidat 茅s el m茅s adient. En el cas del vot d鈥檃provaci贸, 茅s bastant obvi que correspon elegir el que obt茅 m茅s aprovacions. En el cas del vot preferencial la cosa es complica, ja que hi ha diversos procediments m茅s o menys raonables els quals poden donar resultats diferents. Davant d鈥檃ix貌, es fa necessari analitzar acuradament aquests diferents m猫todes per veure quina 茅s la seva l貌gica i si satisfan certes condicions. Aquest tema 茅s objecte d鈥檜na recerca molt activa, tant en cercles acad猫mics com en diverses organitzacions no governamentals que defensen reformes electorals.

Actualment, el vot preferencial s鈥檜sa en l鈥檈lecci贸 del president de la rep煤blica de pa茂sos com Irlanda i Sri Lanka. El vot d鈥檃provaci贸 s鈥檋avia utilitzat antigament a Ven猫cia (dins d鈥檜n sistema m茅s complicat). Actualment l鈥檜sen algunes societats cient铆fiques i darrerament ha estat objecte d鈥 interessants experiments al voltant d鈥檈leccions reals.

Aix铆 doncs, hi ha una varietat de possibilitats dignes de consideraci贸. A banda que tamb茅 pot ser bastant diferent que el col路lectiu d鈥檈lectors sigui nom茅s el parlament o b茅 directament tota la ciutadania (per la major expertesa dels diputats o per les desviacions de la cambra respecte a la proporcionalitat i la disciplina de partit). 鉂