En les eleccions municipals del passat 24 de maig de 2015 hi va haver uns quants municipis on es va utilitzar un procediment de llistes obertes. El procediment en q眉esti贸 l鈥檈stableix la llei electoral espanyola (Llei聽5/1985, article聽184, modificat per la Llei聽2/2011). S鈥檃plica nom茅s en els municipis de poblaci贸 inferior a 250聽habitants (on 茅s bastant raonable suposar que els electors coneixen directament els candidats). En聽aquests municipis, cada elector es troba amb una butlleta on hi apareixen els noms de tots els candidats i on se li demana que en marqui un m脿xim de quatre (dos en el cas de municipis de menys de 100聽habitants). En la butlleta els candidats apareixen agrupats segons els partits que els presenten, per貌 l鈥檈lector 茅s lliure de combinar candidats presentats per diferents partits.

El nou alcalde d鈥檜n poble on es va votar d鈥檃questa manera m鈥檋a comentat que aix貌 鈥溍﹕ m茅s democr脿tic鈥. I no costa gaire de trobar qui diu que s鈥檋auria de fer aix铆 en tots els municipis, encara que no siguin tan petits, i fins i tot en les eleccions parlament脿ries. Certament, amb aquesta manera de votar l鈥檈lector d贸na molta m茅s informaci贸 que si nom茅s se li permet escollir un sol partit (o coalici贸), com en els municipis m茅s grans.

Per貌 no n鈥檋i ha prou amb votar d鈥檜na manera determinada. Segons quina regla s鈥檃pliqui despr茅s per a determinar quins candidats resulten escollits, el resultat final pot ser m茅s o menys just o injust. Doncs b茅, aquesta segona part la fem realment malament. D鈥檃cord amb la llei dalt esmentada, el que es fa 茅s simplement seleccionar els cinc candidats m茅s votats (tres en el cas de municipis de menys de 100聽habitants). A聽primera vista, aix貌 est脿 prou b茅. Per貌 si pensem una mica veurem que en realitat est脿 molt malament!

D鈥檈ntrada, 茅s prou curi贸s que els electors marquin com a m脿xim quatre candidats quan despr茅s es tracta de seleccionar-ne cinc (d鈥檃ra endavant deixem de banda el cas de municipis de menys de 100聽habitants, on ja hem vist que els nombres concrets s贸n diferents). Certament seria m茅s natural permetre que els electors poguessin arribar a marcar cinc candidats. Per貌 no es fa pas aix铆. Perqu猫? Vegem-ho amb un exemple. Imaginem que el poble en q眉esti贸 est脿 dividit en dos sectors amb punts de vista diferents i que aquests dos sectors comprenen respectivament 120 i 80聽electors. Si es permet que cada elector marqui cinc candidats, aleshores podr铆em tenir 120聽vots per uns mateixos cinc candidats a,b,c,d,e i 80聽vots per uns altres cinc r,s,t,u,v. Si ara apliquem el criteri que diu la llei —se seleccionen els cinc candidats m茅s votats— resulten elegits els cinc candidats del pimer sector i cap del segon. Aquest resultat 茅s totalment contrari al principi de representaci贸 proporcional, al qual se suposa que han d鈥檕beir aquestes i altres eleccions (tal com diu el pre脿mbul de la mateixa llei). Com que la proporci贸 de 120 a聽80 茅s la mateixa que 3 a聽2, en aquest cas un consell de 5聽regidors pot assolir una proporcionalitat exacta prenent 3聽candidats del primer sector i 2 del segon.

En un intent d鈥檃costar-se a la proporcionalitat, en el segle聽XIX va sorgir la idea del 鈥渧ot limitat鈥, on el nombre de candidats que pot indicar un elector es limita a un valor inferior al nombre de representants que s鈥檋an d鈥檈legir. Aix铆, en l鈥檈scenari de m茅s amunt podr铆em tenir 120聽vots per a,b,c,d i 80聽vots per r,s,t,u, de manera que en seleccionar els cinc candidats m茅s votats sortirien a,b,c,d,r (on hem suposat que l鈥檈mpat entre r,s,t,u es resol a favor de r). Tot i que aquest resultat d贸na representaci贸 al segon sector, la proporci贸 que s鈥檕bt茅 茅s de 4 a聽1, i no de 3 a聽2, com hauria de ser. Per貌 aix貌 no 茅s el pitjor. Suposem que els 120聽vots del primer sector es distribueixen de la manera seg眉ent: 24 a,b,c,d, 24 a,b,c,e, 24 a,b,d,e, 24 a,c,d,e, 24 b,c,d,e. En tal cas, cadascun dels cinc candidats del primer sector obt茅 96 vots, superant aix铆 els 80聽vots que obt茅 com a m脿xim qualsevol candidat del segon sector. Per tant, encara resultarien elegits els cinc candidats del primer sector i cap del segon.

Davant d鈥檃ix貌, cal concloure que el vot limitat 茅s summament ineficient com a m猫tode de representaci贸 proporcional. De fet, a finals del segle聽XIX ja van sorgir m猫todes molt millors per a tractar les llistes obertes.

Si hi ha una classificaci贸 dels candidats en partits, com suposa la llei espanyola incl煤s en municipis petits, aleshores els vots que combinen diferents partits es poden fraccionar i repartir entre ells per despr茅s aplicar una regla de repartiment proporcional de llistes tancades, com la de D鈥橦ondt o la de Sainte-Lagu毛, i finalment assignar les places de cada partit als seus candidats m茅s votats. Aquesta manera de tractar les llistes obertes es pot trobar ja en els treballs de Victor D鈥橦ondt de 1878 i 1882 (vegi’s Les obres de Victor D鈥橦ondt). Noti鈥檚 que aquest procediment encara opta pels candidats m茅s votats dins de cada partit. Per tant, encara es pot desviar de la proporcionalitat dins d鈥檜n mateix partit que contingu茅s diferents punts de vista.

D鈥檃ltra banda, un bon m猫tode de llistes obertes no hauria de dependre de l鈥檈xist猫ncia o no de partits. De fet, el principi de representaci贸 proporcional 茅s conseq眉猫ncia d鈥檜n altre principi m茅s fonamental que no considera partits sin贸 individus: cada elector hauria de tenir la mateixa quantitat de representaci贸. Per tant, es tracta que els candidats que s鈥檈legeixen com a representants es puguin distribuir entre els electors de manera que les seves quantitats de representaci贸 que obtenen siguin com m茅s iguals millor. Aquesta idea, que es pot concretar de diverses maneres, va ser desenvolupada a finals del segle聽XIX pel matem脿tic suec Edvard Phragm茅n. Els detalls, for莽a t猫cnics, han estat estudiats recentment a un recent article del Butllet铆 de la Societat Catalana de Matem脿tiques.

Per cert, en el primer dels seus treballs, que data de 1893, Phragm茅n motiva el seu treball pel frac脿s del vot limitat com a procediment de representaci贸 proporcional, i com a exemple d鈥檃quest frac脿s posa el cas d鈥橢spanya, on el vot limitat va ser adoptat l鈥檃ny 1876 per a les eleccions municipals i dos anys despr茅s es va aplicar tamb茅 a les eleccions a les corts. Malgrat aquest frac脿s reconegut, m茅s d鈥檜n segle m茅s tard el seguim utilitzant com si res. I no solament en les eleccions municipals. Tamb茅 en les eleccions al Senat espanyol, als claustres de les universitats, etc猫tera.

Davant d鈥檃ix貌, cal recon猫ixer que el nostre pa铆s mereix un suspens en mat猫ria de m猫todes electorals. 鉂