Projecte

La segona setmana del confinament vam llençar a través de les xarxes socials (twitter, facebook i wapp) una enquesta adreçada a famílies amb infants i joves entre 3 i 18 anys que es trobessin escolaritzats entre P3 i l’educació postobligatòria. Amb aquest instrument pretenem copsar algunes preguntes, hipòtesis però també neguits que sorgeixen davant d’una situació tan excepcional i inèdita com és el tancament dels centres educatius.

La sociologia de l’educació ha abordat àmpliament la desigualtat socioeducativa d’infants i joves, però ho ha fet en base a unes societats amb estructures i institucions que queden ara fortament alterades per la nova situació. Si l’escola ha estat tradicionalment assenyalada per part dels discursos oficials com a mecanisme de reducció de les desigualtats, quins efectes té la cancel·lació de classes sobre l’equitat educativa? Si el capital cultural de les famílies explica una part molt important de l’èxit acadèmic dels infants, quin serà el resultat de convertir les famílies en l’únic vector d’aprenentatge? Si l’accés a les activitats extraescolars depèn de la capacitat socioeconòmica de les famílies, com s’estan desenvolupant amb l’aparició de noves barreres d’accés? Si hi ha desigualtats en l’accés i l’ús de les TIC, quin serà el seu impacte sobre les desigualtats d’aprenentatge? Aquestes són algunes de les preguntes que guien aquesta investigació.

Volem, doncs, aproximar-nos a les realitats d’aprenentatge dels infants i joves escolaritzats a Catalunya, en un sentit ampli. Una part important del qüestionari s’adreça a conèixer les condicions estructurals en què s’està produint el confinament: característiques familiars (nivell d’estudis, monoparentalitat, gènere, classe social…), situació laboral dels adults (categoria professional, càrrega laboral, flexibilitat horària, seguretat laboral) i condicions de la llar (dimensió, espais oberts, connexió a internet, accés a plataformes digitals, dispositius). Dividim el temps d’aprenentatge en tres blocs. Un primer bloc és la relació infant-escola: quina és la comunicació amb el centre educatiu, quin tipus de tasques/exercicis posen a disposició de l’alumnat, quina és la càrrega percebuda, etc. En segon lloc, s’aborda la vinculació amb activitats extraescolars: quines feien abans del confinament, quines mantenen i com s’estan duent a terme. I el tercer bloc l’integren els aprenentatges en família, per tal de conèixer les activitats que aquestes realitzen amb els seus fills i filles, però també les percepcions sobre el temps de confinament.

En definitiva, volem recollir, amb les limitacions pròpies d’un qüestionari (online), els nous (i desiguals) escenaris educatius que s’han anat construint durant les dues primeres setmanes després del tancament de les escoles i instituts. La rebuda ha estat sorprenent, més de 40.000 respostes! Com era esperable, una part important de les famílies tenen estudis universitaris. Ara bé, més de 2000 famílies amb estudis obligatoris o menys han respost, el que ens permet ponderar la mostra per controlar aquest biaix inicial.