Categoria: Estudiants i més
Érem a la classe de psicologia clínica i el Dr. Adolf Tobeña explicava que “els patrons de conducta s’adquireixen per imitació, de pares a fills…”. No calia pas que ens ho digués: els estudiants de 2n de Medicina ja estàvem ben preparats per imitar “allò” que havíem “après” un any abans…
Curs 1975-1976, segon de Químiques, classes tot el matí, pràctiques tota la tarda, totes les tardes, i la resta del temps (?) vivint intensament. La vida, com sabeu, és tot allò que ens passa mentre estem ocupats en altres coses …
Sí, ja sé que us penseu que això de la classe inversa (flipped lesson pels que en diuen muffin d’una magdalena) és un invent recent. Doncs no, nens i nenes: ho vam inventar nosaltres, els de la segona promoció de Bioquímica d’un any llunyà, molt llunyà.
Essent responsable d’alumnes, em varen trucar uns alumnes molt espantats, doncs hi havia un professor que els oferia un espai de diàleg molt restringit.
Devia ser el 1976 o el 1977 del segle passat. Era costum, quan acabàvem les pràctiques de laboratori, fer una festa en el mateix laboratori, sempre inspirats per una organització que es deia FRELIQUI.
Era el darrer examen de la Llicenciatura de Ciències, especialitat Bioquímica (segona promoció, 1979). Sempre havíem estat molt units, tant els alumnes entre nosaltres com amb els professors.