Categoria: Totes les anècdotesPàgina 1 de 8

La tragèdia que aquell dia no es va produir

Era un dia de tardor a l’hora que la majoria del personal de la Biblioteca de Lletres havia anat a dinar. Jo era al meu despatx quan va entrar un jove molt enfadat perquè la tarda abans no li havien volgut prestar un llibre que necessitava.

Relacions massa laborals

Les meves filles van inaugurar la guarderia Gespa. Els diumenges, els pares anàvem a pintar i a fer coses per a la guarderia. Allà vaig fer molt bones amistats: els pares fèiem excursions, anàvem cap aquí i cap allà, va ser una època que la vam viure molt.

L’esperem al lavabo

La Presidenta del Consell Social i jo estàvem esperant un membre d’aquest consell, perquè la reunió es feia a Polítiques i vam pensar “aquest home no coneix res de la facultat, l’esperem aquí”. L’home no venia i havien de començar el plenari. La Presidenta em diu “truca’l i li dius que marxem cap a la facultat, que estarem a la sala de Juntes”.

Reverència reial

Deuria ser l’any 1975. Gustau de Suècia va visitar la Facultat de Veterinària i va anar a les sales on es feia l’acte, un lloc on es van posar pantalles per tota arreu. Jo era allà fent la meva feina i, mentre anava a portar alguna cosa cap a Anatomia…

Un mort escàpol

Al principi, la Universitat Autònoma no tenia Facultat de Medicina i, aleshores, quan s’hi van començar a fer classe, totes les facultats els deixàvem despatxos o laboratoris i compartíem espais.

La “xivatada”

Era l’any 1974, just un any abans de la mort del dictador, i la situació política era força convulsa al país i, evidentment, també a la universitat. Jo, en aquella època, tenia dues feines.

Senyora Ana

La senyora Ana va ser, durant molts anys, la propietària del Bar de Lletres. Era una dona sense estudis que havia vingut des d’Andalusia amb la família perquè el seu marit havia trobat feina com a operari en la construcció de l’AP7.

Qui tot ho vol, tot ho perd

A mitjan anys 70, les actuals gestions acadèmiques es coneixien com a secretaries i el seu responsable era el cap de Negociat. Les secretaries tancaven a les 5 de la tarda, encara que les classes no acabaven fins a les 6 tocades.

Història Natural

Un dia a la tarda, cap a l’any 1976, aproximadament, estava fent feina tranquil·lament a la consergeria de Lletres, com cada tarda, mentre el senyor Carrasco, el meu responsable, era a la consergeria de Dret. En aquells anys les dues facultats estaven juntes i les consergeries molt properes.

Batalla campal

Als departaments, de vegades, hi ha hagut disputes per les places que surten a concurs. Ja fa alguns anys, hi havia una professora a la Facultat de Lletres que portava temps impartint una assignatura però que tenia una pèssima relació amb el director del seu departament.