A mitjan anys 70, les actuals gestions acadèmiques es coneixien com a secretaries i el seu responsable era el cap de Negociat. Les secretaries tancaven a les 5 de la tarda, encara que les classes no acabaven fins a les 6 tocades. A la facultat, doncs, només hi quedava el conserge de tarda fins que els alumnes i els professors marxaven i es tancava la facultat. En aquells anys, a les secretaries es gestionava el pagament d’alguns serveis com el material d’oficina, el mobiliari, etc. El cap de Negociat tenia un talonari per fer aquests pagaments, prèvia autorització del degà.

L’any 1977 un conserge, aprofitant que tenia les claus per accedir a tots els espais i, a més, l’oportunitat que li oferia més d’una hora sol al centre, va agafar el talonari de la taula del cap de Negociat i es va emetre un taló de 50.000 pessetes. Al dia següent el va anar a cobrar a la Caixa de Sabadell de Cerdanyola, al costat de l’Ajuntament, que era el banc amb el qual treballava la UAB. El va cobrar i, sigui com sigui, ningú es va adonar ni de la falta del taló fals ni de la falta dels diners. Animat per l`èxit, un mes i mig després, hi va tornar amb una quantitat molt similar i, novament, li va sortir bé.

Encara més encoratjat per la manca de control va decidir, segons va explicar després, aprofitar la nova font de finançament per comprar-se un cotxe nou que li feia molta falta i, com aquell qui res, va emetre un taló per 600.000 pessetes. Al dia següent va anar a la Caixa de Sabadell per cobrar-lo, però, en tractar-se d’una quantitat considerable, el banc li va dir que no disposava de saldo suficient i li va demanar que tornes al dia següent. Així ho va fer i va ser rebut pel gerent de la universitat i per la Guardia Civil, que havien rebut una trucada del banc alertant de la situació. Molt probablement si no hagués estat per aquell taló milionari hauria continuat molt de temps robant sense que ningú se n’hagués adonat.

Zacarias Garrido