Tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC)

Altre lloc Blogs.uab.cat

8. Prova escrita

  • Clarament, el caràcter dels projectes que inclouen tecnologies depèn del punt de vista psicodidàctic des del qual es fa servir la tecnologia, entre d’altres qüestions, vist que com afirma Edith Litwin en l’exemple exposat en El oficio de ensenyar. Condiciones y contextos, per alguns docents l’ús de les TIC poden millorar les condicions d’aprenentatge o bé empobrir-los per diferents causes, vist que cal analitzar diferents aspectes com podria ser les creences, les expectatives, tant positives com negatives de l’aplicació, si les condicions dels medis són adients, etc. Hi ha altres qüestions que poden influir aquest caràcter, com podria ser el context en el qual s’apliquen, la motivació tant del professorat com dels alumnes, la qualitat del material i l’ús que es pot fer d’aquest, etc. Sent més concreta, entre altres qüestions que pot afectar psicodidàctic poden ser les competències tant dels docents com del mateix alumnat, el context en el qual es vol aplicar sigui adequat, evitant que siguin classes on hi ha un emissor (el professor) i un receptor (l’alumne) o que les propostes pedagògiques siguin pobres. Per exemple, si se’n fa ús dels llibres digitals, però es pretén fer un ús convencional, no s’està implicant cap tipus d’innovació en el projecte, per tant, no hi haurà cap tipus de millora en el contingut i, com a conseqüència, empobrirà les condicions de l’aprenentatge. Com a conseqüència, d’aquesta perspectiva poc innovadora, no es crearà un ambient d’aprenentatge centrat en els alumnes, que sigui interactiu i facilitador i, per tant, no s’hauran analitzat aquestes creences, expectatives o les condicions de la implementació.
  • Es pot afirmar que les tecnologies digitals són eines interactives, vist que en quant a l’ús en Pedagogia, el seu enfocament no únicament se centra en el professorat, com a únic recurs d’aprenentatge, per tant, perd aquest sentit unilateral que sempre se li ha atribuït als mètodes d’ensenyament. D’aquesta manera, són una eina que permet una comunicació entre persones de manera ràpida i senzilla, facilitant un feed-feed, definit per Aparici i Silva (2011) com un ecosistema comunicatiu on tots els individus són potencialment emissors. D’altra banda, permet treballar de manera col·laborativa amb un grup, facilitant un aprenentatge autònom i significatiu a distància. Com be afirma Santaella (2007), “la interactivitat en xarxa permet accedir a informacions a distància de manera no lineal, també es pot enviar missatges que queden disponibles i sense valors jeràrquics i realitzar accions col·laboratives, actuar en llocs remots, interactuar en ambients virtuals, etc.”. Aquest caràcter interactiu, pretén transformar a l’assistent en un partícip i promoure un diàleg individualitzat amb l’eina que s’utilitza. D’aquesta manera la interactivitat no posa en valor únicament al professor, sinó al alumne i també al grup que aquests conformen. Per exemple, l’aprenentatge en línia a través d’universitats com la Universitat Oberta de Catalunya (OUC), basa els seus mètodes d’aprenentatge en els principis anomenats anteriorment, centrant la base de l’aprenentatge en els alumnes i realitzant treballs col·laboratius, on els alumnes i el professorat mantenen una relació lineal i es construeixen coneixements. Un altre exemple de projectes basats en la interactivitat podrien ser els Flipped Classroom, vist que dona la possibilitat als alumnes a accedir als continguts que faciliten els professors, a banda que permet que aquests docents, puguin compartir dita informació i coneixement amb les famílies i la comunitat, promovent aquest feed-feed i involucrant a tots els participants en el procés d’aprenentatge, fent-lo així significatiu per a tots, per tant, basen la seva metodologia no en la memorització o la comprensió de continguts, sinó en la construcció conjunta entre els professors, les famílies dels alumnes i la comunitat, com bé sustenta McLoughlin i Oliver en el seu enfocament pedagògic i tasques d’aprenentatge.
  • L’ús del portafoli, ha sigut una eina útil per poder assolir aprenentatges impartits a classe. Aquesta eina m’ha ajudat a aprendre i descobrir de forma autònoma l’ús d’eines com el blog i l’Scratch. Crec que l’ús que he implementat ha estat simbòlic i interactiu, vist que m’ha facilitat accedir als continguts i potenciar habilitats com la creativitat. També considero que treballar amb aquests programes han donat lloc a realitzar continguts tant en solitari com amb el meu grup de treball, donant importància a valors com el compromís, l’escolta activa, el treball en equip i l’empatia, característiques primordials en la participació i la interactivitat. També considero que l’ús que l’he donat és simbòlic i interactiu, vist que no he deixat de donar-li un ús estrictament elaboratiu i consumista de continguts. Tot que aquesta utilització ha donat a resultats molt comunicatius i expressius, no han sigut de cap manera transformadors, vist que no hi ha hagut cap tipus de canvi en aquests continguts. Podria considerar-se una eina transformadora per a mi, vist que s’han emprat eines que, dins el marc institucional en el qual ens trobem, la universitat, fan poc o cap ús d’aquests recursos per facilitar el nostre aprenentatge. Per aquest motiu, considero que, de manera objectiva, la utilització requerida era simbòlic i interactiu, tot que personalment, ha sigut transformador pels motius exposats amb anterioritat.
  • Realitzar aquest exercici, m’ha permès posar en valor els coneixements que he adquirit al transcurs d’aquesta assignatura. Per altra banda, he pogut reflexionar al respecte dels conceptes treballats a classe i acabar d’assolir un pensament crític. D’aquesta manera, ha sigut una manera d’estructurar les idees que s’han anat treballant durant aquests mesos i formar una opinió d’aquestes, malgrat la intencionalitat era ser el màxim objectiu possible, evitant recaure en opinions i idees fonamentades en l’experiència. Considero també que ha servit per relacionar idees i conceptes teòrics en situacions pràctiques, així per exemple, crec que reflexionar sobre la interactivitat i exemplificar-ho ha sigut una bona manera de trobar-li un sentit pràctic i real. Per un altre costat, també he pogut donar-li importància a través d’aquesta reflexió, el treball realitzat en conjunt amb les meves companyes, vist que conjuntament hem elaborat un projecte a través de les TIC que promou la interactivitat, la implementació de les tecnologies digitals en la docència i la participació i el treball col·laboratiu, a banda d’adonar-me que hi ha gran quantitat de recursos que potencien l’aprenentatge, tot que no sempre sigui de manera directa.

pròxim Publicar

Deixar una resposta

© 2020 Tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC)

Autor Anders Norén