Anàlisi comparatiu entre el llibre de text i el llibre de text digital

En aquest post es procedirà a l’anàlisi comparatiu sobre el llibre de text i el llibre de text digital, respecte al seu valor afegit comparatiament a un llibre de text tradicional.

En primer lloc, per tal de poder fer una anàlisi i una valoració comparativa sobre ambdós recursos, cal tenir presents les diferències que poden presentar un i altre. I les possibilitats que ens pot oferir un tipus de text i un altre.

El llibre de text digital, és un hipertext, per tant, hauria de possibilitar i tenir les característiques que es mostren en la taula següent, de la mateixa manera com el text tradicional hauria de tenir també les característiques que es mostren a continuació.

Ara bé, en la intervenció directa a les aules es dóna d’aquesta manera l’ús dels dos recursos? El llibre de text digital és realment una tecnologia interactiva, que permet establir diàleg entre la tecnologia i les persones?

En primer lloc, cal tenir present que el llibre de text és un producte especialitzat per a les escoles, i és produït per les editorials exclusivament per a les escoles.  Però tal com Mostra Lopez-Hernandez (2017), és un recurs que encara té un ampli marge de millora, en aquesta línia, la conclusió de la seva investigació és la següent:

“La utilización de los libros de texto no es un hecho sin importancia en el desarrollo de la enseñanza. Su uso conlleva la introducción en la tarea docente de factores que desprofesionalizan el trabajo de los profesores.”

És a dir, per una banda és cert, que els llibres de text digital permeten una cerca més ràpida de paraules, una opció multimèdia que fa que la quantitat d’informació sigui major i es pugui aconseguir de manera més ràpida. Però per contra, els docents no poden seleccionar els continguts que volen que apareguin ni tampoc les activitats. En aquest sentit el llibre de text tradicional permet l’objectivitat i la concreció que els docents consideren necessàries per a dur a terme la classe, per la qual cosa els valoren d’una manera més positiva. Ara bé, que els docents valorin més positivament el llibre de text tradicional, implica necessariament que aquest sigui millor?

Cal també tenir en compte, com diu López Hernandez (2007), que els docents tenen una “concepción técnica de la enseñanza que entiende el saber como algo acabado, objetivo y no sometido a revisión crítica” per això el llibre de text tradicional els sembla l’eina ideal, ja que l’únic que n’esperen és que transmeti continguts sense arribar a la reflexió crítica d’aquests continguts, en aquest sentit el llibre té una funció merament reproductiva.

I és que, de fet, l’ús de llibre digital o de text, no depèn tant de l’innovador que sigui el material, sinó que és un cop entra en interacció amb el context quan podem observar quin és l’ús que se’n fa. Així doncs, el llibre de text digital i tradicional pot ser REPRODUCTOR, és a dir s’aplica sense reflexió, PROFESSIONAL, s’integra a l’aula en una proposta amb sentit, o bé, i el més ideal, CRÍTIC, és a dir, analitza el material posant en evidència aspectes ocults a simple vista, en aquest enfocament però si que es rebutjaria el llibre convencional.

Seguint amb la comparació entre un llibre de text digital i el llibre de text tradicional, Minelli de Oliveira et al. ( 2014), també n’extreuen unes conclusions. En aquest sentit, expressa que, en un context on s’utilitza el llibre digital, fins i tot en un ús professional, sense arribar a ser crític, l’ambien a l’aula és molt més col·laboratiu que amb el llibre de text tradicional, i l’alumne n’és molt més protagonista. A més, el llibre de text digital permet la interacció entre aquest i allò no tecnologic d’aquesta manera la majoria de l’alumnat tenia una percepcció positiva sobre aquest recurs.

Una vegada analitzades les dues lectures mostrades anteriorment, he pogut elaborar la següent taula comparativa, amb tota la informació obtinguda, entre el llibre de text digital i el llibre de text tradicional:

És per això, que si observem la taula, podem arribar a la conclusió que el llibre de text digital, utilitzat de manera correcta aporta grans beneficis a les aules, tot i que, com esmenten Minelli de Oliveira et al. ( 2014) ” aún existen desafíos reales que las editoriales deben superar para que el libro de texto electrónico no se convierta en una moda pasajera.”, i des del meu punt de vista, un dels principals reptes és la formació del professorat per tal que aprenguin a utilitzar l’eina de la manera adequada i es sentin amb la seguretat suficient per a utilitzar-la de manera crítica a l’aula sense desprofessionalitzar la seva tasca.