El següent anàlisi està dedicat a la irrupció dels portàtils a les aules, dins del Programa Escuela 2.0 del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte iniciat durant el curs 2009-2010.

Aquest programa d’àmbit nacional es basava principalment en 4 punts:

  1. Dotar de recursos TIC a alumnes i professorat: Des de portatils a pissarres digitals, també pretenia garantir la conectivitat i interconectivitat tant dins com fora de l’aula.
  2. Promoure la formació del professorat: Tant en aspectes tecnològics com en aspectes metodològics i socials, fomentant la integració dels recursos TIC a la seva pràctica docent.
  3. Fomentar el desenvolupament i creació de continguts digitals: Així com també facillitar l’accés a nous materials educatius digitals per la seva difusió i us a l’aula.
  4. Educar en valors: I amb la responsabilitat de donar un ús didàcttic a les eines tecnològiques, tan a l’aula com a l’entorn familiar de l’alumne.

Així doncs, com podem observar aquest programa proposa implícitament un canvi de paradigma metodològic, en tan que la transmissió del coneixement passa del professor a l’ordinador. D’aquesta manera, el professor adquireix un nou rol, el de ser el guia de l’aprenentatge, creant situacions que el fomentin.

Dins d’aquest rol, el professor s’ha d’entendre com un agent que orienta, motiva i supervisa l’activitat i l’ús responsable de les noves tecnologies per part de l’alumnat.

I dons, funcionen les TIC a l’aula? Segons Linden (2008), es va observar que quan les TIC s’utilitzen com a substitut de les metodologies tradicionals els resultats acadèmics empitjoraven, però s’observaven petites millores quan s’utilitzaven de forma complementaria.

Si ve els equips han evolucionat cap a materials mes tecnològics, les metodologies s’han quedat a mig camí, essent en la majoria de casos igual que abans de la irrupció d’aquest programa. Que falla? La formació del professorat? Les ganes de les grans empreses de vendre portàtils als estudiants? Que les grans editorials segueixin tenint el monopoli del coneixement escolar? De que serveix tenir ordinadors a l’aula si no ensenyem als nostres alumnes a com escriure correctament amb un teclat (mecanografia)? Quina millora hi ha de passar a un llibre de text físic a un digital que són completament iguals?

Fa 30 anys que tenim ordinador a casa i pel contrari fa 20 que van començar a haver ordinadors a l’escola i 10 en que cada alumne compta amb un ordinador personal. Però quin és el preu de la tecnologia? Que passa amb el col·lectiu més desafavorit socioeconomicament parlant?

Sincerament, crec que les TIC a les aules són una eina encara per desenvolupar, amb molt potencial, però actualment molt poc aprofitades i amb més contres de les que un podria imaginar.

Bibliografia emprada:

Linden, L. (2008). Complement or substitute? The effect of Technology on Student achievement in India. Recuperat de: http://www.leighlinden.com/Gyan_Shala_CAL_2008-06-03.pdf