Albert Martínez

Altre lloc Blogs.uab.cat

Albert Martínez

Anàlisi comparatiu entre el llibre de text i el llibre de text digital

En aquest post es procedirà a l’anàlisi comparatiu sobre el llibre de text i el llibre de text digital, respecte al seu valor afegit comparatiament a un llibre de text tradicional.

En primer lloc, per tal de poder fer una anàlisi i una valoració comparativa sobre ambdós recursos, cal tenir presents les diferències que poden presentar un i altre. I les possibilitats que ens pot oferir un tipus de text i un altre.

El llibre de text digital, és un hipertext, per tant, hauria de possibilitar i tenir les característiques que es mostren en la taula següent, de la mateixa manera com el text tradicional hauria de tenir també les característiques que es mostren a continuació.

HIPERTEXT /HIPERMEDIA TEXT TRADICIONAL
Informacions relacionades de manera no-seqüencial Seqüencial
Flexibilitat en el recorregut Lectura obligada o homogènia
Estructura associativa del pensament Major pes de l’estructura lògica
Utilización del material con distintos fines L’ordre ens porta als objectius d’aprenentatge
Gran quantitat d’informació Informació més limitada
Més esforç per organitzar la informació. Llibre amb organització determinada per l’autor

Ara bé, en la intervenció directa a les aules es dóna d’aquesta manera l’ús dels dos recursos? El llibre de text digital és realment una tecnologia interactiva, que permet establir diàleg entre la tecnologia i les persones?

En primer lloc, cal tenir present que el llibre de text és un producte especialitzat per a les escoles, i és produït per les editorials exclusivament per a les escoles.  Però tal com Mostra Lopez-Hernandez (2017), és un recurs que encara té un ampli marge de millora, en aquesta línia, la conclusió de la seva investigació és la següent:

“La utilización de los libros de texto no es un hecho sin importancia en el desarrollo de la enseñanza. Su uso conlleva la introducción en la tarea docente de factores que desprofesionalizan el trabajo de los profesores.”

És a dir, per una banda és cert, que els llibres de text digital permeten una cerca més ràpida de paraules, una opció multimèdia que fa que la quantitat d’informació sigui major i es pugui aconseguir de manera més ràpida. Però per contra, els docents no poden seleccionar els continguts que volen que apareguin ni tampoc les activitats. En aquest sentit el llibre de text tradicional permet l’objectivitat i la concreció que els docents consideren necessàries per a dur a terme la classe, per la qual cosa els valoren d’una manera més positiva. Ara bé, que els docents valorin més positivament el llibre de text tradicional, implica necessariament que aquest sigui millor?

Cal també tenir en compte, com diu López Hernandez (2007), que els docents tenen una “concepción técnica de la enseñanza que entiende el saber como algo acabado, objetivo y no sometido a revisión crítica” per això el llibre de text tradicional els sembla l’eina ideal, ja que l’únic que n’esperen és que transmeti continguts sense arribar a la reflexió crítica d’aquests continguts, en aquest sentit el llibre té una funció merament reproductiva.

I és que, de fet, l’ús de llibre digital o de text, no depèn tant de l’innovador que sigui el material, sinó que és un cop entra en interacció amb el context quan podem observar quin és l’ús que se’n fa. Així doncs, el llibre de text digital i tradicional pot ser REPRODUCTOR, és a dir s’aplica sense reflexió, PROFESSIONAL, s’integra a l’aula en una proposta amb sentit, o bé, i el més ideal, CRÍTIC, és a dir, analitza el material posant en evidència aspectes ocults a simple vista, en aquest enfocament però si que es rebutjaria el llibre convencional.

Seguint amb la comparació entre un llibre de text digital i el llibre de text tradicional, Minelli de Oliveira et al. ( 2014), també n’extreuen unes conclusions. En aquest sentit, expressa que, en un context on s’utilitza el llibre digital, fins i tot en un ús professional, sense arribar a ser crític, l’ambien a l’aula és molt més col·laboratiu que amb el llibre de text tradicional, i l’alumne n’és molt més protagonista. A més, el llibre de text digital permet la interacció entre aquest i allò no tecnologic d’aquesta manera la majoria de l’alumnat tenia una percepcció positiva sobre aquest recurs.

Una vegada analitzades les dues lectures mostrades anteriorment, he pogut elaborar la següent taula comparativa, amb tota la informació obtinguda, entre el llibre de text digital i el llibre de text tradicional:

LLIBRE DE TEXT DIGITAL LLIBRE DE TEXT TRADICIONAL
Alumnat protagonista Professorat protagonista
Col·laboració i individualitat Majoritàriament individualitat a l’aula
Perspectiva professional o crítica Perspectiva tradicional o tècnica
Suport del professorat Guia de l’acció docent
Interacció entre tecnologies digitals i no digitals Ús de recursos no digitals
Positivament valorat per l’alumnat Negativament valorat per l’alumnat
Negativament valorat pel professorat Positivament valorat per l’alumnat
Alumnat actiu Alumnat passiu

És per això, que si observem la taula, podem arribar a la conclusió que el llibre de text digital, utilitzat de manera correcta aporta grans beneficis a les aules, tot i que, com esmenten Minelli de Oliveira et al. ( 2014) ” aún existen desafíos reales que las editoriales deben superar para que el libro de texto electrónico no se convierta en una moda pasajera.”, i des del meu punt de vista, un dels principals reptes és la formació del professorat per tal que aprenguin a utilitzar l’eina de la manera adequada i es sentin amb la seguretat suficient per a utilitzar-la de manera crítica a l’aula sense desprofessionalitzar la seva tasca.

Prova Individual 07/01/2020

  1. Para mi la opción correcta es la c) El carácter de los proyectos que incluyen tecnología dependen del punto de vista psicodidáctico des del que se usa la tecnología, entre otras cuestiones.
    He escogido esta opción porque según el decálogo de buenas prácticas (De Pablos y González, 2010) ”Es el método y las actividades las que promueven el aprendizaje”. A lo que quiere hacer referencia esto es que si, importa que tecnología usemos, pero al final lo que genera aprendizaje en el alumno no es la propia tecnología sino la pedagogía que hay detrás de ella.
  2. En primer lugar, podríamos definir el concepto de interactividad. La interactividad, en una primera aproximación, hace referencia a la respuesta del material ante cierta operación que realiza una persona sobre el mismo. Los sistemas interactivos aplicados a la educación conceden al usuario un cierto grado de control sobre su proceso de aprendizaje (Area, 2009).
    Para mi, Scratch es más interactivo que JClick por dos motivos esenciales:
    En primer lugar hay un dialogo entre el ordenador y el usuario (Ruíz,Bartolomé, Martí, Rodríguez), es decir, la información del programa se modifica por las acciones del usuario, no así con JClick, mucho más cerrado en este sentido.
    En segundo lugar, la libertad creativa de ambas aplicaciones. En JClick nos encontramos con un programa muy cerrado, en el que debemos poner la respuesta correcta para ir avanzando.
    En Scratch, en cambio, la única limitación creativa que tenemos son los propios comandos del programa, permitiéndonos crear a nuestro gusto y de diferentes maneras.
  3. El portfolio de aprendizaje dentro de un blog se podría definir como “Herramientas, conceptos, innovaciones y avances utilizados en diversos contextos educativos al servicio de diversos propósitos relacionados con la educación…son organismos en evolución que experimentan ciclos de sobreexpectación…al tiempo que son disruptivas, todavía no han sido completamente comprendidas ni tampoco suficientemente estudiadas” (Veletsianos 2010: 3-4).
    Considero que he hecho un uso simbólico-interactivo de este medio, ya que esta TIC me ha servido como un medio de comunicación e interacción entre los diferentes agentes que participan en el proceso educativo. He usado esta herramienta para mostrar la información y conocimientos que hay en los medios digitales que he usado (Coll, 2008).
    Creo, eso si, que un uso transformador era un poco utópico por todas las partes, empezando por mi, ya que se tienen que cumplir varios requisitos, como por ejemplo, romper la unidireccionalidad del aprendizaje  (profesor–> alumno) y unas altas competencias en TICs.
  4. En términos de aprendizaje, creo que esta prueba escrita me ha aportado varias cosas. Me ha permitido sintetizar y hacer un breve recorrido por muchos de los conceptos y contenidos teóricos trabajados a lo largo de la asignatura, los cuales he ido adquiriendo en lecturas, magistrales y seminarios y de los que he podido extraer información y aprendizajes útiles para poderlos plasmar en este examen.
    También me ha permitido tener otra visión más crítica y mejor formada sobre el Blog y sobre el Scratch, seguramente las dos aplicaciones que más he usado a lo largo de esta asignatura.

 

Elaboració d’una animació amb Scratch sobre la pròpia competència digital

Gracies a l’ajuda del Scratch, he pogut realitzar una breu animació sobre la competència digital. Espero que la gaudiu!

 

https://scratch.mit.edu/projects/355340848/

Projecte Scratch: El Semàfor

Durant aquesta pràctica se’ns va demanar que interactuessim amb el semàfor, tot fent-lo canviar de color.

Aqui adjunto el resultat:

https://scratch.mit.edu/projects/336392466/

 

Anàlisi d’un projecte o experiència que involucri la utilització de tecnologies

El següent anàlisi està dedicat a la irrupció dels portàtils a les aules, dins del Programa Escuela 2.0 del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte iniciat durant el curs 2009-2010.

Aquest programa d’àmbit nacional es basava principalment en 4 punts:

  1. Dotar de recursos TIC a alumnes i professorat: Des de portatils a pissarres digitals, també pretenia garantir la conectivitat i interconectivitat tant dins com fora de l’aula.
  2. Promoure la formació del professorat: Tant en aspectes tecnològics com en aspectes metodològics i socials, fomentant la integració dels recursos TIC a la seva pràctica docent.
  3. Fomentar el desenvolupament i creació de continguts digitals: Així com també facillitar l’accés a nous materials educatius digitals per la seva difusió i us a l’aula.
  4. Educar en valors: I amb la responsabilitat de donar un ús didàcttic a les eines tecnològiques, tan a l’aula com a l’entorn familiar de l’alumne.

Així doncs, com podem observar aquest programa proposa implícitament un canvi de paradigma metodològic, en tan que la transmissió del coneixement passa del professor a l’ordinador. D’aquesta manera, el professor adquireix un nou rol, el de ser el guia de l’aprenentatge, creant situacions que el fomentin.

Dins d’aquest rol, el professor s’ha d’entendre com un agent que orienta, motiva i supervisa l’activitat i l’ús responsable de les noves tecnologies per part de l’alumnat.

I dons, funcionen les TIC a l’aula? Segons Linden (2008), es va observar que quan les TIC s’utilitzen com a substitut de les metodologies tradicionals els resultats acadèmics empitjoraven, però s’observaven petites millores quan s’utilitzaven de forma complementaria.

Si ve els equips han evolucionat cap a materials mes tecnològics, les metodologies s’han quedat a mig camí, essent en la majoria de casos igual que abans de la irrupció d’aquest programa. Que falla? La formació del professorat? Les ganes de les grans empreses de vendre portàtils als estudiants? Que les grans editorials segueixin tenint el monopoli del coneixement escolar? De que serveix tenir ordinadors a l’aula si no ensenyem als nostres alumnes a com escriure correctament amb un teclat (mecanografia)? Quina millora hi ha de passar a un llibre de text físic a un digital que són completament iguals?

Fa 30 anys que tenim ordinador a casa i pel contrari fa 20 que van començar a haver ordinadors a l’escola i 10 en que cada alumne compta amb un ordinador personal. Però quin és el preu de la tecnologia? Que passa amb el col·lectiu més desafavorit socioeconomicament parlant?

Sincerament, crec que les TIC a les aules són una eina encara per desenvolupar, amb molt potencial, però actualment molt poc aprofitades i amb més contres de les que un podria imaginar.

Bibliografia emprada:

Linden, L. (2008). Complement or substitute? The effect of Technology on Student achievement in India. Recuperat de: http://www.leighlinden.com/Gyan_Shala_CAL_2008-06-03.pdf

Projecte 1 de SCRATCH

Adjunto aqui el primer projecte de SCRATCH

https://scratch.mit.edu/projects/333689174

TAC 19-20

En aquest seguit d’entrades s’aniran afegin diverses informacions sobre l’assignatura optativa de 4t TAC.

 

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén